Bienvenidos a Enjoy Sitges

En Enjoy Sitges podrás compartir tus experiencias sobre los atractivos turísticos, culturales y de ocio de Sitges con el resto de usuarios de la página, tanto ciudadanos como visitantes. Esta es una página dedicada a dar a conocer y a compartir los encantos de Sitges, una población a 36 km. de Barcelona que dispone de un gran atractivo turístico y cultural.

Cercant el seu lloc a l'escenari

La música sempre ha estat un element cultural amb què els joves han anat creixent i construint la seva identitat. Formar-se com a músic és una activitat que permet implantar un seguit de valors, aplicables a la vida en general, com l’ordre i la constància, i que en l’actualitat no gaudeix d’un reconeixement social de primer ordre. Els quatre joves músics sitgetans Pau López, Ferran Puertas, Bárbara Muntané i Andreu Martínez no entenen la seva vida sense la música, però alhora, aquest amor els porta una sèrie d’inquietuds quan miren cap endavant i es plantegen si podran arribar a viure del que més els agrada fer.




FERRAN PUERTAS (16 anys, Ribes)
Quasi sense temps per aprendre a caminar i seguint la tradició familiar, en Ferran Puertas va començar la seva aventura musical als 4 anys. Va ser el seu tiet qui d’alguna manera el va introduir en aquest món, regalant-li un petit contrabaix, que de seguida faria seu i que en l’actualitat és el principal instrument amb el qual aquest jove ribetà de 16 anys s’intenta fer un nom en l’univers musical.

Corda Fluixa, Orquestra de Pons, La Cava del Retiro i la Cobla Sitgetana són una mostra en el seu ampli currículum de les nombroses incursions d’en Ferran per formar-se com a músic. Des de música clàssica fins la bossa nova, passant per altres gèneres com el rock o les sardanes, per complir així el desig de tenir un mínim coneixement dels diferents estils; això sí, mantenint sempre una especial predilecció pel jazz. “Quan toco algun instrument, el rellotge es para, ja que a més de passar-m’ho bé, no me n’adono del que passa al meu voltant”, afirma en Ferran, que creu que la clau per saber tocar un instrument és fomentar-ne la seva pràctica des de ben petit. D’altra banda, considera que “tant la societat com les institucions, poc a poc, deixen de veure la música com una activitat de segona i li atorguen un protagonisme més destacat, en forma de més hores de classe lectiva a les escoles o també invertint més diners en equipaments”.

No s’atreveix a preveure el futur del sector a nivell professional, però sí es mostra esperançat perquè creu que de la seva especialitat, el contrabaix, hi ha pocs especialistes al mercat. Per tant, en Ferran es mostra confiat en que en un futur pugui dedicar-se exclusivament a la música i repetir un dels moments més importants de la seva car-rera: una actuació a l’auditori Pau Casals.

Lluny de fer un gran discurs teòric de com s’ha d’aprendre a tocar un instrument, en Ferran creu que “a través de la pràctica un aprèn d’una manera més divertida una disciplina força complexa i que requereix grans dosis de concentració”.

ANDREU MARTÍNEZ (19 anys, Ribes)
No recorda ben bé quan, però sí que ja tenia ús de raó en el moment en què l’Andreu Martínez va descobrir la seva vocació pel cant. Un familiar que formava part de l’Orfeó Català va adonar-se que aquell petit noi tenia una molt bona entonació i el va apuntar a un dels cors. Quan feia poc temps de la seva arribada, els rectors de l’Orfeó van creure oportú que continués la seva formació per un altre camí, perquè consideraven que li faltaven alguns coneixements bàsics, per tant va prosseguir la seva formació a l’escola Diaula, on durant un parell d’anys va acabar de polir aquells detalls que l’impedien pujar nivell.

Superats aquest petit contratemps, aquest jove ribetà de 19 anys va prosseguir la seva carrera musical a cavall entre el Conservatori del Liceu i un altre cop el Orfeó Català. La música representa per a a la seva vida “una activitat anímica” que li suposa “el plaer màxim”.

En un futur no molt llunyà, l’Andreu veu factible poder dedicar-se professionalment al cant i a un altre de les seves passions: compondre. “No sé si hi arribaré, però ho estic posant tot de la meva part i donant els passos adients per tenir una oportunitat”, expressa amb optimisme.

Com que no ha cursat cap tipus d’estudi musical al Garraf, aquest jove ribetà no té una idea clara de si s’està potenciant o no la cultura musical. Ha detectat, però, que “cada cop hi ha més joves que volen seguir el mateix camí, però potser no troben cap resposta per part de les autoritats a la seva demanda”.

Una trajectòria cap a un somni, en què l’Andreu s’ha hagut d’enfrontar a molts obstacles, com per exemple quan Fèlix Millet, expresident del Palau de la Música, va voler suprimir l’Orfeó Jove per falta de pressupost: “Va ser una moment dur perquè nosaltres veiem, tal com s’ha confirmat no fa massa, que darrere d’aquest conflicte hi havia uns altres interessos”. Però vol passar pàgina als moments difícils i per això en destaca dos de positius: haver estat dirigit per Zubin Metha i haver tingut la possibilitat de cantar l’himne del Barça al Camp Nou.

Cadascun d’aquests moments són els que li han servit per anar conformant el seu estil, “tractant sempre de transmetre al públic alguna cosa més que unes lletres”, perquè per a l’Andreu “la música no s’interpreta sinó que se sent”.

BARBARA MUNTANÉ (18 anys, Sitges)
Trencant els tòpics, així es com la Bàrbara Muntané encetava la seva vinculació amb l’àmbit de la música. La van matricular als 4 anys a les classes de la Montserrat Almirall no pas per obligació sinó perquè els seus pares es van veure sorpresos per les seves aptituds musicals que ja mostrava de ben petita. A mesura que va anar creixent, aquesta jove sitgetana de 18 anys va anar ampliant el seu coneixement musical amb el piano i el cant. Confessa que el motiu pel qual ha estat vinculada fins fa poc al món de la música “no ha estat tant el contingut sinó la vàlvula d’escapament del món real que li suposa la pràctica d’aquesta disciplina”.


Amb la majoria d’edat recent complerta, la Bàrbara ha començat els estudis d’Odontologia, motiu pel qual s’ha vist obligada a deixar els estudis de cant. “És una de les decisions més difícils que he pres mai, però prefereixo deixar-ho ja que es una activitat que requereix moltes hores que jo no puc dedicar”. A més, considera que en l’actualitat “les institucions estan deixant de banda la música i no donen cap mena de suport a tots aquells que no tenen recursos per cursar aquests estudis”. En aquest sentit, creu que el paper que fan associacions com les Joventuts Musicals o la pròpia banda de l’Escola permet donar cabuda a tots aquells que s’han quedat fora de l’àmbit acadèmic.

De cara a un futur, la Bàrbara desitja poder dedicar-se en major o menor grau a continuar estudiant cant i així, si sorgeix l’oportunitat, poder dedicar-s’hi professionalment, malgrat que creu que “avui en dia es difícil aconseguir-ho en un món en què a qualsevol, amb l’ajuda dels ordinadors, el posen a cantar”.


PAU LÓPEZ (19 anys, Sitges)
El desig i l’empenta de la seva mare van ser el motiu pel qual en Pau López es va iniciar en el món de la música. De la mà de la Montserrat Almirall, aquest jove sitgetà de 19 anys va començar a tocar el piano quan en tenia 7. Més endavant, i coincidint amb l’obertura de l’Escola Municipal, va passar a tocar un altre dels seus instruments predilectes: el clarinet. La seva vinculació amb la música, però, no se centra únicament a les aules, ja que des de l’any 1999 és graller, fet que li ha permès tocar instruments com el timbal i, més recentment, la gralla. Aquesta dedicació, després d’inacabables hores d’assajos i actuacions, ha contribuït a que la música sigui un element imprescindible en el seu dia a dia, ja que, entre d’altres coses, li aporta “tranquil·litat i molta força de voluntat”. Uns valors que, segons en Pau, són bàsics, perquè “la música és una disciplina que s’aprèn per voluntat pròpia i que requereix molta constància”. A més, creu que “és una activitat que en el món laboral no té prou reconeixement social, cosa que tampoc succeeix en l’àmbit acadèmic”.

Actualment, en Pau cursa la carrera d’Enginyeria de Sistemes Electrònics, uns estudis que l’han obligat a aparcar per un temps la música, malgrat que en un futur no molt llunyà espera reprendre aquesta activitat i compaginar-la amb la seva trajectòria universitària.
En un moment en què la música i la cultura en general estan patint notòriament els efectes de la crisi, el jove sitgetà valora positivament que encara es mantinguin iniciatives musicals populars com la de la Suburband, ja que “així es dóna resposta a molta gent que no disposa de cap mitjà per tal de donar a conèixer el seu talent”.

Quan se li pregunta quina ha estat la seva millor experiència damunt els escenaris, en Pau, després de pensar-ho dues vegades, destaca una actuació amb l’orgue a les noces d’or dels seus avi: “El moment més emotiu que he viscut”. Mentre que recorda amb certa ràbia una actuació en què des d’un bon començament ja intuïa que el públic mirava cap a un altra banda: “Aquests són moments molt durs perquè has de seguir tocant”.

En Pau, que també és un actiu component de la Colla Joes de Castellers de Sitges, creu que qui vulgui entrar en aquest món “ha de canviar el xip respecte altres activitats i pensar que la teoria no es la base de res sinó un complement al talent que adquireixes dia a dia”.

¿Qué haces en Fin de Año?

La noche de Fin de Año es una de las fiestas donde más grupos de amigos, familiares y conocidos se reúnen para celebrar la entrada del nuevo año. Cotillón, cava, uvas y mucha comida son elementos indispensables para esta mágica noche. Pero mucha gente se apunta, cada vez más, a una opción distina: celebrar la noche de Fin de Año en un hotel, evitando así, la logística y las complicaciones de tener que cocinar y, sobretodo, de limpiar al día siguiente.

En Sitges te proponemos 2 opciones muy interesantes para personas con distintos presupuestos:

Opción 1: Cena el el Restaurant Pic-Nic (consulta el menú / Localización) Por 115 euros (menú infantil por 40 euros) + Noche de hotel en el Best Western Hotel Subur Marítim. Para 2 personas (2 días) por 415 euros. (ver oferta)

Opción 2: Cena en el Sports Bar (consulta el menú / Localización) por 43.50 euros + Noche en el Hotel Subur para 2 personas (2 días) por 270 euros. (ver oferta)

Ahora ya no tienes excusa para no celebrar la noche de Fin de Año delante del mar en Sitges por un precio asequible... y además te ahorras de cocinar y limpiar la casa...

¿Te apetece?

Qué hacer en Navidad en Sitges...

 Llega la Navidad y las calles de Sitges se engalanan para disfrutar esta época de vacaciones (para algunos) y de compras. A continuación os detallamos algunas de las opciones que tenéis para ir a comprar, pasear o simplemente disfrutar de la Navidad en Sitges.

1.- Fira de Santa Llúcia
Del 9 al 11 de diciembre en el Centro Comercial Oasis. Feria organizada poer el Tradi-Club donde se ofrece una gran diversidad de productos típicos de navidad (figuras de pesebre, abetos, adornos... y con actividades infantiles). Abierto de 10 a 21 horas.

2.- Artesania de Navidad de la Fundación Ave María
Las voluntarias de esta fundación ofrecerán productos manufacturados que han elaborado conjuntamente con los residentes de la Fundación. La parada se podrá visitar el viernes 10 y el sábado 11 de diciembre en el Cap de la Vila, de 9 a 21 horas.

3.- Nartdal 2011
Mercado de art de Navidad con la participación de artistas plásticos como Glòria Farrés Costa, Iwona Flaszczynska, Mª Carmen Ruiz, Carme Dallerès, Emma Redondo, Susana Negri o José A. Serrano.  Del 7 al 18 de diciembre en el Estudi Vidal (carrer d'en Bosc) Horarios: Sábados y domingos de 11.00 a 14.00 y de 18.00 a 20.00 horas. Días 7 y 9 de diciembre de 10.00 a 14.00 horas.

Sitges corre per la Marató

“Sitges Corre per la Marató”. Aquest és el lema amb el qual Sitges s’adhereix a les més de 1.300 propostes que s’oferiran per tot el territori català per a col·laborar amb La Marató de TV3, que enguany es destina a la investigació per a la regeneració i transplantament d’òrgans i teixits.

Sitges proposa dues curses atlètiques el 4 de desembre destinades, en primer lloc, a nens en edat escolar. És el que s’ha anomenat Milla Escolar, de 1609 metres. Per a poder participar, cal fer una inscripció a través del www.sitges.cat/lamarató a un preu de 5 euros.

En la segona cursa, adreçada a totes les persones i a qualsevol nivell, 3 Milles solidàries, de 4.827 metres, cal fer també una inscripció i col·laborar amb 10 Euros. Els guanys derivats de les inscripcions seran cedits a la Marató.

La 20a edició de La Marató de TV3 està dedicada a la regeneració i el transplantament d’òrgans i teixits. L’objectiu és que els pacients trasplantats deixin de ser malalts crònics amb una esperança de vida limitada i puguin convertir-se en persones amb una vida plena.

Quin és el millor punt de la història del tennis?

Hi ha punts a la història del tennis que són memorables i que perduren en la nostra ment durant molts anys. Tot i això, és impossible definir quin és el millor punt d'una forma objectiva i, per aquest motiu, l'Sports Bar Sitges ha decidit organitzar un concurs on tu pots triar quin és aquell punt que no s'esborra dels teus records.

L'únic que has de fer és penjar el vídeo del millor punt de la història del tennis al mur de la seva pàgina de Facebook i el que aconsegueixi més "m'agrada" en serà el guanyador. Òbviament, no serà un punt que "objectivament" sigui el millor, però com a mínim farà que 5 persones s'emportin cap a casa un exemplar de Rafa. Mi historia, un llibre escrit pel reputat periodista John Carlin que ha publicat Indicios Editores.

T'hi apuntes?

Turistas "profesionales"

Una pareja de chicas ha estado visitando Sitges este pasado fin de semana. Hasta aquí nada nuevo, ya que se podría tratar de dos visitantes más entre los miles que cada semana llegan a la localidad. La diferencia estriba en que son lo que podríamos definir como "turistas profesionales" o como rezaba la oferta laboral a la que se inscribieron, "Turistas de Calidad".

Y es que las dos chicas son las participantes elegidas por la Diputación de Barcelona para comprobar y conocer la calidad de los establecimientos y servicios certificados con el distintivo SICTED (Sistema Integral de Calidad Turística en Destinaciones) y publican sus visitas y sus impresiones en las redes sociales. Las dos viajeras empezaron su visita en el Parc del Garraf, comieron una "paella difícil de olvidar" en el Restaurante Pic-Nic, en el Paseo de la Ribera de Sitges y realizaron la ruta modernista del pueblo. Posteriormente también visitaron el magnífico casco antiguo de la población "cargado de historia, de artistas y de pescadores; la visita al Palau Maricel y la conocida iglesia desde donde hemos visto una maravillosa puesta de sol", comentaron las dos viajeras.

Las dos turistas empezaron su aventura el pasado 24 de octubre en Vic y finalizarán su recorrido el próximo 13 de noviembre.

Más información sobre su viaje en: Turistes de qualitat

El patrimoni arquitectònic de Sitges, una aposta de futur


El proper 1 de desembre, Vinyet Panyella començarà la seva etapa com a directora del Consorci del Patrimoni de Sitges, un ens que vetlla essencialment per la conservació i la divulgació dels museus que conformen el Consorci: El Museu Cau Ferrat, el Museu Maricel, el Palau Maricel i el Museu Romàntic “Can Llopis” i les corresponents col·leccions artístiques de cadascun d'aquests edificis. I és que Sitges, a més dels citats museus, disposa d'un patrimoni arquitectònic de gran valor i singularitat.

Els pobles que han sabut mantenir el seu patrimoni fan perviure la seva essència i, d’aquest caràcter, Sitges sempre n’ha fet bandera. L’administració local té entre les seves atribucions la vigilància de l’ordenació urbanística, que inclou, a més que obres s’adeqüin en volums i formes al que marca el Pla General, el manteniment de tots els elements del Catàleg. El document descriu diversos nivells de protecció en funció de la tipologia de l’edifici, de la seva situació en l’entramat urbà, i del que s’hi pot o no fer, i sempre a partir de memòries tant històriques com de propòsits.

Entre els edificis del Catàleg n’hi ha tant de públics –l’Ajuntament o el conjunt de Maricel- com de privats. En el segon cas, hi ha propietaris de tota la vida amb dificultats per mantenir els béns, o nous compradors amb ganes de rendibilitzar una compra per sobre del que marca la norma. Però és que ni les administracions se salven de la controvèrsia: l’actual reforma dels museus està en revisió a causa, precisament, de les acusacions que la Plataforma SOS Sitges ha fet per la presumpta manca de compliment dels tràmits legals, en tractar-se d’elements protegits pel Catàleg.

A més d’edificacions, trobem al Catàleg altres elements com el colomar de l’Hotel Terramar, les creus de Ribes i de Sant Isidre, masies aïllades, o el mateix cementiri de Sant Sebastià. Un dels panteons, el de Joan Pintó, va ser objecte de polèmica en ser reformat per un nou comprador. De vegades, com en el cas de la Quadra de Miralpeix, el pas del temps i la deixadesa han possibilitat allò que fet per mans humanes hagués obligat a una reconstrucció: l’enrunament de l’element protegit. Al davant mateix, el Molí de Miralpeix va ser salvat per passar a convertir-se en un discret element més dels jardins amb piscina de l’hotel Dolce.

Els afeccionats a l’arquitectura poden trobar a Sitges una certa sensació de museu a l’aire lliure. Ja el 1928, la vila va merèixer la visita de Le Corbusier. I malgrat que al considerat creador de l’arquitectura moderna no li va agradar gaire el que va veure, amb edificis neoclàssics, neogòtics, modernistes i noucentistes, no sabia que anys més tard el seu estil lluiria en moltes de les construccions impulsades els anys 30. Va ser l’època en què Josep Maria Martino, arquitecte municipal de Sitges, s’encarregà del disseny de diversos xalets a Terramar, la ciutat-jardí que uns anys abans havia ideat un altre pioner, Francesc Armengol. La historiadora de l’art local Beli Artigas afirma en el seu bloc Criticartt que “els sitgetans tenim la obligació de vetllar per al nostre patrimoni. No ens podem quedar de braços plegats i deixar que poc a poc anem perdent la nostra identitat com a poble”.

Diuen que l’urbanisme és una ciència interpretable. Tant, que permet exemples poc edificants a partir d’una lectura laxa de la normativa. Per exemple, la farmàcia de Josep Ferret i Robert, edifici del 1905 amb una reforma de 1916, va ser ensulsiada i reemplaçada per un poc agraciat edifici. La Casa Vilella del Passeig Marítim, més coneguda com a Residencia Helvética, es troba en un estat de degradació que posa en perill la integritat de la construcció. Com està profundament degradada l’església de la Immaculada Concepció, la capella del Patronat d’A.S.C. del carrer Parellades, amb l’agreujant que l’actual propietari és la Generalitat.

En perfecte estat de conservació, però convertit en un loft, sobreviu la casa Joan Robert i Brauet del carrer Sant Bartomeu 28, que data del 1911, restaurada en color blanc sense respectar el color ocre de la pedra original. L’Ajuntament va instar els nous propietaris a retornar el color, i el litigi ha acabat als jutjats, on s’ha donat la raó a l’Ajuntament.

Un altre cas controvertit ha estat el de la casa J. Ferret de Querol del carrer Parellades 3, que ha passat recentment per un procés de reconstrucció després de l’enrunament de la façana original. Una solució que no va valer per la façana del davant, la Casa Dasca, als propietaris de la qual es va obligar a la conservació de la façana. La destrucció o no de l’original, per procedir a la seva recuperació, és un dels debats oberts a l’hora d’actuar sobre edificacions del catàleg.

La Jove de Sitges descarrega el 4de8 en la seva millor temporada

La Jove de Sitges va tornar a descarregar el 4de8 al Cap de la Vila i el va acompanyar del 3de7 per sota i el 7de7, una actuació d'excel·lent nivell que va servir per a culminar una temporada històrica i amb un fet insòlit i gairebé inèdit: la colla ha aconseguit la millor campanya dels seus 18 anys d'història sense haver caigut ni un sol cop, és a dir, amb tots els castells descarregats. Un Cap de la Vila entregat va animar i aplaudir fortament als seus castellers subratllant un cop més la forta aliança entre la Jove i Sitges.

La convicció que els de color vi tenien amb el 4de8 era sòlida, ja que als assaigs al Palau del Rei Moro s'havia treballat aquesta estructura amb rigor. Per aquest motiu, la colla va obrir l'exhibició amb el carro gros. Amb els terços col·locats, el cap de colla va arriar el castell amunt al crit de “tranquil·litat, però amb mala llet”, que il·lustrava que la construcció era plenament a l'abast de la colla, però que calia posar-hi tot i més per a descarregar-la. I així va ser: el castell va pujar fort, però de seguida, quan entraven els dosos, dues rengles van perdre parcialment la verticalitat, allunyant-se entre elles. La canalla, decidida i valenta, va fer la seva feina amb precisió i en pocs instants el 4de8 s'erigia sobre el Cap de la Vila entre l'alegria i aplaudiments de la plaça. Quan la canalla ja baixava, la separació entre les dues rengles es va fer cada cop més gran i això va generar alguns moments d'incertesa.

Amb tot, la gran qualitat tècnica dels castellers sitgetans i “la mala llet” que requereix una construcció d'aquest nivell van assegurar que el 4de8 tornés a ser descarregat per la Jove. En el moment que els quints eren fora i que se certificava que el castell estava completat, una forta ovació es va sentir al Cap de la Vila: ela Jove havia fet el cinquè 4de8 de la seva història, quatre dels quals descarregats.

Amb l'èxit del carro gros, la Jove va voler dur els seus millors castells a plaça. En segona ronda, va atacar el 7de7, construcció nova en el món casteller per a la qual es necessita un ampli ventall de castellers en totes les posicions, també a la pinya. I és que, els sitgetans disposaven dissabte de 140 camises pròpies, a més del suport de les dues colles convidades. Era el segon 7de7 de la Jove i, com el primer, va ser resolt sense problemes. En aquest castell es va estrenar un segon nou.

En tercera ronda, els de color vi van alçar el que ha estat el castell de l'any, el 3de7 per sota, que van plantar amb una facilitat absoluta. Com en les anterior ocasions, l'aixecat es va elevar i descarregar amb coordinació i precisió. Es tracta del quart 3de7 per sota d'aquest 2011. Un vano de 5 van posar punt i final a l'actuació i a una tenporada esplèndida.

Aquest 2011, la Jove, a més del 4de8, ha fet 40 castells de 7, tots descarregats: quatre 3de7s, dos 7de7, cinc 5de7, sis 4de7 amb l'agulla, cinc 3de7 amb l'agulla, sis 3de7 i dotze 4de7, a més de dotze pilars de 5.

La Diada de la Colla també va servir per a que Sitges veiés grans castells. Els Castellers de Vilafranca van portar al Cap de la Vila una construcció de gamma extra: el 5de9 amb folre, que van carregar. Un castell immens que al Cap de la Vila encara semblava més gran. També van descarregar el 3de9 amb folre, la torre de 8 amb folre i el pilar de 7 amb folre. Els acstellers de Sants van fer el 5de8, el 3de8 i el 4de8.

Abans de l'actuació, les tres colles van alçar respectius pilars de 4 de dol (és a dir, sense gralles) en record de Jànio Martí, traspassat fa dues setmanes i que era un seguidor fidel de la Jove de Sitges, de la qual mai es perdia cap actuació a Sitges.

El sector hotelero de Sitges mejora sus índices de ocupación


En épocas de crisis parece que todas las vacas son flacas. Con la tasa de paro por las nubes y las economías familiares por el suelo, no deja de ser positivo y un dato para el optimismo que en Sitges, la ocupación hotelera de este verano haya aumentado un 6,7% respecto al mismo periodo del año pasado.

Los meses que presentan mejor balance han sido agosto y septiembre, con una ocupación superior al 95%, 6 puntos por encima del agosto de 2010, y en septiembre, se ha pasado de un 77% a un 90% de ocupación este 2011.

Del total de visitantes que han visitado Sitges este verano, el 45% han sido turistas (con pernocta en el municipio) y el 55% excursionistas de un sólo día. La procedencia de estos visitantes se mantiene respecto a años anteriores, con una presencia mayoritaria de turistas franceses, ingleses, alemanes e italianos. Cabe destacar que se ha observado otro dato de marcado carácter positivo y es que ha proliferado el turismo procedente de los países de Europa del Este por segundo año consecutivo. A pesar de todos estos datos, el visitante por excelencia de Sitges sigue siendo el turista nacional, especialmente el catalán, madrileño y vasco.

Las playas han vivido una "temporada atípica" ya que los meses de junio y julio han tenido una baja ocupación por las condiciones meteorológicas adversas, pero por el contrario, los meses de agosto y septiembre has registrado datos significativamente superiores a los de otros veranos.

Sitges es vesteix de 'Fantàstic'

Sitges comença a viure l'ambient propi del Festival de Cinema... però amb algunes diferències. Unes variacions que feia anys que no es vivien i que són agradables de tornar a sentir. I és que la vila ha recuperat aquest any iniciatives per acostar el certamen a la població. Una de les accions més vistoses és la recuperació de la tematització del carrer 1r de maig que des d’aquesta setmana ja es pot veure ambientat com si fos un cementiri vist cap per avall, gràcies a la col·laboració de Jack Daniel’s.

Una altra de les iniciatives ja visible als carrers de Sitges és la col·laboració entre les escoles de Sitges i la Federació de Comerciants i Empresaris de Sitges. Fins al 16 d’octubre es poden veure en diferents aparadors de la vila més de 600 dibuixos d’alumnes de la vila que inspirant-se en el gènere fantàstic han il·lustrat petites obres d’art per ambientar Sitges durant aquesta setmana de cinema. També s'ha endegat una iniciativa conjunta amb el Gremi d'Hostaleria de Sitges on 21 restaurants de la vila ofereixen Menús fantàstics durant la celebració del Festival.

Pel·lícules per a tots els gustos... i horaris
Des del dijous 6 i fins el dia 16 d’octubre, el marc Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya projectarà un total de 270 pel·lícules, de les quals 23 corresponen a la secció oficial fantàstic.

Una de les notes predominants en aquesta edició, és la projecció d’un gran nombre de pel·lícules catalanes.  El director del Festival, Àngel Sala, va remarcar la importància del cinema en català, que considera que actualment “és una potencia mundial”.

Programa de mà (pdf) | Totes les pel·lícules | Transports |

Spot Sitges 2011




Spot Sitges Zombie Walk 2011




Quin és el racó que més t'agrada de Sitges?

El Cafè Bar Roy, a través de la seva pàgina de Facebook, ha organitzat un concurs de fotografia perquè tots els seus fans proposin quin és el racó amb més encant (per a ells) de Sitges. El funcionament del concurs és molt senzill. Es puja la imatge al mur de facebook del Cafè Bar Roy, es titula la imatge i s'intenta aconseguir el màxim de "m'agrada".

Quan finalitzi el concurs (del 30 de setembre al 14 d'octubre, ambdós inclosos), la instantània que més "m'agrada" aconsegueixi s'emportarà el premi. I què podeu guanyar? Doncs un Menú degustació de tapes al Cafè Bar Roy i 2 abonaments per als museus de Sitges.



Si voleu més informació, aquí teniu les bases del concurs.

Replanteando el futuro del Garraf

Dinamizar la economía a través del entorno natural, la oferta museística y el puerto de Vilanova i la Geltrú son el punto de partida del Plan Ejecutivo 2011 impulsado desde NODE Garraf, Agencia de Desarrollo Económico que se reunió, por pimera vez, en sesión plenaria, el pasado 21 de septiembre en Sitges.

Las cinco actuaciones del plan ejecutivo se basan en crear dos proyectos de carácter estratégico y tres proyectos técnicos. Los proyectos se concretarán en mesas de trabajo que estarán moderadas y dirigidas desde NODE y que contarán con la presencia y asistencia de un experto en cada una de las materias.

Cohesión, equilibrio y desarrollo del Garraf
NODE Garraf, Agencia de Desarrollo, es una entidad público privada, formada por los seis ayuntamientos de la comarca del Garraf (Canyelles, Cubelles, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges y Vilanova i la Geltrú); el Consell Comarcal del Garraf; la Cambra de Comerç; la Associació d’Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès (ADEG) y los sindicatos UGT y CCOO.

La finalidad de NODE Garraf es dotar a la comarca de instrumentos infraestructurales, financieros, económicos, tecnológicos, sociales y culturales que modifiquen su modelo productivo, para que sus poblaciones sean referencia por su exceléncia emprendedora, su calidad de vida, el respeto y la conservación del territorio y el espíritu innovador.

Para más información, visita la web de NODE Garraf

La millor gastronomia sitgetana es reuneix al Menjar de Tast


Ja arriba una nova edició del Menjar de Tast, enguany la XXVIª, que se celebrarà per tretzè any consecutiu a l’Hort de Can Falç. En total participen en la mostra 20 restaurants, 6 pastisseries i 2 fleques que permetran al públic apropar-se a la gastronomia elaborada pels professionals del sector a Sitges. Un any més, l’organització ha convidat representants de la Cuina Pirinenca, formada per quinze restaurants de la Cerdanya, a ser presents al Menjar de Tast i oferir les seves receptes.

L’acte d’inauguració oficial del XXVI Menjar de Tast serà el 29 de setembre a les 20.30 hores i l’obertura al públic de la mostra serà mitja hora més tard amb la vetllada amenitzada per la a formació Sitjazz Band.

Durant un únic dia els assistents al Menjar de Tast gaudiran dels diferents plats, així com d’una variada i exquisida degustació de postres i de pa, tot regat amb vins i caves de prestigioses marques. Totes les degustacions es relacionen en un receptari que es dóna en el moment de retirar el tiquet a la taquilla.

El preu del tiquet de consumició és de 35€ i inclou 5 degustacions de restaurant, una de pastisseria i 4 consumicions de bodegues. També s’ofereix la possibilitat de comprar un tiquet de repetició que inclourà dues degustacions més de restaurant i una consumició de beguda, al preu de 10€.

Aquest any la imatge del XXVI Menjar de Tast és obra de la pintora sitgetana Pilar Mena. L’artista, amb el seu estil característic, mostra el plaer de menjar a partir d’un disseny elegant i sobri. L’autor del pròleg és en aquesta ocasió el periodista gastronòmic Pere Miquel Uroz. 


Si voleu més informació, la trobareu a:  www.clubdetast-sitges.com

Tiempo de vino en Sitges

Sitges dedica un fin de semana de septiembre a la vendimia, que en otros tiempos fue una de las actividades más importantes de la población y que marcaba un hito en el calendario anual. Los actos se inician el viernes por la tarde con el Pregón de la Vendimia y la proclamación de la “Pubilla” de Sitges, entre las distintas “pubillas” representantes de los barrios y asocaciones. En el marco de los actos de la Fiesta de la Vendimia, Sitges vivirá una nueva edición de la Mostra de Vins los días 17 y 18 de septiembre, que se celebrará en el paseo de la Ribera. Los expositores de las 16 bodegas y empresas participantes pueden atraer más de 11.000 visitantes. La muestra arranca con la voluntad de dar a conocer la riqueza vinícola del área del Massís del Garraf. 

Además de los expositores, la muestra presenta sesiones de catas de vinos que contarán con la participación de Bodegues Torres y la Associació de Viticultors del Massís del Garraf, entre otros, en una carpa de 75 m2 que se estrenará para la ocasión. En la Mostra expondrán los siguientes participantes: Torres, Miguel Torres Chile, La Vinya, Celler de l’Hospital Sant Joan Baptista, Can Ràfols del Caus (Associació de Viticultors del Massís del Garraf AVMG), Montau de Sadurní (AVMG), Finca Valldosera (AVMG), Finca Viladellops (AVMG), Torre del Veguer (AVMG), Vega de Ribes (AVMG), Valldolina (AVMG), Clos Lentiscus – Can Ramon Viticultors del Montgròs, Fundació Ave Maria, PANSdeVI, Foros Franquesa – Coques de Perafita i Formatges Cal Verdaguer. 

Como es habitual, la Mostra ofrecerá 2 tipos de tickets – degustación. Uno que incluye 2 catas de vino y una copa Riedel al precio de 5€, y otro que incluye 4 consumiciones de vino y una copa Riedel por 7€. También, se pueden adquirir tickets para degustar productos gastronómicos al precio de 2€. Por la compra de cada ticket se obsequiará con un colgador de copas. 

Datos de interés 
Días y horarios  
Días de apertura: sábado 17 y domingo 18 de septiembre 
Horario: de 12.00 a 15.00 y de 18.00 a 22.00 horas 
Lugar: Passeig de la Ribera (delante de la playa de La Fragata)  

Precio y opciones de los tickets: 
Ticket de 2 consumiciones + copa Riedel = 5€ 
Ticket de 4 consumiciones + copa Riedel = 7€ 
Ticket gastronómico = 2€ 
Precio de las copas = 4€

Sitges multicultural

Sitges és un feu d’intercanvi cultural, palès als històrics carrers de la vila amb l’anar i venir de vilatans i turistes, que permet entrar en contacte amb múltiples cultures. L’experiència culinària de l’argentí Pedro Bargellini, l’ensenyament de la llengua anglesa a través de Julie Ann Plank i l’apropament a la Polinèsia de la mà de la catalana Laura Benages són una bona oportunitat d’endinsar-se en la riquesa cultural d’altres països.

Els tres coincideixen a valorar que l’àmplia presència de turisme a Sitges és positiva, perquè “fa als sitgetans persones més obertes, amb més ganes de conèixer coses i, per tant, les nostres propostes els semblen més interessants”, explica Julie Ann Plank, professora d’anglès. Un aspecte que Pedro Bargellini, cuiner del Komokieras, encara viu amb més intensitat: “Sens dubte, entre setmana són aquests turistes qui ens mantenen el negoci. A més, si els tractes bé, repeteixen, perquè et prenen com un lloc segur quan no tenen ganes de patir per cada àpat. Cal destacar que tenim també els clients argentins, aquests venen de tot Catalunya, perquè quan senten referències d’un bon restaurant portat per la seva gent, el volen conèixer”. No obstant, Luara Benages, professora de dansa, alerta que “s’ha de saber mantenir l’essència de poble, evitar que es massifiqui el turisme per tal que continuï sent un lloc tan especial, petit i encantador, però amb una oferta de la mida i qualitat d’una ciutat”.


Els tres coincideixen a valorar que l’àmplia presència de turisme a Sitges és positiva, perquè “fa als sitgetans persones més obertes, amb més ganes de conèixer coses i, per tant, les nostres propostes els semblen més interessants”, explica Julie Ann Plank, professora d’anglès. Un aspecte que Pedro Bargellini, cuiner del Komokieras, encara viu amb més intensitat: “Sens dubte, entre setmana són aquests turistes qui ens mantenen el negoci. A més, si els tractes bé, repeteixen, perquè et prenen com un lloc segur quan no tenen ganes de patir per cada àpat. Cal destacar que tenim també els clients argentins, aquests venen de tot Catalunya, perquè quan senten referències d’un bon restaurant portat per la seva gent, el volen conèixer”. No obstant, Luara Benages, professora de dansa, alerta que “s’ha de saber mantenir l’essència de poble, evitar que es massifiqui el turisme per tal que continuï sent un lloc tan especial, petit i encantador, però amb una oferta de la mida i qualitat d’una ciutat”.

Explicar una cultura
Darrera una llengua, una dansa o un menjar hi ha tota una cultura a tenir en compte. En aquest cas, cadascun ho planteja a la seva manera. “Practicar una dansa gestual com la que jo ensenyo és practicar una cultura, ja que expliquem amb detalls els significats de les cançons i per tant ens introduïm a la seva manera de pensar, amb l’afegit que quan ho entens t’ho fas teu i també hi apliques el teu punt de vista. Així, mirem de mantenir les essències, però només pel fet de no ser d’origen polinesi, segur que es podrien percebre les nostres interpretacions”, explica Laura Benages. En canvi, des del Komokieras, Bargellini assegura que “el restaurant pren com a base la cultura argentina i la respecta, pel que fa a la manera de cuinar, però la fa gran amb aportacions europees, que ens permeten completar un plat argentí amb altres productes d’enorme qualitat, així com tenir una carta variada que arriba a més gustos”. Es tracta, però, d’una experiència únicament culinària, ja que l’ambientació és totalment moderna, sense fer referències argentines. “El restaurant la Pampa de Castelldefels és argentí pur i dur, amb ambientació, uniformes i música tradicionals; el Komokieras no, l’experiència argentina només és culinària i hem optat per introduir-la en un entorn més modern”. Finalment, Plank explica que, “per ensenyar una llengua usem molt material complementari que permet conèixer a fons un país i una cultura. De totes maneres, sempre hem de saber trobar el vincle amb referents d’aquí, perquè sigui atractiu per als alumnes, sobretot per als més joves, que els cal percebre la utilitat d’allò que estan aprenent”.

El futur a Sitges
La completa integració a Sitges mai és fàcil. Hi ha un nucli dur, “et crees la teva xarxa, al voltant dels fills, sobretot, però per anar més enllà, cal temps”, explica Benages, que fa tres anys que viu a Sitges i té previst ampliar la seva oferta: “Espero amb el temps poder complementar les danses amb tallers de complements, música i vestits, per exemple, però pas a pas”. Plank està contenta perquè amb els deu anys que porta a Sitges ha pogut crear una bona xarxa de coneguts, “pels meus fills, que han estat vinculats a entitats esportives, i pels alumnes, que si els agrada com dono classes a vegades la relació va més enllà, seguim en contacte més temps, però sobretot donen bones referències de mi, el que em permetrà tenir èxit ara amb el nou negoci a casa, on espero que hi vinguin tots aquells que han estat contents amb la meva manera d’ensenyar”. Pel que fa a Bargellini, tot just fa un any i mig que és al capdavant del nou Komokieras i, després d’haver engegat dos negocis, “espera que aquest es consolidi i pugui ser un referent”.

La Festa Major en imatges

Gairebé 100 fotografies, centenars de "m'agrada" i una àmplia gamma de visions sobre la Festa Major de Sitges són el resultat del concurs de fotos de Festa Major organitzat per Enjoy Sitges. Un èxit de participació (pel que fa a la quantitat i la qualitat de les instantànies) que, després d'una dura lluita en la seva recta final, ha deixat el següent pòdium: Sharon Molloy (1er i 3er lloc) amb 101 i 71 "m'agrada" respectivament i, en 2ona posició, Cristian López amb 94 "m'agrada".

La fotografia de la Sharon Molloy, on es poden veure dos infants gaudint de la festa davant del castell de focs, s'emporta el sopar per a dues persones a l'Sports Bar Sitges. Des d'Enjoy Sitges volem agrair a tots els participants el seu interès pel concurs així com la seva dedicació per a captar moments especials de la celebració de la festivitat del patró de Sitges, Sant Bartomeu.

Si voleu veure totes les imatges que han participat en el concurs, us deixem un enllaç on les hem agrupat perquè en pugeu gaudir tant com hem fet nosaltres.

De nou, gràcies i felicitats als guanyadors.

Visca la Festa Major!


D'aquí una estona, a les 12 del migdia, quan les gralles comencin a sonar al prinicipi del carrer Sant Francesc, començarà el que per a molts sitgetans és el moment més esperat de l'any: la Festa Major! Tot i que la celebració ja es va iniciar el dia del Pregó, enguany realitzat per la professora Loreto Almirall, els dies 23 i 24 són els que marquen la part "central" de la Festa Major de Sitges.

Tots els balls i entremesos desfilaran pels carrers de la vila lluint els seus colors, tirant foc, ballant o, simplement, fent gaudir a la munió de persones que contemplaran com un any més, la Festa Major els torna a fer sortir sentiments i sensacions que només es poden viure un cop l'any.

La Festa Major consta de moltes i diverses sortides i, aquest 2011, l'Ajuntament ha decidit fer servir les seves recent estrenades xarxes socials per a informar a tothom de l'agenda d'activitats així com de possibles canvis i/o modificacions del programa. El facebook i el twitter s'han demostrat eines molt útils per comunicar-se amb totes aquelles persones interessades en la Festa Major.

Però el millor de la festa és, sense cap mena de dubte, viure-la en directe, a peu de carrer. És per això que si no us voleu perdre l'entrada de gralles, el castell de foc, la processo cívica o la resta d'activitats, el millor que podeu fer és llegir tota la informació que us deixem en la part inferior d'aquesta notícia... i com diu el vers: O gloriós Sant Bartomeu, que de Sitges n'és patró... Visca la Festa Major!

Programa d'actes

Facebook de l'Ajuntament de Sitges Twitter de l'Ajuntament de Sitges
Web municipal

Sitges y sus playas: un referente de calidad

Después de pasar un mes de julio con poco sol y mucha lluvia, la segunda semana de agosto parece que ha arrancado con mejores expectativas. El sol ha empezado a salir y las playas de Sitges se han empezado a llenar de personas deseosas de tostar su cuerpo en una de las mejores zonas de baño de la Península Ibérica.

Y no es una afirmación que hagamos subjetivamente... tal como os informamos hace un par de meses, Sitges ha recibido 13 banderas que certifican la calidad de sus playas (las 11 que dibujan el paisaje litoral desde Aiguadolç hasta las Anquines y la de Garraf y les Botigues). Unas distinciones denominadas EMAS (Sistema Comunitario de Ecogestión y Ecoauditoría), un sistema de gestión ambiental basado en normas de referencia ISO 14001 y gestionado por los Estados Miembros de la Unión Europea. Se trata del máximo distintivo medioambiental de calidad que es de carácter voluntario para las organizaciones interesadas en evaluar y mejorar su comportamiento medioambiental, y difundirlo con transparencia al público ya otras partes interesadas.

Servicio de salvamento
Además, las playas de Sitges también disponen de otros servicios que las distinguen y  difencian del resto, como por ejemplo el extenso servicio de socorristas que velan por la seguridad de los bañistas. Desde la entrada en funcionamiento del servicio de salvamento, a finales del mes de junio,  ya se ha actuado en más de 40 ocasiones. De estas, dos rescates se han producido antes de las 11 de la mañana que es cuando los socorristas comienzan el turno, 9 más en Garraf y 16 en Sitges. El principal motivo que ha provocado estas situaciones es la mala mar. También se han realizado 7 traslados en ambulancia por incidencias en la arena y han localizado 7 niños perdidos. Én este sentido, los socorristas insisten en el uso de brazaletes que disponen todos los puestos de socorro. Este sistema de pulseras de colores, permite saber los niños perdidos de la playa donde proceden.

Y por si hace falta más información para disfrutar de un buen día playero, en este link las personas interesadas podrán recoger diariamente más información sobre el estado de las playas, así como conocer qué banderas habrá en cada una de las playas según el estado del mar o la previsión meteorológica, entre otros.

Todo un ramillete de información, servicios y calidad en las playas de Sitges para poder pasar unos días disfutando de las vacaciones... ahora sólo falta que el sol siga brillando y no nos depare más sorpresas desagradables...

Visions de Festa Major



De totes les festes de l’any, la Festa Major de Sitges és la celebració més esperada pels habitants de la vila. D’arreu del món, molts sitgetans retornen cap a les seves cases els dies 23 i 24 d’agost per poder participar-hi i gaudir-la de ben a prop. Són dies de disbauxa i sentiments a flor de pell, però sobretot una ocasió única per a poder viure la cultura i la tradició al carrer, a través dels diferents balls que donen significat a la festa. Carles Monasterio, Xavi Jansà, Siscu Rosell i Jaume Carbonell són quatre dels protagonistes d’aquestes mostres populars que mai han deslligat de la seva vida.

JAUME CARBONELL: “Sempre érem els mateixos”
En Jaume Carbonell, més conegut per tothom com a Natu, és un sitgetà de 60 anys que ha estat en cinc balls diferents.
La seva llarga trajectòria es va iniciar amb 8 anys, quan, animat pels amics, va decidir participar al ball dels capgrossos. Més tard, va passar a formar part del ball de cercolets, de pastorets, de bastons i, finalment, a la colla de l’àliga, de la qual n’és cap de colla des de fa 27 anys.

Malgrat que sembla gairebé impossible poder entrar a un ball, en Natu aposta per la selecció acurada, per comprovar amb el pas del temps la disponibilitat i el compromís de l’interessat. Ho justifica amb la següent comparativa: “Si una empresa té bons treballadors, que es coneixen i fan bé la feina, per què canviar-los?”.

En Natu se sent molest quan es parla d’això, ja que ha experimentat de primera mà la falta de participació a la celebració popular. Amb un to anecdòtic, recorda que el drac es va haver de quedar més d’un cop al magatzem per manca de portadors, o que amb els bastons havien d’anar a buscar gent de fora. “En acabar la Sortida d’Ofici, es triaven determinats carrers de la vila per fer el que s’anomenava llevat de taula, on demanàvem als sitgetans el que bonament ens podien donar per col·laborar amb el ball, fet que ara es consideraria humiliant”.

“El que més m’agrada de la Festa Major és la vigília, l’entrada de grallers i la sortida d’ofici”, assenyala, instants que li produeixen “sensacions meravelloses”. Admet les rivalitats entre balls, però no se’n declara admirador de cap en concret: “La Festa Major m’encanta, tots els balls m’agraden”, comenta entusiasmat. Tanmateix, s’atreveix a diferenciar-ne dos grups: els que surten per lluir i els que realment senten el ball en conjunt, no només vetllant pel seu interès particular. Per això creu que els joves han de recuperar l’actitud que apuntava, “sentint la festa com Sitges es mereix”.

El veterà portador opina que “la sortida posterior als focs artificials no s’hauria de fer per falta de llum, ja que dificulta considerablement l’actuació del ball”, diu mentre ensenya les picades als dits. També considera que, com que el Passeig de la Ribera és un espai obert, “la gent creua enmig dels balls, i crea situacions perilloses”.

El portador de l’àliga troba que està molt bé el concepte, la imatge que ha creat el públic envers la festa, ja que dóna l’oportunitat als espectadors a sentir-se actius, bé sigui fent samarretes o decorant els comerços de la vila amb fotografies identificatives.
No pot imaginar-se viure la Festa Major sense participar-hi: “El meu lloc és estar als balls”.


SISCU ROSELL: “La Festa Major és tal i com la volen els sitgetans”
Siscu Rossell, president de la Comissió de Festes, es va introduir a la Festa Major l’any 1983 amb els pastorets, quan es va assabentar que buscaven gent per a ballar. Més tard, va ser el Crist del ball de la moixiganga i va sortir amb les gitanes. Fins fa poc ha estat combinant els bastons amb la Colla Jove de Castellers de Sitges, i, a més, en ocasions ha estat portador dels gegants moros. Amb tot, la condició de casteller, que li ha permès descarregar el gran 4de8, la porta tot l’any amb la camisa color vi de la Jove.

“Crec que no és difícil entrar a una colla, excepte a les de diables, que pot ser més complicat. A la resta sempre hi falta gent”. En Siscu, que parla en funció del que ha viscut, explica que “m’he mogut per l’Agrupació de Balls Populars i la política d’allà és la renovació constant, cada ball té una edat”.

De tots els records en podria fer un llibre, però en destaca els més rellevants: un viatge a Madrid amb els bastoners per a participar al programa Un, dos, tres, de TVE, o l’arribada d’un pastoret a la primera sortida amb pantalons curts, diu rient.

En Siscu és partidari que tothom celebri la festa de manera espontània, però sempre respectant els qui vulguin viure-la de manera diferent. “La Festa Major és un sentiment, una manera de viure-la i gaudir-la”. I considera que tots els balls són importants, però que “el màxim plaer no arriba fins que entens quin significat té el ball en el context de la festa i per què el balles”. Per a ell, però, “l’esclat dels 21 morterets junt amb el repic de les campanes i la posterior sortida a les 2, és inexplicable, el moment més vibrant i eufòric”.


CARLES MONASTERIO: “La meva festa és la festa de tots”
“La Festa Major és una festa que té vida gràcies a tot el poble, no només a la gent que surt en els balls”. En Carles Monasterio descriu amb aquesta frase el que representen per a ell els dies de Sant Bartomeu i Santa Tecla. I és que amb tan sols 14 anys, en Carles ja ha participat en una multitud de balls, fet que li permet explicar des de l’experència moltes de les qüestions que fan referència a la festa. En l’actualitat participa als pastorets, però anteriorment havia estat diable, cercolet, portador de l’àliga i casteller. En Carles pensa que “per molt protagonisme que tinguin els balls, sense el caliu del públic, inqüestionable en totes les sortides, la festa perdria la seva essència”.

Aquest jove sitgetà opina que no li agrada “tota la gent que avantposa l’interès particular al de tothom”. I afegeix: “Estic a favor que la gent s’ho passi bé i que gaudeixi d’aquests dies, però amb la llibertat de poder-ho fer amb tranquil·litat”.

Tot això no descarta que en Carles no hagi trencat mai cap plat; l’any passat, mentre esperava el pas de la processó, la colla d’en Carles i altres pastorets es van saltar el protocol per poder ballar dos cops la bota. “Va ser molt emotiu i vam gaudir com mai ballant les dues colles juntes”, explica il·lusionat.

Monasterio també creu que “tothom té possibilitats a participar al ball que vulgui”. Una frase que resumeix perfectament el que creu que ha de ser la Festa Major del futur, “un esdeveniment construït des de la participació de tots”.

XAVI JANSÀ: “Gaudeix i deixa gaudir”
En Xavi Jansà és una persona de 32 anys molt integrada aSitges, tot i provenir de Vilanova.
Els seus inicis es remunten a l’any 1999, quan va voler participar a la festa com a graller, però li va sorgir l’oportunitat d’endinsar-se amb el ball de Cintes de l’Agrupació, amb el qual va sortir durant deu anys.

L’any 2005 va fer la seva primera entrada de grallers amb la Colla de Grallers Maricel, i l’any 2009 va decidir canviar de ball i va entrar a la Colla Vella de Bastons, un ball que des de petit ja li agradava. “Poder ballar els bastoners que havia vist des de ben jove era un privilegi”, recorda.
Jansà creu que tots els balls són diferents i que mereixen un tracte igual i respecte, un fet que, segons apunta, molta gent oblida: “La majoria dels joves de Sitges volen ser diables i no pensen en portar el braç de les gitanes”. És obvi que hi ha balls que agraden més que d’altres, però en Xavi pensa que hi han de ser tots per a gaudir en la seva totalitat del que veritablement és la Festa Major de Sitges per als habitants de la vila. En aquest sentit, assenyala que s’ha de reconsiderar la falta de respecte a qualsevol tipus de ball que no agradi tant a la gent: “M’agrada que la gent es diverteixi però sense fer mal a tercers”.

Sens dubte, com a bon graller, subratlla que l’entrada de grallers és el moment més espectacular, ja que “el públic està entregat amb actitud positiva cap a les colles. Hi ha una forta connexió amb l’espectador”.

En Xavi considera que és difícil ser ballador de cintes perquè és un ball associat amb les dones i “de cara a fora pot semblar estrany, però un cop dins et puja la moral observant que l’home és el puntal”, una peça important en la realització del ball.

“La Festa Major és un món de contrarietats, un no parar de sentiments bons i dolents al mateix temps”, diu en Xavi. De fet, “a la matinal tothom està fos, però sempre els queden forces per ballar al màxim, volent donar més de si”, afegeix amb un somriure.

Jansà considera que l’instant més significatiu de la festa és l’arribada de Sant Bartomeu, sense oblidar-se del blanc immaculat a l’entrada de grallers, l’olor d’alfàbrega i el silenci que regna quan passa la moixiganga.


L’obra d’Ismael Smith, al Palau Maricel

La Sala Vaixells del Palau Maricel acull, fins al 30 de setembre, l’exposició “Ismael Smith, gravador. Del Modernisme a l’Art Déco”, que aplega una selecció de gravats, dissenys originals i ex-libris d’aquest polifacètic artista català .

La quarantena de peces exposades formen part de la col·lecció que conserva el Museu d’Art de Cerdanyola, fruit de la donació d’Enrique García-Herráiz. El comissari de la mostra, Txema Romero, destaca d’Smith la seva capacitat d’afrontar diferents disciplines, fet que qualifica d’“exemple d’artista local”. Aquesta exposició, inaugurada el passat 22 de juliol, ha estat organitzada per l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i el Museu d’Art de Cerdanyola, en col·laboració amb l’Ajuntament i el Consorci del Patrimoni de Sitges. El director-gerent d’aquesta entitat, Antoni Sella, va explicar durant aquest acte que l’artista estava vinculat a la vila perquè “en un determinat moment de la seva vida va voler adquirir part del patrimoni local”.

L’obra d’Ismael Smith es caracteritza per la seva capacitat creativa plasmada en els diferents llenguatges plàstics en què va treballar, com l’escultura, el dibuix, el gravat i la il·lustració, que el van convertir en tot un del Noucentisme i l'Avantguarda.

En verano, música y teatro



Sitges no sólo ofrece sol y playa en verano. Al arte que se respira en todas sus calles –arquitectónico, pictórico y culinario– se le suman durante julio y agosto las diferentes propuestas musicales y teatrales. La programación escénica de este año es realmente prometedora.

El Festival Internacional de Música de Sitges – Concerts de Mitjanit, del 30 de julio al 19 de agosto, presenta un año más su ciclo de grandes pianista y la gran noche lírica. Los amantes de la música clásica podrán deleitarse en el Palau Maricel con los mejores virtuosos del piano: Judith Jáuregui, Denis Zhdanov, Vestard Shimkus, Eulalia Solé y José Menor. En el Auditorio Bocana del Port d’Aiguadolç se celebrarà la gala lírica, con las voces del tenor Alex Vicéns i la soprano Petya Ivanova.

El Auditori del hotel Melià acogerá dos conciertos igual de esperados aunque de estilos muy distintos: el 13 de agosto, a las 21 horas, el gran Rapahel; y el día 21, a la misma hora, el grupo Manel, que presentará su útlimo trabaj 10 milles per verure una bona armadura.

Si hablamos de teatro, Joan Pera y Amparo Moreno prometen carcajadas en la obra Visca els nuvis, que se podrá ver el 7 de agosto, a las 20 horas, en el Auditori del hotel Melià.

El colofón final del verano, evidentemente, lo viviremos durante la Festa Major de Sitges, del 21 al 27 de agosto, con un montón de activiades lúdicas, culturales y tradicionales.

Vuelve el Festival de Cine Fantástico de Sitges



Los amantes del cine fantástico tienen una cita ineludible, del 6 al 16 de octubre, con el SITGES Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Este año, el certamen rinde homenaje a la película Inteligencia Artificial, de Steven Spielberg, que cumple su décimo aniversario. El cartel, uno de los reclamos más interesantes del Festival de Sitges, no dejará indiferente a nadie en esta edición: dos retratos aparentemente normales, dos personas cualquiera, pero que no son personas. Son dos robots y existen; se trata de los geminoides creados por Hiroshi Ishiguro en Japón.



Avance de programación

La película catalana Eva, ópera prima del director Kike Maillo, inaugurará esta 44 edición del Festival. El film, explora la ciencia ficción con un planteamiento muy coherente con el leit motiv de este año: su historia se sitúa en el año 2041 en el que los robots finalmente son algo cotidiano. Otros títulos de producción española que se podrán ver son: la muy esperada película de Jaume Balagueró, Mientras duermes; La mujer del Eternauta, de Adán Aliaga; Emergo, de Carles Torrens, producida por Rodrigo Cortés; y, para los más valientes, la coproducción hispano-cubana Juan de los Muertos.

En la participación internacional podemos destacar: The Turin Horse, de Béla Tarr; The yellow sea, de Na Hong-jin, director de The Chaser (Korea); Les contes de la nuit, animación de Michel Ocelot; 
Grave encounters, dirigida por The Vicious Brothers, reciente súper éxito en Italia; y Burke and Hare, de John Landis.

 El 3D tampoco faltará en el Festival, con películas tan sugerentes como Sex and Zen: Extreme Ecstasy, en Midnight X- Treme, uno de los grandes éxitos de taquilla en Hong Kong, o The Mortician, de Gareth Maxwell Roberts, una innovadora propuesta en tecnología estereoscópica.

¡Ah! Y entre las actividades que se organizan durante todo el Festival, Sitges se llenará de muertos vivientes y de diversión asegurada el 14 de octubre, con la Zombie Walk.

Sitges reivindica la dansa

Companyies de dansa nacionals i internacionals prendran els carrers de Sitges de l’1 al 6 de juliol per a mostrar el seu art als passejants. I és que la vila acull un any més el Festival Dies de Dansa, un certamen internacional de dansa en paisatges urbans que se celebra alhora en diferents poblacions i espais de Barcelona i voltants. L’objectiu: apropar aquesta disciplina artística a un públic que moltes vegades la veu allunyada d’ell. Quan les ballarines sitgetanes Sílvia Cuesta, Lolita Vilalta i Eva Hernández –molt implicades en aquest festival– expliquen què senten i què els ha aportat la dansa a les seves respectives vides, la distància comença a escurçar-se.

Totes tres van començar a ballar de ben remenudes i totes tres saben que sempre ballaran. La dansa els ha dotat d’un equilibri entre el seu cos i la seva ment i d’una coneixença extraordinària del seu interior. Transmetre tot el que aquesta disciplina artística pot aportar a qualsevol persona és ara el seu propòsit. “Jo formo persones i no només ballarins”, diu orgullosa Lolita Vilalta, que l’any 1972 va fundar a Sitges l’única escola de dansa de grau elemental que hi ha a la comarca del Garraf i que dirigeix des de llavors. Per això, tot i que a la seva escola s’han format grans professionals, Vilalata remarca moltíssim el vessant terapèutic de la dansa: “Tothom hauria de tenir una disciplina corporal, conèixer el seu cos, saber com moure’l i poder gaudir de l’enriquiment personal que el ball et dóna”. De fet, explica que molts nanos entren a l’escola per algun problema postural que la dansa els corregeix.

Aquest és el cas precisament de Sílvia Cuesta, una ballarina professional que ha passat per grans companyies europees, i a qui va formar Lolita Vilalta. “Vaig entrar a l’escola perquè tenia els genolls cap a dins i els peus plans i el pediatre li ho va recomanar a ma mare”, recorda Cuesta. Però de seguida va veure que allò era el que realment li agradava i va tenir clar que volia ser ballarina. I que la dansa enganxa i que “tothom pot ballar” n’és un exemple la iniciativa que va dur a terme l’Eva Hernández, professora de l’escola de dansa de Vilalta: “Vaig obrir un grup amb dones sense cap tipus de formació que a la seva època no van poder ballar i ara em demanen més tècnica de clàssic per a evolucionar cada dia més; és meravellós”.

Caure i aixecar-se durant el camí
La trajectòria professional d’aquestes tres ballarines deixen dues coses clares: l’esperit de superació al llarg d’un camí dur i ple d’entrebancs i que les decisions preses quan s’és massa jove poden canviar el curs de la vida. Al final, però, totes diuen que són on volen ser gràcies a que han passat tot el que han passat.

La Lolita Vilalta va començar a ballar dansa clàssica quan tenia 9 anys i es va formar amb la mestra russa Marina Noreg. Als 18 va formar part de la companyia d’Anna Maleras, pionera de la dansa contemporània a Barcelona. I va ser quan tenia aquesta mateixa edat que va fer una audició per al Ballet Nacional de Cuba: “Em van agafar, però amb la condició que m’afiliés al Partit Comunista, i no ho vaig fer, perquè en aquella època, en què s’era major d’edat als 21 anys, necessitava el permís dels pares”. D’aquella oportunitat perduda, però, li queda “una molt bona relació amb membres d’aquesta companyia” i les ganes de “no rendir-me”.

La carrera de Sílvia Cuesta és un clar exemple de no tirar mai la tovallola. Va desenvolupar-se professionalment en diferents companyies i produccions de dansa a Europa. “Vaig passar quatre anys meravellosos ballant amb la companyia de Santiago Sempere a França”, explica Cuesta. Una època “completa” que la va portar a actuar a escenaris importants com el Pompidou o el Théâtre de la Bastille. I aquí, en ple auge professional, “vaig pensar equivocadament que necessitava un canvi, una dansa més física, i vaig decidir tornar sense valorar que estava en un cercle molt important francès, tot i ser espanyola”.

Però l’abans i el després de la trajectòria vital i professional de Cuesta va arribar quan es va trencar el genoll mentre ballava. “Tothom deia que no tornaria a ballar, però jo estava segura que sí que ho faria”, recorda la Sílvia. Gràcies a l’entrenador Jaume Miró, no només va tornar a ballar en espectacles importants, sinó que “el procés de recuperació em va permetre descobrir els coneixements de biomecànica i em vaig perfeccionar com a ballarina i com a mestra”, dius satisfeta Cuesta, que l’any 1993 es va trencar l’altre genoll i va seguir el seu procés d’aprenentatge amb Miró.

Reivindicant la dansa
L’Eva Hernández porta més de 10 anys difonent la dansa contemporània a Sitges, però des dels 18 que es dedica a la formació. Malgrat que ha treballat en espectacles importants, en musicals, en obres de teatre-dansa, etc., Hernández sent una gran passió per el vessant pedagògic de la seva professió. “El ball sempre formarà part de la meva vida i em satisfà moltíssim poder transmetre als alumnes els valors de la dansa: la disciplina, el coneixement del cos, la il·lusió, la solidaritat amb els altres, el treball en equip, etc.”. Per això és una gran defensora del Festival Dies de Dansa, “una gran oportunitat de viure la dansa, de tenir-la a l’abast, a peu de carrer”, tenint en compte que “és una disciplina artística molt poc valorada”. En aquest sentit, Vilalta recorda que “quan tenia 18 anys la resta d’Espanya venia aquí, a Catalunya, a estudiar dansa, però ara ja no”, i es pregunta: “Què ha passat?”. I entre les raons, creu que en falta difusió: “La dansa clàssica també existeix, i no és aquella dansa rància que de vegades ens porten aquí a Barcelona, sinó que el ballarí ja no porta tutú i les coreografies estan actualitzades a la nostra època”. En la seva lluita per a fer créixer la dansa a Sitges, Vilalta va organitzar el I Stage Internacional de Dansa a Sitges, amb “la participació de més de 400 alumnes i d’escoles de la talla de la d’en Bejar”.

La Sílvia Cuesta també ha treballat i treballa constantment perquè la dansa estigui present a Sitges, a través de tallers a les escoles, classes de dansa contemporània, de sensibilització corporal i de pontenciació corporal “adaptada a la gent del carrer per treballar el físic, l’esperit i la ment”. Cuesta creu que la dansa “és un art molt incomprès per la societat” i que es necessita molta unió del sector per a reivindicar-ne la seva importància. Però alhora denuncia que es tracta d’un “món molt egocentrista en què tothom va a la seva i on la gelosia i l’enveja de vegades obstaculitzen que pugui avançar-ne el seu reconeixement".

¡Vamos a la playa!



El verano ha llegado y ya es momento de disfrutar de las magníficas playas y del sol de Sitges. Este año, la calidad de la costa sitgetana ha sido refrendada por los 13 EMAS (Sistema Comunitario de Ecogestión y Ecoauditoría), un sistema de gestión ambiental basado en normas de referencia ISO 14001. Además, la temporada de playas cuenta con más de 3.500 hamacas, 600 parasoles, 400 toldos y 26 "chiringuitos" con servicio de bar.

Sitges suma un total de 26 playas y de éstas, las conocidas como playas urbanas, o sea, la playa de Les Botigues, Garraf y las 11 que conforman el paisaje litoral desde Aiguadolç hasta las Anquinas, son las reconocidas con el máximo distintivo medioambiental de calidad.

Además de la calidad acreditada por estos distintivos comunitarios, el litoral de Sitges dispone, como cada año, de un servicio de salvamento a partir del 24 de junio. Las 13 playas urbanas dispondrán de servicio de socorrista y puntos de vigilancia.

Para disfrutar completamente de una jornada playera, el Ayuntamiento de Sitges y la Associació Turística de Platges ha señalizado con boyas las zonas de baño, ha realizado una limpieza de la arena y de las cabinas sanitarias y ha comprobado y arreglado (cuando ha sido necesario) las duchas y los lavapiés.

Todo a punto para empezar a tomar el sol, bañarse y disfrutar de unas buenas vacaciones en Sitges.




La Biblioteca Popular Santiago Rusiñol compleix 75 anys

La Biblioteca Popular Santiago Rusiñol està de celebració ja que aquest 2011 compleix 75 anys de vida activa, cultural i de servei. El passat dimarts, es va celebrar l’acte central del 75è aniversari, coincidint amb la data que va obrir les seves portes el 14 de juny del 1936. Durant la jornada es van celebrar diverses activitats infantils amb el dibuixant Horacio Elena i l’escriptor Florenci Salesas; la inauguració de la mostra “Joies de la Biblioteca”, i la festa amb pastís, malvasia i la música en directe de Joan Pinós i Oscar Ferret. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde Miquel Forns, en el seu primer acte oficial.

Per celebrar-ho, s’ha creat un nou bloc www.bibliotecasitges75.com dedicat a aquesta commemoració. En aquest nou espai a Internet s’hi poden trobar l’agenda de les activitats especials programades i una selecció dels fets destacats que s’han produït al llarg d’aquests 75 anys, fotografies i tota la informació de la història de la Biblioteca.

Una mica d'història
Cinc anys després de la mort de Santiago Rusiñol i coincidint també amb l’obertura de Maricel, el 14 de juny de 1936, la Biblioteca obria les seves portes en la que havia estat la casa de Miquel Utrillo i part dels edificis del Cau Ferrat, que el mateix Rusinyol havia llegat a Sitges. Aquell dia, hi va haver una comitiva que es va organitzar a la plaça de l’estació d’on es van dirigir cap a Maricel i la Torreta on s’hi van fer alguns parlaments.

La manifestació va seguir fins al peu del monument de Rusiñol, al Racó de la Calma, al voltant del qual es van col·locar totes les autoritats. La comitiva va continuar cap a la Torreta i així, a mesura que transcorria el seu pas, les banderes s’acataven mentre les entitats i els nens de les escoles dipositaven flors al peu del monument. A la Torreta, al Baluard Vidal i Quadres, hi havia una gran tribuna preparada on es van pronunciar els parlaments davant d’una multitud arribada de molts indrets per associar-se als actes inaugurals del nou servei.

Des d’aquell 14 de juny de 1936 en que es va inaugurar, els sitgetans han disposat d’un espai de lectura i de préstec de llibres que s’ha convertit en un centre cultural on s’han celebrat centenars d’actes de tot tipus.

Twitter Delicious Facebook Digg Favorites More

 
Share
ShareSidebar