Bienvenidos a Enjoy Sitges

En Enjoy Sitges podrás compartir tus experiencias sobre los atractivos turísticos, culturales y de ocio de Sitges con el resto de usuarios de la página, tanto ciudadanos como visitantes. Esta es una página dedicada a dar a conocer y a compartir los encantos de Sitges, una población a 36 km. de Barcelona que dispone de un gran atractivo turístico y cultural.

Joyas del pasado marinero de Sitges

Can Rocamora, la sala de exposiciones del Cau Ferrat y el Museo de Maricel de Sitges, acoge la muestra Emerencià Roig. De la mar al paper, una iniciativa que pone en valor una de las colecciones más singulares de Museos de Sitges y que aporta un testimonio excepcional del pasado marinero del pueblo y el conjunto del país. Emerencià Roig. De la mar al paper está producida por Museos de Sitges y comisariada por Pere Izquierdo. La muestra –que se inaugura mañana viernes– se podrá ver hasta el mes de octubre que viene y constituye la antesala del proyecto de exposición permanente en Can Falç.


Emerencià Roig. De la mar al paper expone una completa selección de los dibujos que Roig i Raventós produjo a lo largo de su vida. Estos dibujos constituyen un legado de extraordinario valor sobre el mundo marino del siglo XIX, que Roig documentó con plena consciencia de que estaba desapareciendo.

La exposición contextualiza esta selección de dibujos con algunas maquetas de barcos, cuadros, libros, publicaciones y otros objetos del mundo marinero tradicional, que ponen de manifiesto la intencionalidad etnográfica del autor. Se trata de 131 dibujos y objetos, que permiten aproximarse al mundo marinero antes de efectuar la transición a la modernidad del cambio de los siglos XIX y XX. Las obras expuestas pertenecen casi todas a la Colección de Marinería Emerencià Roig i Raventós, aunque también hay piezas de la Biblioteca Santiago Rusiñol.

La exposición ocupa dos plantas de Can Rocamora (la sala de exposiciones y la antigua cocina del edificio) y es la nueva apuesta expositiva de Museos de Sitges después de Ramon Casas, la modernidad anhelada, que durante res meses convirtió las tres plantas del Museo de Maricel en escenario de la obra de Casas y los artistas coetáneos, con un elevado éxito de público y proyección. Ahora, con la reapertura del Museo de Maricel (que estrena, once obras nuevas en su presentación permanente), Can Rocamora asume su condición de espacio de exposiciones con esta muestra.

Los dibujos que presenta Emerencià Roig. De la mar al paper son obras de extraordinario valor para conocer, con todo tipo de detalles, los oficios y las artes del mar. Se trata de dibujos del mismo artista, hechos en algunas ocasiones en tinta y acuarela y en otras en carbón. Son dibujos sobre embarcaciones de todos los tipos, y presentan un verdadero catálogo de las construcciones navales del siglo XIX: corbetas, bergantines, bricbarcas, polacras... pero también embarcaciones extrañas como los místicos, o las naves mixtas propulsadas a la vez a vela y vapor. En algunos casos, aparecen paisajes de la costa de Sitges, pero también de otros puntos de la geografía catalana.

La voluntad documental y etnográfica de Roig es bien patente con una reducida y selecta muestra de objetos de su colección, que permiten contextualizar su trabajo como dibujante científico, con cuadros de Juan Roig y Soler, José Pineda y Francisco Martorell, así como tres modelos de barcos que forman parte de su colección. Emerencià Roig. De la mar al papel también expone algunos objetos recogidos para documentarlos, además de publicaciones suyas.

EXPOSICIÓN ‘EMERENCIÀ ROIG. DE LA MAR AL PAPER’
Lugar: Can Rocamora (sala de exposiciones del Cau Ferrat y el Museu de Maricel)
Comisario: Pere Izquierdo
Precio: 10 euros (con acceso al Cau Ferrat y al Museu de Maricel)
Horarios:
- Abril, mayo, junio y octubre, de martes a domingo, de 10h a 19h.
- Julio y agosto, de martes a domingo, de 10h a 20h.

Stämpfli Foundation shows Antoni Taulé’s play of lights and space

'Lux' brings together 30 works by the internationally recognized Catalan artist
The work of renowned artist Antoni Taulé is the shining star in the new exhibition at the Stämpfli Foundation, Lux. The exhibition presents 30 paintings and photographs from different periods of his long career that are on display at the Foundation, producing a dialogue between light, space, dimensions and feelings.
Antoni Taulé is one of the most striking artists of the past 50 years. Painter, photographer and set designer, his work has visited some of the most outstanding scenic cathedrals in the world: museums, foundations, theaters or operas have witnessed his creative skills. A number of authors have written about his painting, including Julio Cortázar, Jean-Claude Carrière, Juan Manuel Bonet, Georges Raillard, Annie Le Brun, Harry Mathews or Gilbert Lascault.
Lux stages a double dialog of Antoni Taulé through the instantaneity of photography and the delay of extended painting over the time. In this exhibition, Taulé shows dialectic of emptiness: a dialogue of large interior spaces with light, and at the same time, a dialogue between the space inside and the space outside, which penetrates the picture by a quasi film projection. In the work of Taulé, space and light are fixed in time when they become symbolic and imaginary.
Antoni Taulé returns to Sitges 50 years after he starred an exhibition at Palau Maricel. In 1967, just a year after his first exhibition (at Acadèmia de Belles Arts de Sabadell) Sitges gave him the opportunity to exhibit at Racó de la Calma. A few years later, Taulé began traveling around the world to stop at the world capital of arts, Paris, were he became a recognized figure. From then and during his 50 years of artistic trajectory, Taulé made 75 solo exhibitions and over 200 group exhibitions.
"Magician of life, great bishop of silence, lets light penetrate the darkness in these big deserted mansions [...])." Last year, the prestigious Beaux-Arts Magazine defined his works and personality in these terms, while Art actuel stated, "his interiors become the extension of our dreams"; Paris Match wrote that his work was "fascinating" and Le Monde stressed his "theater of absence."
Antoni Taulé was born in 1945 in Sabadell and lives and works in Paris. He began to paint as a child next to his father and studied architecture in Barcelona. In 1965 he worked in Paris, in 1966 he made his first exhibition at the Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, and in 1967 at Palau Maricel. Since then he has organized seventy five individual exhibitions in museums, art centers, foundations and private galleries worldwide, and has participated in more than two hundred collective exhibitions.
Named Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres by François Mitterrand; he won the National Prize for Stage Design of the Generalitat of Catalonia with his work Per un sí o per un no (For a yes or a no) authored by Nathalie Sarraute, and the Critics Prize for the stage of La corona d'espines (The crown of thorns) by Josep Maria Sagarra. He performed several decor sets for works by Anton Chekhov, David Mamet, Angel Guimerà, Marguerite Duras, Molière, Mercé Rodoreda, Francis Poulenc, Georges Bernanos and Henry James. In Paris, for the Opéra Garnier, theaters Odeon, Champs Elysees and Rond-Point; at New York, the Metropolitan Opera House, with Rudolf Nureyev- and theaters Samuel Beckett and Harold Churman; at Barcelona, ​​for the Teatre Nacional de Catalunya and Romea and in Madrid for Centro Dramático Nacional...

His paintings are in the collections of the Musée d'Art Moderne de la Ville de Paris, Centre National d'Art Contemporain de  Paris, Tour d'Argent de Tokyo, Hastings Foundation, New York, Consell Insular de Formentera, MACBA, Fundació Vila Casas Fundació Stämpfli, Fundació La Caixa, Fundacíó Banco Sabadell, Fundació Caldes d'Estrac, etc.

Hotel Subur: 100 anys

Aquest desembre es compliran cent anys de la inauguració de l’Hotel Subur en el seu emplaçament actual de la cruïlla de la Bassa Rodona i el passeig Marítim. Tot un segle. Serà un dels pocs establiments  d’aquesta classe que haurà superat la centúria. L’efemèride és destacable perquè són innombrables els hotels, pensions i residències que s’han obert i tancat a Sitges durant aquestes últimes dècades. El Subur haurà sobreviscut la mil·lenària i tradicional agricultura sitgetana, encapçalada per les vinyes i la famosa malvasia de Sitges. Avui, les vinyes de la malvasia tan flagel·lades pels senglars, les tenim trasplantades a Viladellops.  De la indústria del calçat iniciada per Joan Tarrida, que durant tants anys havia exportat el nom de Sitges a través dels seus productes i els seus emblemàtics viatjants fins a l’últim racó de món, en queda ben poca cosa i cap de les fàbriques i tallers va arribar a cent anys. Trobar una sabateria amb el nom de  “La Sitgetana” en més d’una població de la nostra geografia no era gens estrany fins no fa gaire. Eren les activitats, la diligència i l’amor propi dels sitgetans del seu temps.

Podríem dir que aquest establiment de referència, a punt de ser centenari, té el seu origen en la Fonda Subur que va fundar el famós i acreditat fondista Francesc Carcolse l’any 1881, anticipant-se a la llavors pròxima arribada del primer tren de Barcelona a Vilanova, l’obra de Francesc Gumà. Carcolse va construir de nova planta, al llavors conegut com a carrer del Correu, el de Sant Gaudenci, el primer establiment d’hostaleria amb cara i ulls que tindria Sitges. El seu èxit era previsible, gairebé inevitable, tenint en compte la gran innovació que representava el tren, en facilitar de manera impensable fins aquell moment, el viatge Barcelona-Vilanova. Les Costes ja no serien cap impediment. El tren va descobrir Sitges.

La Fonda Subur va tenir un bon cuiner, Josep Urgell Vidal. Francesc Carcolse, el propietari, era un inquiet, un belluguí, es va casar amb una sitgetana i al cap d’uns anys va fixar el seu interès el balneari d’aigües ferruginoses de Cardó, per aquelles muntanyes de Tarragona. Posà la Fonda Subur a la venda i Josep Urgell, el cuiner, amb els seus trenta-set anys i de cara al canvi de segle, no s’hi va pensar ni un moment i la va comprar.

La única modificació que portà a terme Josep Urgell va ser canviar l’adjectivació de Fonda per Hotel, més al dia. A partir d’aquell moment la casa es diria Hotel Subur. La clientela no faltava: en Santiago Rusiñol,  el diputat Josep Bertran i Musitu, el futur ministre Pere Rahola, en Rubén Darío, en Miquel Utrillo, les companyies de teatre forasteres, tard o d’hora havien de recalar a l’Hotel Subur. Amb el temps, arribà Mr. Deering, i per obra i gràcia d’ell i de l’enciclopèdic Miquel Utrillo, es transformà el vell Hospital de Sant Joan construït damunt les roques, en el sumptuós Palau de Maricel i la cara de Sitges començà a mostrar un altre color.

En Josep Urgell, amb tot i la seva atenció i dedicació a la cuina, a la plaça del mercat i als seus clients, no deixaria d’observar la transformació que anava afectant la fesomia de Sitges, no badava i, per aquest motiu, en temps oportú va adquirir aquell solar de la Ribera cantonada al Torrent de la Bassa Rodona, Torrent que amb el pas del temps, també li haurien de canviar el nom fins que recentment fou recuperat. 

Així, el mes de febrer del 1916, amb els plànols que li havia traçat l’arquitecte Melcior Viñals sota el braç, Josep Urgell s’encaminà a l’Ajuntament a gestionar el permís d’obres. El nou edifici fou considerat per tothom com a monumental. Tenia planta baixa i dos pisos, un gran menjador de cara al mar, a la Ribera i al pinar, amb capacitat per a 300 coberts i 25 habitacions en cada pis, i quartos de bany i tot. I un ascensor, potser el primer amb què va comptar Sitges, i llum elèctrica, garatge, laboratori de fotografia i d’altres innovacions. L’obra es considerava un esforç colossal per part del seu propietari.

Es va construir en deu mesos i el 20 de desembre de 1916 se’n feia la inauguració oficial amb un banquet on participaren una cinquantena de comensals, amb representants dels ajuntaments de Sitges i Barcelona, de la Mancomunitat, del Centre Excursionista de Catalunya, de l’Atracció de Forasters de Barcelona i de Club Marítim, entre d’altres, així com un grup de periodistes representants dels principals diaris de Barcelona i de Madrid.

El dinar va disposar-se en una gran taula en forma d'U en el centre de la qual s’hi va col·locar la presidència, representada per General Urgell per delegació del seu germà Josep, propietari de l’establiment, acompanyat pel tinent d’alcalde de Sitges Lluís Font i el de l’Ajuntament de Barcelona amb els parlaments de rigor al·lusius a l’acte. Entre els convidats hi havia Santiago Rusiñol, antic client de la casa, amb el seu hoste el guitarrista Andrés Segovia. Josep Urgell no volgué abandonar el seu rol de Cheff al comandament de la cuina en una ocasió com aquella, i no va fer acte de presència al menjador fins que Rusiñol no va exigir-li-ho amb una gran abraçada mentre dirigia la paraula als assistents.

L’endemà començava la feina de cada dia. Entre els hostes de l’Hotel en el seu nou emplaçament es comptaren polítics com Joan Pich i Pon, empresari electricista, autor de la instal·lació de l’Hotel i que més tard havia de ser alcalde de Barcelona i Governador General de Catalunya, Francesc Cambó, Ossorio y Gallardo, Joan Estelrich, l’Arxiduc d’Àustria Franz Josef d’Augsburg, els escriptors Luigi Pirandello (Premi Nobel), G.K. Chesterton, Josep Maria Junoy, Josep M de Segarra, Gregorio Martínez Sierra, el pintor Josep Mª Sert, l’industrial Joan Vilella... Innombrables grups d’excursionistes i dos diplomes de la Societat d’Atracció de Forasters de Barcelona avalaren la qualitat i el bon nom de l’establiment, que representà una fita en el creixement i canvi d’orientació de la vida i l’economia de la Vila. Però la inacabable borrasca iniciada l’any 1936 i la mort de Josep Urgell arrossegaren l’Hotel a un pas del naufragi. 

Per sort, oportunament embarcà una nova tripulació encapçalada per l’experta i experimentada família Matas: Miquel Matas Jorba va fer-se’n càrrec de la direcció, i amplià el negoci amb la cafeteria Califòrnia, el restaurant La Masia, i el Pic Nic; el succeiria Josep M Matas Barceló –tan actiu en la vida sitgetana, en particular en la Creu Roja, primer president del Club Nàutic i que dugué a terme la transformació de l’antic Cafè Orient en el Bar Roy–, i posteriorment els seus fills, els germans Matas Arnalot, que el van ampliar amb l’extensió del Subur Marítim: tres generacions que han portat el Subur fins al port del centenari. Per molts anys! 

Què menjava Ramon Casas en el Sitges del Modernisme?

Què menjaven Ramon Casas i la resta dels modernistes? I què bevien? Amb motiu de l’exposició Ramon Casas, la modernitat anhelada, Museus de Sitges i el Gremi d’Hostaleria han dissenyat la campanya Ramon Casas al paladar, que pretén vincular patrimoni i gastronomia, destacar-ne els vincles comuns i generar una oferta que té un doble eix cultural i turístic.
La campanya Ramon Casas al paladar es concreta en tres opcions diferents: plats, tapa i cervesa. Onze restaurants (entre els quals el Pic Nic i el Roy) i una cerveseria s’han sumat a la iniciativa, que té com a finalitat principal gaudir de la cuina del tombant dels segles XIX i XX.
Deu restaurants han inclòs en les seves cartes diferents propostes gastronòmiques, amb sabors de la terra, ideals per a la tardor i començament d’hivern. Es tracta de La Nansa (Calamars maître d’hôtel), La Salseta (dos plats: Escudella amb pilota trufada i Gyoza de carn d’olla amb trinxat de l’escudella), La Pícara (Bacallà a la llauna), Cafè bar Roy (Llomillo amb mongetes), La Dehesa Santa Maria (Petxina de marisc), Marenostrum (Carxofes amb salsa holandesa), Casa Hidalgo (Entrecot maître d’hôtel), Iris Gallery – Hotel Estela (Macarrons ala italiana aromatitzats amb tòfona) i la Punta de Sitges (Amanida de perdiu en escabetx).
A més d’aquests plats, un altre restaurant s’ha sumat a la iniciativa: la Incidència del Factor Vi, que ofereix la Tapa Ramon Casas, consistent en una cocotte de bacallà a la llauna amb mongetes de Sant Pau. La Cerveseria La Sitgetana rega totes aquestes propostes amb la Cervesa Ramon Casas, elaborada amb absenta i anís, tot i que de poca graduació (4,1º).
Els preus són variats, segons cada cas (els dels plats van dels 7 als 22 euros), la tapa té un cost de 9,50 euros i la cervesa val entre 2,80 (la petita) i 6 euros (l’ampolla). La campanya és una proposta de Museus de Sitges, amb la col·laboració del Gremi d’Hostaleria de Sitges i l’Ajuntament de Sitges, amb el suport de Grastrotallers.
La campanya va començar el dimecres, 23 de novembre, i estarà activa fins les portes de Nadal, el 18 de desembre. L’exposició Ramon Casas, la modernitat anhelada va obrir la setmana passada i ha registrat aquest cap de setmana una elevada afluència de visitants. La mostra –que és l’exposició central de l’Any Ramon Casas– es podrà veure al Museu de Maricel fins el 19 de febrer abans de viatjar a Madrid i Palma de Mallorca.


-->
A més de la campanya gastronòmica, Ramon Casas, la modernitat anhelada té altres propostes paral·leles, com un programa de tallers infantils que mostren l’obra de Casas als més petits i els conviden a despertar la seva creativitat, i una acció amb els comerços de Sitges que es realitzarà la segona quinzena de gener.

Més malvasia de Sitges per al futur

La Fundació Hospital Sant Joan Baptista de Sitges ha arribat a un acord amb la Finca ViIadellops perquè aquesta última dediqui 3,8 hectàrees per plantar la varietat de raïm Malvasia de Sitges que vendrà al Celler de l’Hospital. L’acord, que és de deu anys prorrogables, permet garantir que l’Hospital tindrà en el futur una quantitat de raïm suficient per abastir la creixent demanda de vins de l’Hospital.

La Finca Viladellops consta de seixanta hectàrees de vinya inscrites a la subzona Massís del Garraf de la DO Penedès. La finca posseeix sòls amb les mateixes característiques que els que l’Hospital té en el seu camp de vinya a Aiguadolç: terres molt pobres de textura argilo calcària, amb alt percentatge de calcària activa, ideals per a la producció de la Malvasia de Sitges.

A més, s’ha arribat a un acord perquè Finca Viladellops elabori el Blanc Subur a les seves instal·lacions. Es tracta d’unes instal·lacions modernes i adequades a una producció reduïda com és la de l’Hospital i que permetrà millorar la qualitat del vi. La vinya de la Finca Viladellops està inscrita al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, per la qual s’obre la possibilitat que en el futur els productes de l’Hospital puguin tenir la certificació oficial de vins ecològics.

L’Administrador de l’Hospital, Fernando Herraiz, ha destacat que “la malvasia de Sitges viu un moment especialment bo, en el qual van apareixent nous productors. En aquest nou entorn al Celler de l’Hospital ha de trobar el seu espai distingint-se per la qualitat i autenticitat de seus productes. L’acord amb Finca Viladellops és una clara aposta per afavorir la qualitat sobre la quantitat, mantenint uns nivells de producció suficients per aconseguir l’equilibri econòmic i aconseguir que en el futur pròxim l’activitat de celler aporti recursos a l’activitat social de la fundació a favor de la gent gran de Sitges.

El teu millor Sant Joan

Diu la llegenda que la nit del 23 de juny és la més màgica de l’any. A Sitges, l’Hotel Subur Marítim t’ofereix tots els ingredients perquè així sigui. D’entrada, un exquisit menú per només 60 euros (30 per als més petits), acompanyat de música i ball al jardí per a tota la família. Una vetllada agradable per gaudir de la revetlla de Sant Joan des d’un indret d’autèntic privilegiat, al mig del passeig de Sitges i a primera línia de mar. Fes la teva reserva ara trucant al 93 894 15 50. T’encantarà!

El segell SICTED distingeix de nou el Grup Matas Arnalot

Cinc establiments del Grup Matas Arnalot (l’Hotel Subur Marítim, l’Hotel Subur, el Restaurant Pic Nic, l’Sports Bar i el Cafè Bar Roy) han tornat a aconseguir el distintiu SICTED que acredita la seva aposta per la qualitat turística. El segell, lliurat per  l’Instituto de Turismo de España i la Federación Española de Municipios y Provincias, ha tingut en compte les millores contínues efectuades darrerament en aquests establiments –la nova carta per a cecs, l'ampliació de la carta per a celíacs o la millora dels accessos per a persones amb mobilitat reduïda–, així com la gastronomia de primera qualitat que s’hi serveix o la seva trajectòria històrica en el sector turístic sitgetà.

Precisament, Sitges és una de les poblacions catalanes que cada any obté més guardons SICTED. Sense anar més lluny, aquest 2016, a part dels cinc establiments del Grup Matas Arnalot, també l’han aconseguit el Palau de Maricel, l’Oficina de Turisme, la Policia Local, el Port d’Aiguadolç i tretze platges de la vila.

El festival Sitges Next trae destacados expertos del mundo de la comunicación y la publicidad

Sitges se convertirá, los próximos 29 y 30 de abril, en el punto de encuentro de un sector que se encuentra en constante y veloz evolución. El Sitges Next, festival de innovación en comunicación y new media, llega a su segunda edición con un abanico de propuestas que incluyen diferentes exposiciones, puntos de vistas y casos de éxito de las nuevas tendencias en comunicación.

Sitges Next 2016 se articula a través de ocho conferencias y dos talleres, con invitados de primer nivel. La ponencia Innovación al servicio de la creatividad tendrá como protagonista Google, como una de las empresas líderes internacionalmente gracias a su constante innovación. Gema Núñez, consultora de Agencias Creativas de Google, presentará las innovaciones tecnológicas de la empresa al servicio de la creatividad publicitaria.

La galardonada agencia Visyon 360, de producción interactiva y generación de contenidos a través de tecnologías emergentes, ofrecerá la conferencia El poder de los new media, de la mano de Xavi Conesa, director de servicios para los clientes. Será una sesión interactiva donde se pondrá a disposición del público la tecnología con la que trabaja la empresa: realidad aumentada, realidad virtual, wearables o experiencias 4D.

La mesa redonda El futuro del branded content pondrá de manifiesto las controversias de esta disciplina emergente, a través de la discusión con profesionales de diferentes ámbitos. Como representante de las agencias se contará con la presencia de Marc Ros, fundador de una aceleradora de start up, una productora de Branded Content y de la agencia de publicidad Aftershare.tv . En cuanto a medios de comunicación, participará Carles Manteca, director comercial y de marketing de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. La mesa estará moderada por Sergi Nebot, director de la revista Control, referente de la información publicitaria.

Sitges Next también tendrá en cuenta la vertiente más artística de la comunicación. La conferencia Cuando el arte y la innovación se fusionan, que ofrecerá el estudio EspadaySantacruz, propone una sesión muy dinámica donde uno de sus creadores, Juan Santa-Cruz, mostrará algunos de sus proyectos más notorios, su proceso creativo y puesta en escena, fruto de una continua investigación sobre la tecnología digital y el storytelling.

Otras tendencias y técnicas del heterogéneo mundo de la comunicación, como la publicidad viral o el neuromarketing también dispondrán de espacios propios en Sitges Next 2016, con la presencia de expertos de reconocida trayectoria, que la organización anunciará en los próximos días. 

Estas actividades se suman a las ya anunciadas anteriormente: Cómo sobrevivir al Big Data, con Juan de Dios Llamas, director de inteligencia digital de JWT, y el taller La ética como ventaja competitiva en la publicidad, con Gem Romero, director de planificación estratégica de LOLA MullenLowe.

Sitges Next 2016 también premiará los trabajos más innovadores en comunicación. Siete categorías estructuran los diferentes segmentos: Innovación, Estrategia y Creatividad, Contenidos, Fecha y Tecnología, New Media, What 's Next y Talento.

Sitges Next está organizado por el Ayuntamiento de Sitges y cuenta con un consejo asesor integrado por el Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), el Colegio de Publicitarios y Relaciones Públicas de Catalunya, la Asociación Empresarial de Publicidad, la Mobile World Capital y la Facultad Blanquerna de la Universidad Ramon Llull, con la Corporación Catalana de Medios Audiovisuales como empresa asociada.

El Grup Matas Arnalot, pionero en tener cartas para invidentes

Tres establecimientos del Grup Matas Arnalot –el Pic Nic, Roy y el Sports Bar– son los primeros restaurantes de Sitges y unos de los pocos de toda Catalunya que han hecho una versión de su carta de platos en Braille. La confección de cartas gastronómicas con el sistema de escritura y lectura de las personas ciegas es un hecho desgraciadamente inhabitual en la mayoría de restaurantes de todo el mundo. La misma ONCE denuncia que en Catalunya hay más de 10.000 invidentes y, en cambio, los establecimientos con cartas escritas en Braille no llegan ni al 1%.

La incorporación de las cartas para ciegos al Pic Nic, al Roy y en el Sports Bar es otro paso adelante del Grup Matas Arnalot para acabar con las barreras sociales –en este caso, gastronómicas– que sufren muchas personas con necesidades especiales. De hecho, el grupo líder de la restauración sitgetana ya fue uno de los pioneros de toda Catalunya a la hora de crear una extensa carta para personas celíacas. Una sensibilización que ya le fue reconocida por diversos organismos gastronómicos y asociaciones de personas con intolerancia al gluten. 

Las nuevas cartas en Braille se han realizado con un papel especial que, por sus características, impide el deterioro de la transcripción y facilita su conservación. Al igual que las convencionales, las cartas para ciegos incluirán todo el listado de platos con sus correspondientes ingredientes precios. Igualdad para todos, empezando por el paladar.

Twitter Delicious Facebook Digg Favorites More

 
Share
ShareSidebar