Bienvenidos a Enjoy Sitges

En Enjoy Sitges podrás compartir tus experiencias sobre los atractivos turísticos, culturales y de ocio de Sitges con el resto de usuarios de la página, tanto ciudadanos como visitantes. Esta es una página dedicada a dar a conocer y a compartir los encantos de Sitges, una población a 36 km. de Barcelona que dispone de un gran atractivo turístico y cultural.

Viu el Nadal amb els millors àpats


Ja pots consultar les ofertes del grup Matas Arnalot per celebrar el Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Any Nou. Menús pensats per menjars d’empreses, celebracions familiars o trobades d’amics. Celebra dates com el dia de Nadal o  Sant Esteve gaudint de la nostra carta nadalenca amb plats típics d’aquestes dates. 

Davant del mar al restaurant el Pic Nic o bé en un ambient jove i esportiu com l’Sports Bar, l’arribada del 2013 es presenta com una nit inolvidable, envoltats d’un ambient agradable. Per fer les vostres reserves o consultes podeu trucar al 93 894 03 20 o bé informar-vos a través de l’adreça electrònica info@matasarnalot.com

La història de Sitges en un clic

Ara fa dos anys, en Sebastià Giménez i Mirabent, un sitgetà de 43 anys reconegut pel seu vincle amb institucions de la vila com el Grup d’Estudis Sitgetans, l’Agrupació de Balls Populars, el Drac o la junta del Sant Crist, engegava el bloc Sitges Platja d’Or. Una iniciativa que té com a objectiu difondre la història del poble a través de la imatge, des de principis del segle XX.

Tot comença quan aquest guia dels museus de Sitges descobreix a casa els seus pares un material fotogràfic del seu avi, en Josep Mirabent i Mirabent. “A partir d’aquesta troballa, primer als mercats ambulants com el de Sant Antoni i després a través de la xarxa, vaig anar ampliant aquest arxiu documental fins que vaig decidir divulgar-lo”, afirma en Sebastià. Es tracta d’un arxiu que es compon de 3.800 peces (75% postals i 25 % fotografía original), algunes de les quals han estat publicades al bloc. En la seva tasca de recopilació, Giménez ha rebut  materials procedents de ciutats com Miami, Buenos Aires, Toronto o Shangai.

Des del Nadal del 2011, el bloc publica entre dues i tres entrades mensuals, en paral·lel a diferents efemèrides sitgetanes. Es tracta d’imatges que sempre estan acompanyades de petites pinzellades informatives que permeten mostrar la història i l’evolució de la fotografia. Entre aquestes esdeveniments, en Sebastià destaca l’aterratge de dos hidroavions francesos a la platja de la Fragata l’any 1919, tal com recull una de les entrades del bloc:

El 31 d'octubre de 1919, és a dir, fa 93 anys, dos hidroavions francesos aterraren per força just davant del carrer Nou. Els dos aparells van aterrar per culpa de la densa boira i la pluja que hi havia aquell dia. Eren els números 3 i 6 que feien el vol de Toulouse a Rabat i el dia anterior, i per el mateix motiu, ja havien tingut d'aterrar a Roses. L'endemà, dia de Tots Sants, a les dues del migdia, i després de l'arribada d'un vaixell patrulla de l'exèrcit francès per si de cas fos necessari, els dos hidroavions aixecaren el vol i continuaren rumb a Tarragona. Abans, però, feren un seguit de tombs per sobre de la nostra Vila i els seus pilots, Mr. Chamond i Mr. Fevre, llençaren uns pamflets amb anuncis d'hotels de Sitges com a signe d’agraïment”.

La trajectòria d’en Sebastià amb la difusió de la història de Sitges no es limita només al bloc Sitges Platja d’Or, sinó que també està vinculada amb altres iniciatives com la commemoració dels 150 anys de l’ermita de Sant Sebastià, l’any 2011. De cara al futur, un dels projectes que aquest blocaire té en ment és narrar la història de la Targeta Postal de Sitges ja que, segons les seves indagacions, des de l’auge del boom turístic, junt amb Montserrat, la vila es va convertir en un important centre d’edició de postals.

Aleix Ramírez i Morlans

El deute de la inspiració

Horacio Elena va arribar a Catalunya a l'any 1970. "En aquell moment, la meva dona i jo voltàvem per Espanya en una furgoneta. La nit del 23 d'agost vam parar a Sitges, vam aparcar al passeig i ens disposàvem a celebrar el meu aniversari amb una ampolla de cava. De sobte, els coets del castell de foc de la Festa Major van començar a tronar. Vaig pensar que un poble que celebrava el meu aniversari d'aquesta manera havia de ser el meu poble". Així va ser com aquest polifacètic il·lustrador argentí va decidir instal·lar-se a Sitges i desenvolupar des de la vila la seva prolífica carrera artística.

Nascut a la Plata el 1940, Horacio Elena va començar la carrera d'Arquitectura, on va destacar principalment en la seva vessant plàstica. Tant va ser així que, als tres anys de carrera, i animat per un dels seus professors, va decidir dedicar-se exclusivament a la pintura. Juntament amb altres alumnes de la facultat, va formar el col·lectiu artístic Grupo Sí, que va gaudir de notable èxit en el món cultural de la ciutat. El grup va arribar a tenir uns 18 pintors, que es reunien al voltant dels bars per discutir d'art i literatura. "El tipus de vida que portàvem em va obrir les portes del que avui sóc".

Durant una de les seves exposicions a Buenos Aires, el crític espanyol Raúl Chavarri li va aconseguir una beca al Museo del Prado per part de l'Instituto de Cultura Hispánica. Així, Horacio Elena es va traslladar amb la seva parella a Espanya.

Però no va ser fins que va instal·lar-se a Catalunya que se li van obrir les portes del món editorial. Fins aquell moment, Elena havia il·lustrat dos llibres infantils a Buenos Aires. Per aquest mateix motiu, les editorials del país li van començar a demanar llibres per a nens. "Cada casa tenia la seva línia. Jo sempre m'adaptava a la tècnica que volien: oli, aquarel·la, ceres, llapis… Per això vaig arribar a tenir tant treball". El seu pragmatisme, a més, li va permetre acabar il·lustrant imatges mèdiques, publicitàries i també llibres per a joves i adults.

I les altres disciplines? "Com la meva vinculació comercial sempre ha estat a la il·lustració, això m'ha deixat les mans lliures per fer el que volgués amb la pintura i la escultura". Elena ha explorat en els seus quadres temes polítics i onírics, però sens dubte són els seus "fragments", grans peces de nus a mode d'homenatge al cos femení, els que més es coneixen a Sitges, ja que van ser protagonistes d'una exposició al Mercat Vell l'any 2009. I és que l'artista considera que té un deute amb la vila: "Sitges m'ha donat un espai per crear molt preuat. Com li puc agrair, si no compartint la meva obra amb la gent d'aquí?".

D'aquesta manera, a part de les diverses exposicions que ha protagonitzat, l'artista ha regalat al poble dues escultures de ferro. La flamant Dona mirant el mar, feta en col·laboració amb el manyà Josep Vidal, està situada davant l'ermita de San Sebastià, i té la seva companya, Torso 5, a pocs metres, davant la matdixa platja i a pocs metres d’on viu. Ambdues representen el cos femení amb una abstracció esquemàtica molt representativa de l'estil de l'autor. "Crec que, poc a poc, li vaig tornant al poble el fet de permetre'm viure feliç", comenta Elena amb un somriure al rostre.

L’univers sitgetà ha atrapat l'argentí, que es considera deslligat del panorama artístic actual i de les tendències generals. "Jo em tanco aquí dins; és la meva dona la que es troba més integrada. La majoria de relacions amb el món les tinc a través d'ella". Potser gràcies a això, l'artista s'ha pogut dedicar completament a la seva creació i professió, a més de a la seva família, amb la qual ha mantingut un vincle molt estret gràcies a les seves il·lustracions infantils: Elena ha escrit diversos contes inspirats en els seus dos fills, i considera que la seva professió ha esdevingut un treball dedicat a ells.

Horacio Elena ha il·lustrat més de 250 llibres i segueix desenvolupant les seves obres sota la influència marítima de la costa sitgetana. Ha aconseguit crear un espai d'harmonia entre família i ofici admirable, que els ulls més observadors aconseguiran entreveure després de contemplar la seva extraordinària obra artística.

Lucas Ottone i Aleix

El rugby i la dona: un binomi d’èxit a Sitges

L’any 2008, en un intent de crear un punt de trobada i de diversió, un grup de mares del Rugby Club Sitges van decidir muntar un equip. Quatre anys després, el que va ser un projecte iniciat per aquest conjunt de dones com un divertiment, s’ha convertit en un conjunt que ja disputa competició oficial. 

Considerat com un esport físic, no és molt corrent veure equips de rugby femení, per aquest motiu, Juan Carlos Anguita i Òscar Pérez -els dos entrenadors de l’equip- apunten que “pel Rugby Club Sitges és un pas endavant que s’hagi creat aquest grup i sobretot s’ha de destacar les ganes que posen aquestes noies”. 

L’equip divideix les seves jugadores en dues disciplines: el touch (rugby sense contacte) i la modalitat de placatge (rugby amb contacte). Aquest últim ha entrat en lliga aquest any per primer cop i després de quatre partits lidera la classificació. Una excel·lent línia de resultats, que des del cos tècnic s’apunta “que no ens esperàvem, però que ens dóna molta motivació per acabar la competició regular i afrontar amb ganes els play-off pel títol de lliga”, conclouen els tècnics. 

El respecte és un dels valors que defineixen el rugby, les dues capitanes de l’equip, Mercè Sumarroca i Rosana Basurto, coincideixen a destacar “que no ens hem trobat mai cap problema ni amb les contràries ni amb els àrbitres”. Un fair-play que més d’un cop s’ha traslladat més enllà dels terrenys de joc, amb la celebració del tercer temps, un acte on els dos equips comparteixen un petit àpat com a excusa per confraternitzar. 

De cara als propers anys, l’objectiu del Rugby Club Sitges és ampliar el nombre de jugadores i que l’equip escali categories, “tot i que des del club no volem imposar cap mena d’objectiu a curt termini” apunta el cos tècnic.

Aleix Ramírez i Morlans

La Fundació Stämpfli muestra su colección

La Fundació Stämpfli – Art Contemporani ha inaugurado un nuevo recorrido de sus fondos. El centro impulsado por el matrimonio Pere y Anna Maria Stämpfli exhibire 35 obras de su colección, gran parte de ellas no expuestas antes en las salas de sus instalaciones, inauguradas en abril de 2011.

La Fundació Stämpfli cerró a finales de octubre la exposición Erró. L’ull planetari, que ha ocupado dos de los tres espacios durante casi seis meses. La  muestra sobre Erró ha sido la primera exposición individual organizada por la Fundació con un resultado altamente satisfatorio, ya que ha permitido situar al flamante centro en el mapa artístico de Catalunya en paralelo a otros museos de arte contemporáneo creados recientemente a través de fundaciones e iniciativas privadas.

Clausurada la exposición del artista islandés, la Fundació Stämpfli vuelve a exhibir una parte de sus fondos, formado por más de unas ochenta obras de sesenta artistas internacionales. Las salas 2 y 3 mostrarán desde mañana obra que nunca se habían exhibido en estas instalaciones (aunque sí alguna de ellas en la exposición inicial que se realizó en el Edificio Miramar en la primavera del 2010).

Esta segunda selección, igual que la primera, que se presentó en abril de 2011, ha ido a cargo de Serge Lemoine, profesor emérito de la Universidad de la Sorbona de París y exdirector del Museo Orsay de la misma ciudad. Lemoine ha incluído en este nuevo itinerario a través del fondo de la Fundació Stämpfli 23 obras, distribuidas entre las salas 2 (inferior) y la 3 (anexo de Can Mec). La sala 1 (la planta principal del antiguo Mercat del peix) mantiene la misma exhibición inicial de doce obras, que también han estado de manera permanente el tiempo que ha durado la exposición Erró. L’ull planetari, conviviendo con las obras del artista islandés.

Las obras incorporadas en las salas 2 y 3 de las instalaciones presentan un diálogo entre las figuras desfiguradas, la estructura, la materia, el ritmo, el movimiento, la escritura y las imágenes. Serge Lemoine ha analizado la compatibilidad entre obras de expresión y tendencia diferente para buscar la integración entre las dos salas renovadas. La Fundació Stämpfli abre, durante los meses de invierno, los viernes, de 15.30 a 19 horas; los sábados, de 10 a 14 horas y de 15.30 a 19 horas, y los domingos, de 11 a 15 horas.

La nueva disposición de las obras expuestas en la Fundació Stämpfli – Art Contemporani, permite incorpar artistas de reconocida trayectoria internacional en el arte contemporáneo, como Ladislas Kijno y Robert Combas (con obra conjunta), Joel-Peter Witkin, Marc Desgrandchamps, Rafael Canogar, Sato Satoru, Michael Warren, Tom Carr, Daniel Dezeuze, Claire-Jeanne Jézéquel, Olivier Mosset, Jan Voss, Pavlos, Daniel Humair, Takis, Pol Bury, Carlos Cruz-Díez, Miguel Chevalier, Kim Tschan Yeul, Philippe Cazal, Pierre Tilman, Jean Le Gac, Pierre Buraglio y Markus Raetz.

Estos nuevos se suman a los once artistas de la sala 1, que ya tenían obra expuesta: Eduardo Arroyo, Gianni Bertini, Henri Cueco, Erró, Gérard Fromanger, Peter Klasen, Jacques Monory, Bernard Rancillac, Antonio Recalcati, Antonio Seguí y Pere Stämpfli.

La Fundació Stämpfli
La Fundació Stämpfli está constituida por un patronato, integrado por el matrimonio Stämpfli y el notario Lluís Jou, exdirector de Política Lingüística de la Generalitat. Al mismo tiempo, cuenta con un Consejo Asesor formado por Serge Lemoine, exdirector del museo Orsay; Henry-Claude Cousseau, director de l’École Nationale Supérieure des Beaux Arts de París; Pascale Le Thorel, responsable de publicaciones del mismo centro (y que dirige la colección de la Fundació); el crítico de arte Daniel Giralt-Miracle, exdirector del Museu d’Art Contemporani de Catalunya, y el propio Lluís Jou.

La creación de la Fundació, la inauguración de la exposición de su colección inicial y la construcción del futuro Museo de arte contemporáneo suponen, por su dimensión artística y por su perfil filantrópico, un hecho de relevancia extraordinaria en la trayectoria cultural de Sitges. La nueva colección relanza la capitalidad que en este terreno ha ejercido esta población desde hace más de cien años y se suma a las reconocidas del Romanticismo, Modernismo y Noucentismo.

Peter Stämpfli fue nombrado Hijo Adoptivo de Sitges en 2004. La activa vinculación que el matrimonio ha mantenido con esta población se remonta al año 1977, cuando organizaron las primeras Fiestas de la calle d’en Bosc, donde tienen su residencia en Sitges, que comparten con París. Desde entonces, los Stämpfli han realizado constantes iniciativas culturales y de mecenazgo en la localidad.

Peter Stämpfli es un reconocido artista, valorado y cotizado especialmente en Francia, Suiza, Bélgica y Estados Unidos. Su obra forma parte de las colecciones públicas y privadas más destacadas de Europa, Estados Unidos, Japón y Corea. Ha realizado alrededor de sesenta exposiciones individuales –algunas en el Centre Pompidou y en la Galerie National Jeu de Paume de París– y unas 230 colectivas a lo largo de su dilatada trayectoria.

Se pueden descargar las imágenes en www.flickr.com/photos/fundaciostampfli


Enjoy Sitges

L’Sports Bar: punt de trobada entre l’esport i la restauració


Situat a primer línia de mar, l’Sports Bar Sitges és, des del març del 1996, el primer restaurant de temàtica esportiva de l’Estat espanyol. Aquest punt de trobada tant per grans com per petits té el seu origen en un viatge que Xavi Matas -un dels propietaris de l’establiment- va fer als Estats Units, on va descobrir aquesta nova manera d’unir esport i restauració. 

Els objectes que decoren la totalitat del local són donacions de clients i d’amics dels propietaris, destacant per damunt de tot l’aportació dels Barcelona Dragons. “Van deixar una empremta inesborrable. Al matí anaven a entrenar a Montjuïc, però a la tarda tornaven a Sitges i sempre es mostraven molt oberts amb tothom”, explica Arantxa Pera. El ja desaparegut equip de futbol americà va fixar, durant deu anys, la seva residència a l’hotel Subur. Fundat el 1991, el conjunt català va participar a la divisió d'honor europea de la NFL (la Lliga nord-americana de futbol americà), entrenat per Jack Bicknell. El vincle va ser tant profund que, fins i tot, un grup de sitgetans va crear la penya Sitges Sack.

Malgrat que l’eix central de la carta de l’Sports Bar siguin les hamburgueses o les pizzes, des de la direcció del local “es pretén que la gent no ens confongui amb un fast food”. En aquesta línia, en aquests darrers mesos, la carta s’ha redefinit amb la incorporació d'amanides i peix. A més dels canvis en l’oferta gastronòmica, el Grup Matas Arnalot també ha fet una aposta decidia per la tecnologia, amb la incorporació de l’alta definició en tots els monitors de televisió.

La franja horària és l’element que segmenta els diferents públics que visiten el local. Per una banda, els migdies estan reservats a les famílies amb nens, mentre que a la tarda-nit el restaurant és visitat per parelles i grups d’amics disposats a gaudir de qualsevol esdeveniment esportiu. 

De cara al futur, una de les principals novetats de l’establiment serà la posada en marxa d’una zona infantil . “Volem que els nens no siguin un inconvenient perquè els pares gaudeixin del lleure nocturn”, relata Arantxa Pera. 

El tret característic de l’Sports Bar és el seu esperit internacional, ja que hi treballen persones de totes les nacionalitats i això provoca que tant la gent de Sitges com els nombrosos turistes que visiten la vila al llarg de l'any s'hi sentin molt còmodes.

Aleix Ramírez i Morlans

El Festival de Sitges: cinema i oportunitats


És curiós que, a vegades, al mateix costat de casa, pot tenir lloc un esdeveniment de tal magnitud com el Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Durant deu dies, la vila es converteix en un nucli d'actors, directors, periodistes i cinèfils, que no dubten en trobar al Festival una ocasió per enfortir els vincles amb la seva passió.

Les primeres jornades són les més actives, quan més coses passen. La inauguració rep una bona quantitat de personalitats del món del cinema i de l'art, que provoquen que els fans i les càmeres s'agrupin a la cerca d'un autògraf o una fotografia. Els diferents departaments treballen a totes hores. I és que no hi ha temps a perdre: presentacions, photocalls, rodes de premsa... Les comunicacions són constants, i tot l'equip és conscient de la gran responsabilitat que comporta la seva missió. L'hotel Melià, centre neuràlgic de la celebració, es transforma en un nucli d'activitat on conflueixen les hores de feina amb els còctels nocturns.

Però també els principals carrers de la ciutat s'omplen ràpidament: bars i restaurants, botigues de marxandatge, el passeig marítim... La gent es troba de bon humor després de sortir de les sessions del Retiro i el Prado. Quan camines pel carrer, és normal reconèixer certs rostres que abans has vist a la televisió o al cinema. Tot el poble es troba en plena ebullició; es pot sentir l'energia vibrant en l'ambient.

Entenc el Festival de Sitges, per sobre de tot, com un nucli d'oportunitats. No només per gaudir del cinema fantàstic d'autor, ni de l'aroma mediterrània de les platges, sinó com una oportunitat per viure de prop un món artístic i professional al qual sovint no tenim accés. Una manera d'apropar-nos a les labors del directe i de l'espectacle, i una ocasió per establir contactes i acumular experiències.

Es tracta, en definitiva, d'una aventura on conflueixen disciplina i familiaritat; formalitat i humor; estrès i relaxació. Viure el Festival és, en essència, viure un cúmul de sensacions que deixen empremta a la teva carrera. Per això, el de Sitges, és molt més que un festival de cinema.

Lucas Ottone i Aleix

El Club Patí Sitges torna als orígens


Quatre anys després d’haver tocat la glòria amb la presència del club a l’OK Lliga –la considerada com la millor lliga del món d’hoquei patins–, el Club Patí Sitges està patint de forma notòria els efectes de la crisi econòmica, cosa que l’ha condemnat a participar a la darrera competició d’hoquei federat, la 2a Catalana. 

Per aquest motiu, malgrat que a priori l’objectiu d’aquesta temporada sigui l’ascens a 1a Catalana, des de la junta directiva “es pretén que, més enllà de la part esportiva, el club redreci el rumb a nivell econòmic i sobretot en l’àmbit social, ja que en els darrers anys el suport de l’afició ha disminuït considerablement i això és un aspecte que com a club estem obligats a corregir-ho”, conclou el president del club, Jaume Monasterio.

De cara a la temporada 2012-2013, l’entitat ha confiat la direcció del primer equip a un tècnic de la casa, en Bruno Fañanas. Exjugador del club i, fins aquesta darrera temporada, preparador de l’equip infantil. El nou entrenador afronta el repte d’intentar aconseguir l’ascens de categoria “amb molta il·lusió i amb ganes que la gent de Sitges torni a fer seu l’hoquei patins”. 

Nou equips i un total de 68 nens conformen la base del club, repartits en categoria juvenil, infantil, aleví, benjamí, prebenjamí, comarcal i iniciació. A més, per tal d’aproximar l’esport de les quatre rodes al poble, des del club es pretén dur a terme una campanya de promoció per totes les escoles de Sitges. 

En aquesta línia, tant els dirigents com el tècnic del primer equip veuen clau concentrar tots els esforços amb els més petits. “L’objectiu és que, a mig i llarg termini, els nois de la casa entrenin amb nosaltres i que de manera progressiva tinguin presència al primer equip”, afegeix Bruno Fañanas, que amb poc més de 24 anys ja pot presumir de ser el tècnic més novell de la història del club.

Aleix Ramírez i Morlans

Escapa't a Sitges per 30 euros


La fi del món no ha arribat a Sitges, però sí ha finalitzat el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, esdeveniment que posa el punt i final a la temporada turística. No obstant, l’Hotel Subur continuarà obrint les seves portes amb preus competitius, per tal de fomentar l’ocupació en plena temporada baixa.

Pel mòdic preu de 30 euros per persona i nit, l’hotel ofereix allotjament en habitació doble, un sopar per a dues persones a l’Sports Bar i un esmorzar buffet.


A més, també inclou la possibilitat, sempre segons la disponibilitat, d’allargar la sortida més enllà de l’endemà al matí.

Situat al cor del poble, l’establiment compta amb un gran nombre d’habitacions amb inmillorables vistes al mar. L’hotell està situat al costat del famós carrer del Primer de maig, lloc on es concentra gran part de l’oferta d’oci nocturn a Sitges.

La promoció estarà vigent des del diumenge 14 d’octubre fins el dissabte 10 de novembre. Les reserves es poden formalitzar a través de la pàgina web de l’establiment o trucant al 93 894 00 66.

Enjoy Sitges

Sitges, l’escola de futurs cineastes



Durant deu dies del mes d’octubre, Sitges es converteix en un dels epicentres del món del cinema per la celebració del Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Amb el pas del temps, poc a poc, aquest esdeveniment ha fet possible que la cultura cinèfila s’hagi consolidat i arrelat a la vila. Ara fa quatre anys, un grup de professionals provinents del cinema independent creaven l’Afilm International Film Workshops. Un centre d’interpretació i formació cinematogràfica, ubicat al carrer Víctor Balaguer i que intenta oferir una formació adaptada a les noves tecnologies del sector. A la vegada, aquesta institució pretén convertir-se en una alternativa als mètodes tradicionals d’ensenyament.

En grups de no més de deu persones, “els alumnes adquireixen unes rutines de treball pròpies d’una productora professional, amb la diferència que un projecte que es fa amb un o dos anys queda condensat a uns vuit mesos, que és la durada aproximada dels cursos”, afirma Juan Antonio Fernández, director i professor del centre.   

Realització de Llargmetratge Digital, Introducció al Procés Cinematogràfic i Estudis d’Interpretació són alguns dels estudis que el centre ofereix, la major part dels quals són en anglès. A més, les sessions es realitzen en espais amples i polivalents perquè, segons Yolanda Torres, professora del centre, “no concebem el treball com si estiguéssim a una acadèmia, sinó que intentem crear un ambient agradable per tal d’afavorir la creativitat”. 

Més enllà de l’oferta acadèmica, el centre manté vincles amb professionals de prestigi del món del cinema –com és el cas de l’exdirector del Festival de Sant Sebastià, Koldo Anasagasti, o Mirko Von Berner, dissenyador de producció holandès– amb l’objectiu que, a través de diferents classes magistrals, els alumnes puguin complementar la seva formació. 

Com a novetat d’enguany, també destaca la col·laboració establerta amb la Berklee College of Music de Boston –la universitat privada de música amb més prestigi a nivell internacional–, per tal que tècnics d’aquest centre assessorin els projectes dels alumnes de l’escola sitgetana, fins i tot amb la possibilitat que algun d’ells sigui seleccionat per la indústria independent de Hollywood.

Estats Units, Islàndia, Anglaterra, Jordània, Suècia, Nepal, Luxemburg, Estònia  i Itàlia són algunes de les procedències dels alumnes que han passat per aquesta escola. Des de l’Afilm International Film Workshops es creu que el clima mediterrani que té Sitges atrau molt, fins al punt que hi ha alumnes que després d’acabar els estudis fixen la seva residència a la vila.

Respecte els requisits necessaris per accedir a algun dels tres cursos, únicament s’exigeix una mínima formació al d’Estudis d’Interpretació. En altres, com el d’iniciació al Procés Cinematogràfic, no és demana cap requisit previ. “En aquest curs ens trobem des de gent que ja ha estudiat una carrera de cinema i vol ampliar la seva formació o bé persones que han estudiat uns altres estudis completament diferents, però que tenen curiositat per aquest món”, afirma el director del centre. 

Sitges és l’eix central de l’acció de tots els rodatges; tots els escenaris escollits són des de cases particulars o bé associacions i entitats que cedeixen els seus espais de forma desinteressada. “Des que ens vam instal·lar aquí, tota la gent i també la Sitges Film Office sempre ens han tractat de meravella, cosa que estarem eternament agraïts”, expressa amb molta satisfacció Yolanda Torres.  

Malgrat que els alumnes queden dividits en diferents grups segons el curs escollit, a la vegada, cadascun d’ells posa el seu gra de sorra al projecte final de l’escola: el llargmetratge. La pel·lícula realitzada aquest any és Dancing Dogs, escrita i dirigida per Anna Nemyrovychm, Charbel Bou-Antoun i Giovanni Smets. 

Tal com descriu Jo Ann Arpin –una de les actrius principals– “és un film en què dos germanes que no tenien cap mena de relació es retroben a l’enterrament de la seva germana morta. Per complir el desig de la difunta, se’n van a una platja de la costa de Catalunya on han de llançar les cendres. Allà són segrestades i sotmeses a nombrosos maltractaments físics i psicològics, moment en què s’adonen que, per sobreviure, han de deixar enrere les seves diferències”.

La pel·lícula serà estrenada el dijous 4 d’octubre a les 15:45h al Casino Prado Suburense, dins dels actes previs a la inauguració del Festival de Cinema Internacional de Sitges. A més, la seu de l’Ateneu Popular acollirà la projecció de diferents curtmetratges, realitzats pels alumnes de l’escola.

Aleix Ramírez i Morlans

Pique Nique: calidesa a prop del mar

El Pique Nique va néixer ara fa set anys com una extensió de l’oferta de restauració del Pic Nic. L’objectiu era oferir un servei de copes i còctels en un ambient lúdic i distès a prop del mar. Amb el pas del temps, els seus propietaris –la família Matas–  han complert el propòsit de convertir aquest bar en un dels epicentres de l’oferta d’oci nocturn sitgetana. A més de ser un punt de trobada, el local també s’ha consolidat com un espai apte per a l’organització d’actes promocionals i d’empresa.

Respecte la valoració de la temporada d’estiu, l’establiment no és aliè a la crisi econòmica. Tal com destaca Pau Matas, un dels propietaris del local, “hi ha molta més rotació de gent, tant sitgetans com turistes, però això no es tradueix en cap augment de les consumicions perquè els clients no repeteixen”. De cara a la tardor i la posterior arribada de l’hivern, des del Pique Nique no s’han posat cap data límit per fer unes vacances. Tal com apunten els propietaris, “la tardor està molt marcada per la climatologia. Per tant, mentre el temps sigui bo, seguirem obrirnt”.

Aleix Ramírez i Morlans

L’empremta Stämpfli

Any 1977. Primers anys de la transició espanyola. Sitges no arriba als 12.000 habitants i té com alcalde Vicenç Ibánez “Vicentet”. En aquells temps, un artista suís que s’havia instal·lat al carrer d’en Bosc va decidir tirar endavant una iniciativa agosarada i innovadora: reivindicar i recuperar la identitat i la imatge d’una part de la muralla de la vila que es conserva dins el domicili de la parella formada per Pere i Anna Maria Stämpfli. “Em deien”, afirma Stämpfli, “que l'enderroqués per guanyar quatre metres de terreny, però jo tenia clar que s’havia de mostrar a tots els sitgetans aquella part de la seva història que el temps havia ocultat”.

I així va ser com el 23 d’agost de 1977, a les dues del migdia, al carrer d’en Bosc hi tornava a lluir l’antiga muralla de Sitges amb una bandera de la vila onejant al capdamunt. Aquesta va ser la gènesi d’una tradició: la de les Festes Culturals del carrer d’en Bosc. Aquell artista suís desconegut per la majoria dels sitgetans, que pintava empremtes de pneumàtics o formes geomètriques coloristes i que havia aportat a l’art pop una nova interpretació de les imatges jugant a descontextualitzar elements de la realitat i presentant-los de forma abstracta, es convertia en un defensor de la tradició i la història de Sitges.

“Cada any va anar venint més gent i vam continuar fent les festes per al gaudi dels habitants de Sitges”, assenyala Stämpfli sobre aquestes performances simbòliques, “i en el transcurs del temps vam col·locar un estoig dins la muralla per als sitgetans del futur (1978), la reproducció del canó de la muralla (1980) o el recordat coet que vam enlairar amb els noms dels 12.000 vilatans tancats dins una capsa hermètica a l’espera que algú, en el futur, els faci reviure una altra vegada”.

Tot recordant anècdotes d’aquells anys i mentre l’artista suïs recorda de forma precisa el nom de tota la gent que el va ajudar a fer possible aquestes festes, es detura en una història que sembla extreta d’un guió cinematogràfic. “L’any 82 se’m va acudir enviar un missatge de pau enviant un globus (sonda meteorològica) de color vermell amb el missatge “PAU Sitges 1982” escrit amb lletres blanques”, comenta Stämpfli. “Aquell globus duïa una capseta on hi havia el missatge escrit en diversos idiomes i on també es demanava que, si algú el trobava, ho comuniqués a l’Ajuntament de Sitges”.

“Doncs”, i aquí és on la història pren caires inversemblants però certs, “al cap d’un temps vam rebre una carta d’una professora d’escola de Tailàndia que havia trobat la capseta en un camp d’arròs!”, exclama Pere Stämpfli, mentre mostra la traducció de la carta enviada per la docent tailandesa. “Ens vam escriure amb aquesta persona i vam quedar que vindria a Sitges, però finalment mai va arribar a passar”.

Sigui com sigui, les Festes Culturals del carrer d’en Bosc són encara recordades per molts sitgetans que reviuen, quan passen per aquest idíl·lic carrer, uns temps on un artista suïs feia vibrar les consciències dels habitants de Sitges a través d’unes celebracions que, més o menys simbòliques, el que volien aconseguir era reivindicar la història, el patrimoni i l’esperit de Sitges.

La darrera festa es va celebrar el 1986 i va convertir-se en un final apoteòsic a deu anys de celebracions al carrer d’en Bosc. “Vam decidir”, assenyala Stämpfli al costat de la seva dona (que al llarg de l’entrevista va apuntat aspectes concrets de les festes), “regalar un clavell a tots els vilatans, però com que no podíem fer-ho personalment un a un, vam fer-ho des d’un helicòpter que va sobrevolar Sitges”. “El problema”, comenta rient l’artista suïs, “va ser que els primers clavells que vam llançar coincidint amb la Sortida d’Ofici van embussar les canonades d’alguns edificis com l’Ajuntament. Després va continuar la pluja de flors fins arribar als 17.000 clavells que van inundar tota la vila”. “Va ser una celebració emotiva i commemorativa de deu anys de festes culturals”.

Actualment, el matrimoni Stämpfl continua celebrant el dia de Sant Bartomeu, patró de Sitges, però ho fa amb els seus amics i gent vinculada al món de la cultura. I és que Stämpfli, que va ser nomenat Fill Adoptiu de Sitges l’any 2004 i que ha creat la Fundació Stämpfli – Art Contemporani cedint cinc edificis de la seva propietat al poble de Sitges, mai deixarà de treballar en el seu art ni en la seva dedicació a fer del poble, el seu poble, un lloc on la història, el present, el passat i els valors vagin agafats de la mà i siguin l’orgull de tots els sitgetans.

Edu Ripoll i Soler

Quin és el teu lloc favorit de Sitges?

El Cafè Bar Roy ha organitzat un concurs de fotografia en què els fans de la seva pàgina de Facebook podran seleccionar a través d’imatges quin és el seu lloc predilecte de Sitges. A més, podran fer-ho per partida doble. D’una banda, penjant fotografies pròpies del seu racó preferit de la vila. I de l’altra, votant les instantànies que més els agradin dels altres usuaris. L’autor de la fotografia més votada serà premiat amb un vermut per a dues persones i amb totes les despeses pagades al restaurant Pic Nic, a primera línia de mar.

La participació al concurs és completament gratuïta i els únics requisits per apuntar-s’hi són ser major d’edat i haver posat prèviament “M’agrada” a la pàgina de Facebook del Cafè Bar Roy. Els usuaris només hauran d’omplir un breu formulari i, tot seguit, enviar la seva proposta de postal. El termini per participar finalitzarà el proper diumenge 30 de setembre.

Enjoy Sitges

El mes de agosto se cierra con un 95% de ocupación en los hoteles de Sitges


Los hoteles de Sitges han cerrado el mes de agosto con una media del 95% de ocupación, según datos del Gremi d’Hostaleria de Sitges. Las reservas de última hora y la climatología han sido determinantes para poder cumplir con las previsiones que los establecimientos tenían durante el mes de julio. Todos ellos han superado la cifra simbólica del 90%, aunque los de 3 estrellas han llegado hasta el 98%, mientras que los de 2 y 1 se han quedado en el 93%.

El perfil del turista de Sitges, a diferencia de otras poblaciones de la costa catalana, sigue siendo eminentemente catalán o español, seguido cada vez de más cerca por los visitantes de origen francés. Detrás suyo se encuentran Inglaterra, Alemania y Estados Unidos, sin perder de vista el importante incremento que ha experimentado el turismo ruso. Junto con todos ellos, también se ha mantenido el flujo de visitantes de un día –los que no pernoctan–, que proceden mayoritariamente de la zona de Barcelona.

Por su parte, los concesionarios de la Associació Turística de Platges de Sitges ha valorado muy positivamente el desarrollo de la temporada estival, que este año ha aumentando un 10% la afluencia de usuarios respecto al 2011. Según su opinión, esto se debe, básicamente, a la buena climatología de este verano y a las múltiples propuestas lúdicas que se han programado para el público bañista.

Enjoy Sitges

La herencia del Autódromo de Terramar

El viejo autódromo de Terramar, el primero que hubo en la Península Ibérica, ha recuperado recientemente actividad. No, no se trata que se recuperen las carreras automovilísticas ni que el sonido de los bólidos vuelva a oirse en lo que hoy es la urbanización de Rocamar, ni tan sólo que se reconstruyan sus abandonadas instalaciones, sino simplemente que el viejo circuito es escenario de algunas pruebas o actos de orientación publicitaria.

Esto es lo que recientemente hicieron el campeón Carlos Sainz y el joven piloto Miquel Molina, que probaron para Audi su R8 LMS con el objetivo de alcanzar máximas de velocidad y comprovar su resistencia. El resultado de la prueba se puede ver en un vídeo que está obteniendo un gran número de visitas en You Tube.

Así mismo, otras marcas han realizado últimamente otras pruebas o acciones comerciales en el recinto, que, de esta manera, recuerda la actividad que tuvo hace 90 años. El Autódromo de Terramar, situado junto a la zona residencial del mismo nombre (ya en témino municipal de Sant Pere de Ribes), acogió importantes pruebas en la década de los años veinte, de hecho las primeras que se realizaban en España.

Su construccción fue paralela a la edificación de Terramar, entendida como la primera ciudad-jardín de Catalunya, que contribuyó a proyectar Sitges ya como un lugar destacado de veraneo y que poco después se conoció como “Playa de Oro”.

El Autódromo tuvo pocos años de vida activa, ya que la evolución de la industria y de la competición automovilística, la Guerra Civil y la construcción de otros circuitos contribuyeron a su caída a la misma velocidad en que se había producido su auge o los vehículos habían rodado por su pista.





Enjoy Sitges

El plató de la Mediterrània


Hi ha pobles que, poc o molt, viuen de la seva imatge. No per una qüestió introspectiva, de voler mirar-se el melic més que ningú, sinó per pura i simple dependència econòmica. Aquest vincle –basat essencialment en rendibilitzar l’aparença dels espais públics– cobra especial rellevància en aquelles poblacions que s’han abocat al sector turístic. En alguns casos, resulta complicat desxifrar què va ser primer: si l’arribada massiva de visitants o la preocupació col·lectiva per l’estètica. En tot cas, i davant l’actual situació econòmica, el repte de totes aquestes viles és més clar que mai: continuar invertint en la seva marca pròpia per reafirmar-se com un pol d’atracció.

És per això que la majoria d’elles es veuen obligades a destinar grans quantitats de recursos a la preservació d’allò que alguns en diuen la façana. Però també n’hi ha d’altres, com Sitges, que tenen un punt guanyat. Potser per la seva història, pel seu encant, pel seu lligam històric amb la cultura. Potser per haver conservat la identitat (Festa Major, Corpus, Ral·li) sense renunciar a actes més massius (Carnaval) i transgressors (Gay pride). Per una mica de cada, Sitges s’ha reafirmat com una destinació de referència de la costa catalana. I a la vegada, com a conseqüència d'aquest renom internacional, també s'ha consagrat com a escenari audiovisual. El plató de la Mediterrània.

L’anunci televisiu de la campanya d’estiu de Coca-Cola, enregistrat en diferents punts de la vila durant el segon cap de setmana de juliol, és el darrer exemple d’un nombre cada vegada més important d’empreses i productores que volen ambientar els seus treballs de fotografia, cinema o televisió a la vila. La multinacional nord-americana ha organitzat un rodatge de grans dimensions, en el qual hi han intervingut al voltant d’un centenar de sitgetans. Tots ells han acompanyat, en el paper de figurants, els protagonistes de l’anunci, que han acabat ballant a la platja de la Fragata ambientats per la música del deejay Carlos Jean.

Més enllà del contingut de l’espot, filmacions com aquesta –que s’acostumen a enllestir en un màxim de tres dies– poden arribar a deixar 100.000 euros a la vila. Una part dels ingressos corresponen al pagament de taxes i a la contractació de serveis municipals, tot i que la majoria acaben en el sector privat (restaurants, comerços i hotels). En bona part, gràcies a les gestions de la Sitges Film Office, l’ens creat l’any 2007 per coordinar i assessorar totes aquelles propostes audiovisuals que es vulguin dur a terme al municipi i, alhora, atraure’n d’altres que encara no coneguin el segell estètic de Sitges.

En només cinc anys, els resultats són inapel·lables: la Sitges Film Office ha consolidat Sitges com la segona població de Catalunya que acull més rodatges, només superada per la capital Barcelona. El seu primer any de vida es va saldar amb 41 gravacions, mentre que aquest 2012 –incloent el juliol– ja se’n porten 42. El sector més asidu és la publicitat. Empreses reconegudes com Seat, Nesquick, Vodafone, Euskaltel, Toyota, Frigo, Viceroy, Coca-Cola o Adidas –amb Leo Messi inclòs– ja han ambientat algun dels seus anuncis a Sitges. Tampoc es poden pssar alt casos com el capítol de la sèrie de TV3 Kubala, Moreno i Manchón o el videoclip promocional de la selecció espanyola per la passada Eurocopa de Polònia i Ucraïna.

Tots ells són exemples que confirmen la consolidació de Sitges com a plató audiovisual. Una nova eina de promoció que no només posiciona i projecta la vila al món sinó que, a més, li permet tenir una nova via per ingressar diners i genarar ocupació. L’equació perfecta. Perquè no hi ha manera més eficaç de promocionar-se que sent el millor reclam per a tots aquells que també es volen promocionar.

Magí Fortuny i Poch

Sitges 92, veinte años después

En pleno espíritu olímpico, Barcelona conmemora el viente aniversario de los Juegos de 1992, uno de los grandes momentos de la historia de este país, que estos días nos ha vuelto a impregnar de la magia y la emoción de aquellos días. Barcelona cambió radicalmente en 1992 y se convirtió en la ciudad de referencia internacional que es hoy en día: uno de los sitios preferidos del turismo a escala mundial.

Los juegos fueron el motivo que impulsaron la transformación de la ciudad y un empuje para toda Catalunya. Y también lo fueron para Sitges, ya que en los años previos al evento olímpico, esta localidad protagonizó un importante mejora en su infraestructura hotelera, que la convirtió en más competitiva y preparada para romper con la estacionalidad que la había caracterizado durante las décadas atrás,

A finales de los ochenta, Sitges inició la reconversión de su planta hotelera. En aquéllos momentos, la localidad sólo tenía dos hoteles de cuatro estrellas, y sólo uno de ellos abierto todo el año. En pocos años, el mapa hotelero de Sitges cambió notablemente y en el 92 se disponía de ocho hoteles de cuatro estrellas: algunos eran nuevos y otros, como el Best Western Subur Marítim, fueron objeto de una profunda renovación y reestructuración.

Las inversiones en la nueva planta hotelera de Sitges permitieron romper la estacionalidad y que los hoteles tuvieran actividad los doce meses del año, gracias a la apuesta por el emergente turismo de empresa: congresos, convenciones e incentivos. Esta apuesta situó Sitges como la segunda población catalana con más congresos, sólo tras Barcelona, condición que aún conserva y, de hecho, potencia continuamente.

Veinte años después, Sitges vuelve a respirar una eclosión similar, ya que este 2012 se han inaugurado –o están en vías de hacerlo– algunos hoteles nuevos o reconvertidos, como el Utopia Beach, un nuevo concepto de actividad hotelera en Sitges.

Enjoy Sitges

Más oferta lúdica en las playas de Sitges

-->
-->
L’Associació Turística de Platges de Sitges (ATSP) ha ampliado la oferta de ocio en el litoral con diferentes propuestas lúdicas con la voluntad de ofrecer un nuevo aliciente a los usuarios del as playas. Las fiestas de la Puesta de Sol, la música en vivo y la apertura de algunos chiringuitos hasta la medianoche son algunas de las iniciativas impulsadas por la ATSP.

En el ecuador de la temporada, el alcalde de Sitges, Miquel Forns, visitó las playas con el presidente de la ATSP, Manel Martínez, para conocer los espacios donde tendrán lugar las nuevas actividades y el desarrollo de la temporada de los diferentes concesionarios. Desde la ATSP valoramos positivamente la afluencia de usuarios a las playas, que se llenan principalmente los fines de semana. El hecho de que el turismo nacional viaje menos al extranjero provoca un aumento de visitantes nacionales que aprovechan la cercanía de sus lugares de origen con Sitges. Entre semana, según Martínez, “se ha detectado una presencia más elevada de turismo extranjero, prioritariamente ingleses. Este verano, el tiempo ha sido más benévolo que en 2011 y ha hecho que, hasta ahora, la temporada transcurra un poco mejor que el año pasado”. No obstante, la crisis económica también se ha notado en el sector, principalmente en el alquiler de hamacas, aunque esperamos que en la segunda quincena de julio y todo agosto esta tendencia a la baja pueda recuperarse.

Otro de los aspectos que preocupa a la ATSP es la venta ambulante. Algunos de los concesionarios que más acusan esta actividad ilegal son los chiringuitos situados en las playas de la Fragata, la Ribera, la Bassa Rodona y la del Estanyol, por su proximidad al centro de Sitges. El regidor de playas, Ignasi Garrigó, explicó que “somos conscientes de que tenemos retos muy importantes con la venta ambulante y estamos buscando soluciones que permitan erradicarla con recursos propios y sin la necesidad de aportar nuevas inversiones”. El alcalde ha explicado que “fue una visita muy productiva porque sirvió para comprobar la realidad de las concesionarias y también nos ha permitido acercarnos más a las actuaciones de mejora que se han realizado en las playas, como el nuevo sistema de megafonía”.

Actividades en las playas

Una de las principales novedades será la puesta en funcionamiento, la semana que viene, de un  servicio de ludoteca en la playa de la Barra. Una iniciativa municipal que se suma a las diversas actividades lúdicas que la ATSP ha preparado esta temporada. La propuesta principal son las seis fiestas de la Puesta de Sol, que nacen como un proyecto embrionario que se marca en el horizonte a largo plazo. Se trata de fiestas, que se celebran los fines de semana entre las siete de la tarde hasta las diez de la noche, y que, según el presidente de la ATSP, Manel Martínez, “pretendemos que se conviertan en un referente en Catalunya los próximos años”. Para fomentarlas, dos azafatas repartirán folletos publicitarios por todo el municipio para aproximar esta idea al mayor número de ciudadanos. Además, la ATSP ha querido ampliar su presencia en la red con la creación de un perfil de Facebook, www.facebook.com/ATSPSdeSitges, donde se pueden consultar los horarios de las fiestas, así como otras informaciones relacionadas con las playas. Los chiringuitos que, de momento, participan en la iniciativa son La Barra, que celebró la semana pasada la Caribbean Party; Babalú, que celebrará la fiesta de la Puesta de Sol este sábado, y más adelante tendrán lugar en la playa de Sant Sebastià, en Evi en la playa de Aiguadolç, en Beach Club Terramar y Garraf. También los chiringuitos Beach Club Terramar, Sausalito, Ribera, Francisco Montaño, Aiguadolç, Garraf, Les Botigues y Cala Morisca abren diariamente hasta la medianoche. La música en vivo llega también los fines de semana a los concesionarios de J. Montaño en la Riera Xica, M. Martínez en La Barra, Babalú y Glòria Freixas - Lolo en la del Estanyol y J. Martínez en Les Botigues y Garraf.

Otra de las iniciativas previstas para este mes de julio es la emisión en directo del programa de la Cadena Ser, L’hora L, que contará con la presencia del alcalde de Sitges, Miquel Forns, el regidor de Platges, Ignasi Garrigó, el regidor de Turisme, Jorge Carretero, y el presidente de la ATSP, Manel Martínez, que se emitirá para toda Catalunya y Andorra. El Beach Club Terramar es el escenario elegido para la realización del programa, el 27 de julio de doce a tres menos cuarto del mediodía.

Las fiestas continuarán el 4 de agosto con el Tinto de Verano, que tendrá lugar en la concesión de Glòria Carbonell en la playa del Estanyol. La iniciativa servirá para recoger fondos para la colla Panxamplas, organizadora del personaje de Sa Majestat Carnestoltes del próximo Carnaval.

Otra propuesta de la ATSP, en colaboración con el Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, es el pase de cortometrajes en las playas, los viernes 3 y 10 de agosto, en el Beach Club Terramar y en el Puerto de Aiguadolç, respectivamente.

Enjoy Sitges

Preservant el patrimoni


Parlar amb Pep Pascual és fer un viatge a l’interior de l’art, als detalls, a tot allò que precisament l’ull no percep quan observa una obra. Des de fa més de 30 anys és restaurador d’art, i des de en fa dos, el restaurador del patrimoni sitgetà.

En Pep Pascual treballa amb una bata blanca, com els metges i, igual que els metges, ho fa amb una minuciositat que requereix, per força, grans dosis de paciència. Afronta la restauració d’una obra d’art sabent que serà un treball llarg i sabent, també, que la finalitat de la seva feina és justament que sigui invisible i que el seu traç no destorbi la pinzellada de l’artista. 

Nascut a Sitges, la seva carrera professional l’ha dut a viatjar per tot el país, sempre mantenint el contacte amb el seu Sitges natal, on hi ha tingut (i encara el té), el seu taller de restauració. Va estudiar Belles Arts a Barcelona i, ja abans d’acabar la carrera, va començar a treballar, primer per a la Fundació Miró i després com a restaurador freelance. Ha estat en jaciments arqueològics, en museus i també ha treballat per a particulars. Ha restaurat papers, vidres, pintures, mural, talles i tot tipus d’obres.

Aquesta llarga i variada trajectòria ha donat a Pep Pascual el bagatge suficient per dur a terme la feina que desenvolupa des de fa dos anys: la conservació del patrimoni sitgetà com a restaurador del Consorci de Patrimoni de Sitges, una entitat que gestiona el Museu Cau Ferrat, el Museu Maricel, el Palau Maricel i Museu Romàntic i també les obres de la Fundació Stämpfli. En total, més de 14.000 obres de tots els estils, èpoques i materials, gràcies a les quals “tenim un patrimoni molt ric i interessant, però que, alhora, complica la feina del restaurador”.

Patrimoni sitgetà
El dia que parlem amb Pep Pascual es troba treballant en la restauració de dues obres molt diferents de les quals també s’encarrega el Consorci: per una banda, les mans dels gegants americanos, a les quals cal repintar i retocar alguns cops. De l’altra, la Verge dels Mariners, que caldrà netejar amb extremada cura per tal d’extreure únicament la brutícia que els anys han deixat a la seva superfície, però no la pintura amb què l’artista la va vestir. Treballa amb instruments de precisió: pinces, cotons, pinzells petits, i els mou amb delicadesa i suavitat. “Es tracta d’intervenir el menys possible en la peça, conservar-la al màxim tal i com era en el seu origen”. I és que, explica, “la feina del restaurador no és inventar ni aportar coses noves sinó vetllar per preservar l’obra tal i com la va fer el seu creador”.

Per les mans expertes d’en Pep Pasqual han passat algunes de les obres més fascinants del patrimoni sitgetà, que comprèn des de peces fenícies o romanes fins a obres d’art contemporani. El retaule de l’Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges, els gegants vells amb motiu del seu centenari i d’una de les peces per les quals segurament serà recordat en el futur: la restauració del Drac de Sitges l’any passat. En aquesta ocasió, la feina de Pascual va haver d’anar més enllà, ja que del drac inicial hi quedava molt poc a causa de les successives intervencions que s’hi havien fet. “Es va desmuntar tot i es va haver de refer de nou”, explica. L’objectiu era retornar el drac a la seva imatge primigènia, quan el drac no es deia drac sinó “fera foguera”, aquella bèstia de caire modernista que va sortir de la imaginació de l’artista Ferrer Pino. I es va fer estudiant el material de l’època, en blanc i negre, i interpretant els colors a través de la documentació que s'havia conservat. 

El Cau Ferrat
El tancament dels museus (Cau Ferrat i Maricel) ara fa dos anys, degut a les obres de rehabilitació, va servir per poder revisar una per una les més de 9.000 peces que contenen, tant exposades com als magatzems, inventariar-les i restaurar les que ho necessitaven. Segons Pep Pasqual, “cap d’elles necessitava una restauració intensiva”, però sí que ha calgut posar-les a punt. “Cal tenir en compte que el Cau, abans, va ser la casa de Rusiñol, i allà s’hi menjava, s’hi cuinava, s’hi fumava... Tot això va quedant sobre la peça”. 

Totes aquestes obres tornaran a penjar de les parets del Cau Ferrat, el Museu Maricel i la Casa Rocamora previsiblement l'any que ve, quan els museus estiguin finalment condicionats i puguin acollir-les amb totes les garanties. I és que, finalment, tal i com diu Pascual, “l’ideal és la conservació, no arribar a restaurar la peça. I, per tant, el millor és tenir-les en bones condicions perquè no es deteriorin”.

Marta Aragó i Vendrell

Los museos de Sitges programan un verano con una gran oferta cultural

Ópera en diversos formatos, jazz, conciertos de música actual y antigua; canto de trovadores, castañuelas, guitarra clásica y viola; rutas artísticas por el Sitges histórico y por el jardín de las ánimas; exposiciones de arte; talleres artísticos y cenas a la luz de la luna constituyen el conjunto de ofertas del Sitgestiu Cultural 2012, la campaña de actividades de verano que ha programado Museus de Sitges. Se trata de un intenso programa de actividades que abarca cada día de la semana entre el 1 de julio y el 30 de septiembre. La presentación de la programación del Sitgestiu Cultural será el próximo viernes 29 de junio, a las 20 horas, en el jardín del Museo Romàntic. Algunos de los protagonistas del programa ofrecerán una muestra de los espectáculos y actividades que se llevarán a cabo.

Las actividades programadas tendrán lugar en escenarios habituales como las calles de la localidad, el cementerio, el jardín del Museo Romàntic y el Palau de Maricel. Este año, además, se incorporarán otros espacios, como la Fundació Stämpfli – Art Contemporani (que acogerá el taller infantil Reciclem. L’art en les teves mans y el concierto del cantante Èric Vinaixa) y la ermita de Sant Sebastià (donde se celebrarán los conciertos de viola a cargo del músico e intérprete Adrià Grandia).

Una novedad original de este año serán las Cenas de luna llena en las terrazas del Palau de Maricel, a lo largo de las noches de plenilunio de este verano, con visita guiada por el Maricel, copa de cava en el claustro, cena en las terrazas con música en directo y el cocktail Maricel como cierre de la velada.

La programación y organización del Sitgestiu Cultural 2012 es una producción de Museus de Sitges con la ayuda del Ayuntamiento de Sitges y de la Diputación de Barcelona y la colaboración de Freixenet y el Grup Matas Arnalot.

Cenas a la luz de la luna
Este verano, Sitges tendrá cuatro noches que lucirán más que ninguna: las noches del 3 de julio, 2 y 30 de agosto y la del 30 de septiembre son de luna llena y Museus de Sitges ha preparado una única experiencia: una cena en las terrazas del Palau de Maricel, que incluye una visita al edificio. El precio de la cena y visita son 60 euros (reservas al 93 8940364).

Más información en: http://www.museusdesitges.com/?p=1840

El Festival de Cinema escalfa motors

La 45a edició del Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya ja escalfa motors. El gran aparador del Fantàstic aposta pel cinema català de gènere amb títols com Insensibles, de Juan Carlos Medina, i El bosc, l’últim treball d’Óscar Aibar. El certamen també comptarà amb el millor cinema fantàstic de producció internacional, amb pel·lícules d’autors de primer nivell com David Cronenberg, Leo Carax, Tsui Hark i Jennifer Lynch, entre molts d’altres. L’organització vol potenciar enguany diferents activitats al centre de la vila amb l’objectiu que el Festival es visqui intensament al centre neuràlgic.

La 45a edició del Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya se celebrarà del 4 al 14 d’octubre del 2012 amb l’ombra d’un imaginari apocalipsi amenaçant des de la seva imatge. Per a obrir aquesta festa del cinema s’ha escollit la producció catalana El Cuerpo, del debutant Oriol Paulo, un thriller psicològic ple de suspens protagonitzat per Belén Rueda, José Coronado, Hugo Silva i Aura Garrido. Es tracta d’un dels films més esperats de la collita nacional de l’any.

El cinema català serà un dels protagonistes de la Secció Oficial del Festival, amb dos títols que optaran al Premi Maria a la Millor Pel·lícula, el principal guardó del certamen. El primer és Insensibles, òpera prima de Juan Carlos Medina, una faula fantàstica apassionant que enfonsa les seves arrels a la Guerra Civil espanyola i que protagonitza Àlex Brandemuhl. La segona pel·ícula és El bosc, basada en un relat d’Albert Sánchez Piñol que el mateix autor ha adaptat per a la gran pantalla, protagonitzada per l’actor nord-americà Tom Sizemore.

La Secció Oficial –tant dins com fora de competició– oferirà un ventall variat i ampli de la collita fantàstica de l’any. Així, es podran veure les últimes apostes de directors com David Cronenberg, amb Cosmópolis, protagonitzada per Robert Pattinson i basada en la novel·la de Don DeLillo; Leo Carax, amb l’aclamada Holy Motors, un bonic homenatge a l’imaginari cinematogràfic europeu; Tsui Hark i la seva epopeia en 3D Flying Swords of Dragon Gate, un dels grans èxits locals de l’any a Xina; i Jennifer Lynch, guanyadora del Festival el 2008 i que torna amb un relat aterridor sobre un serial killer titulat Chained.

Sitges 2012 donarà també cabuda en aquesta Secció Oficial al cine de gènere més esperat pel públic, com són les produccions nord-americanes Sinister, d’Scott Derrickson, en què Ethan Hawke s’enfronta a un terrorífic cas paranormal, o dues pel·lícules que renoven l’imaginari del Mal, com són la producció de Sam Raimi The Possesion, dirigida per Ole Bornedal (un habitual a Sitges), i Lovely Molly, la nova pel·lícula d’Eduardo Sánchez, un dels creadors d’El proyecto de la bruja de Blair (projectada a Sitges 1999).

Cal destacar també dos autors la tornada dels quals esperaven tots els amants del gènere: Pascal Laugier, responsable de la polèmica Martyrs, que presentarà la seva impactant The Tall Man, protagonitzada per Jessica Biel, i l’indiscutible director de culte Don Coscarelli portarà la seva esperada John Dies at the End, amb Paul Giamatti al capdavant del seu repartiment.

La Secció Oficial Panorama, dedicada a un espectre de gènere pur i de vocació independent clara, aportarà títols com The Pact, de Nicholas McCarthy, un innovador i esgarrifós relat de fantasmes que acaba de ser tot un èxit sorpresa a les taquilles del Regne Unit, i també Tower Block, de James Nunny Ronnie Thompson, un film d’horror real al voltant del setge al qual un franctirador amagat sotmet als inquilins d’un bloc d’apartaments. La cada vegada més popular Secció Noves Visions, dedicada a apostes radicals, transgressores o experimentals, tindrà en el seu apartat de ficció apostes del nivell de Keyhole, l’última producció d’un dels grans autors del cine actual com és Guy Maddin (un clàssic de Sitges), Mystery, de Lou Ye, pel·lícula que va obrir Un Certain Regard en l’últim Cannes, o For Love’s Sake, d’un altre habitual del Festival com és Takashi Miike. En la part documental, Noves visions presentarà treballs tan prestigiosos com Room 237, de Rodney Ascher, obra que gira entorn a l’univers sorgit i generat per El resplandor, d’Stanley Kubrick.

La resta de seccions –com Casa Àsia, Anima’t, Sitges Family, Mondo Macabro, Seven Chances, les retrospectives o les maratons– també preparen suggerents novetats, que faran les delícies dels amants de cadascuna d’elles.

Potenciar les activitats arreu del poble
L’organització del Festival també treballa a fons per a que les activitats paral·leles quedin repartides pel centre del poble, evitant la tendència a concentrar-les al voltant de l’hotel Melià. Seguint la línia ja iniciada l’any passat a petició expressa de l’Ajuntament, Sitges 2012 acollirà diversos actes (exposicions, presentacions, festes…) i altres shows que es faran a diferents espais del centre. L’objectiu d’aquestes accions és que l’esperit del Festival i el seu impacte social i econòmic es noti de manera clara als carrers del centre.

El Ram de Tot l'Any. Una tradició de rècord

Tres dies a la setmana porten un ram de flors davant el quadre de Santiago Rusiñol pintat per Ramon Casas, al Cau Ferrat. Són les 380 dones que formen l’Associació del Ram de Tot l’Any, una entitat que ret un homenatge en forma d’ofrena floral a un intel·lectual que es va enamorar de Sitges només arribar-hi, fins al punt d’instal·lar-hi les seves col·leccions de ferros de forja, vidres i pintures.

L’Associació es va crear l’any 1932, un any després de la mort de Rusiñol, sota la presidència de Maria Dolors Bertran, i el primer gerro on dipositaven les flors els el va regalar ni més ni menys que la filla del president Macià. El relleu del càrrec el va agafar Rosa Muntané després de la guerra i encara el manté. Només va haver de recuperar la llista de dones que participaven en la tradició i totes van decidir reprendre-la. Ara, però, el llistat és una mica més llarg: 380 sòcies, això sí, tot dones: “Una vegada un home em va dir que hi volia entrar, però em va semblar fora de to, era millor que es busqués una altra associació o que en creés ell una”, comenta Muntané. I el que en principi es feia un cop a la setmana s’ha hagut d’ampliar a tres perquè totes hi puguin participar. La dinàmica, com en la majoria d’associacions que neixen de manera espontània, és molt senzilla: hi ha una relació de noms i cada dia li toca a una sòcia fer l’ofrena. Per a recordar-ho, els tres noms es publiquen cada setmana a L’Eco. Compren el ram que els sembla més adient i van a l’hora que els va bé. “Normalment hi ha molts clavells, però depèn molt de l’època de l’any”, explica Muntané i recorda que “un dia vaig veure que hi havia un pom de farigola i romaní i la sòcia que l’hi havia portat l’havia collit ella mateixa aquell matí”.

No hi ha res que els impedeixi complir amb la comesa, ni la pluja, ni la neu, ni els dies festius, sempre que el Cau Ferrat estigui obert. Ara que s’hi estan fent obres, el quadre s’ha traslladat a la Biblioteca Santiago Rusiñol i allà segueixen el ritual. Però no només les flors llueixen la pintura, perquè el ram que surt, que encara no ha tingut temps de pansir-se, el porten a la platja de Sant Sebastià, als peus de l’estàtua de l’il·lustre homenatjat. I és per això que l’Associació del Ram de tot l’any està inclosa al llibre dels Rècords Guiness, perquè no hi ha cap entitat al món que faci un tribut des de fa tant de temps que se li assembli. La seva presidenta, Rosa Muntané, va rebre la XIV Menció Especial 2011 de la Nit de Premis Sitges, per la seva tasca al capdavant d’aquesta entitat.

Aprendiendo a leer el lenguaje corporal

¿Nunca has tenido la sensación de que una persona te está engañando a pesar de que su discurso intenta contarte lo contrario? ¿Nunca has pensado que un apretón de manos no es tan sincero como te dan a entender?

Pues ahora ya tienes una forma de averiguarlo gracias a la publicación de un libro titulado 'Como leer a una persona como un libro', donde tres expertos en lenguaje corporal nos cuentan cómo observar los gestos para saber qué piensa la gente. El libro se ha convertido en todo un fenómeno en Estados Unidos, donde ha vendido más de 2 millones de ejemplares.

'Cómo leer a una persona como un libro' está diseñado para enseñarte a interpretar y responder a las señales no verbales de socios de negocios, amigos, parejas e incluso desconocidos. Los autores de este best seller, Gerhard Nierenberg, Henry Calero y Gabriel Grayson, han trabajado juntos para reunir sus conocimientos sobre el lenguaje corporal en esta práctica guía y enseñar a sus lectores a identificar, entender y utilizar la comunicación no verbal.

Platges de qualitat

Aquest estiu el distintiu Sicted (Sistema Integral de Qualitat Turística en Destinacions) estarà present a les 13 platges de Sitges. Es tracta d'un reconeixement que premia la qualitat dels serveis que s'ofereixen al litoral.

Enguany s'han pogut aplicar novetats importants com el sistema de megafonia per millorar la seguretat dels banyistes, la incorporació de canals nàutics o la dotació d'un espai per instal·lar una ludoteca a la Platja de la Barra, entre altres. Aquest fet ha estat possible gràcies a que l'Ajuntament de Sitges treballa en col·laboració amb el sector privat mitjançant l'Associació de Platges que engloba els 43 concessionaris de les platges sitgetanes i dóna feina a 300 persones.

El sistema de qualitat SICTED té com a idea central la conceptualització del turisme en el seu conjunt i el seu objectiu és fer arribat la cultura de la qualitat a les diferents destinacions de forma global, tenint en compte tots els àmbits que intervenen en l’activitat turística, tant els considerats en sentit estricte com són el transport, l’allotjament o la restauració, així com el comerç o equipaments públics entre d’altres.

Sitges viste sus calles con flores durante el Corpus

Este fin de semana llega una de las festividades con más tradición y arraigo de la cultura sitgetana: el Corpus Christi. Las alfombras de flores que cubren las calles de la localidad realizadas por los propios vecinos de Sitges son las verdaderas protagonistas de la celebración, aunque durante el fin de semana se celebran otros actos como la Exposición Nacional de Claveles, el concurso de decoración de balcones o la muestra de bonsáis.

Las alfombras florales de Sitges son una tradición muy antigua en la localidad costera, y no se puede concebir el Corpus sin ellas. La primera documentación escrita que hace referencia a ellas data del año 1877, aunque obviamente nada tenían que ver con la actualidad. Después de un agradable paseo por el campo, los vecinos tiraban en el portal de su casa de cualquier manera las flores que habían cogido. Eran alfombras individuales que con el paso de los años se fueron uniendo, por lo que se decidió hacer una alfombra conjunta para toda la calle. No fue hasta el año 1951 que el Fomento de Turismo de Sitges organizó por primera vez el concurso de alfombras de flores y quedó instaurado como hoy en día.
Las alfombras, que se empezarán a confeccionar la noche del sábado al domingo, contarán con motivos decorativos muy diferentes, como las cenefas, flores, escudos o dibujos. Estarán divididas en alfombras colectivas, individuales y de colegio, y todo aquel que se desplace a Sitges podrá disfrutar de ellas antes de que pase la procesión.

Si quieres más información sobre el Corpus de Sitges, aquí tienes el programa de actos

Sitges celebra el II Gin Festival


Als anys vint del segle passat, un alemany anomenat Hugo Baruch es va convertir en Jack Bilbo després de formar part de l’organització mafiosa de l’arxiconegut Al Capone. El 1933 va ser el punt d’inflexió per a aquest gàngster, l’any que va aterrar a Sitges per a refer-hi la seva vida i, de pas, inaugurar una cocteleria anomenada S.O.S. al carrer Sant Pau cantonada amb el carrer Parellades.

Han passat gairebé 80 anys des d’aquella efímera cocteleria regentada pel mafiós vingut des de Xicago, però el món dels còctels a Sitges no ha deixat d’estar present a la Vila. “En els darrers anys els còctels han entrar amb força dins la cultura de l’oci i els clients valoren molt una bona beguda, amb uns bons ingredients, un bon local i una conversa tranquil·la”. Aíxí s’expressa Albert Montserrat, propietari del Bar Blauet (carrer Sant Pere, 3) inaugurat fa gairebé un any i que és pràcticament l’únic establiment dedicat en exclusiva als còctels a Sitges. Montserrat, que durant més de 25 anys s’ha dedicat al món de l’hosteleria en diverses feines, va introduïr-se al món de la cocteleria l’any 1992 gràcies al concurs que realitzava l’Agrupació Comarcal de Treballadors d’Hosteleria (ACTH). Segons el bàrman sitgetà “un cambrer s’ha convertit en un simple transportista d’aliments, mentre que un bàrman elabora el producte i dóna un valor afegit a la beguda”.

De la mateixa opinió és Eloi Montané, cocteler del bar Pique Nique (Passeig de la Ribera). “L’important”, comenta Montané, “és tot el “paquet”, o sigui, que copa estigui ben feta amb les mesures correctes, que el local sigui agradable i que la música ajudi a crear una atmósfera on es pugui conversa i socialitzar tranquil·lament”. I és que prendre un còctel va molt més enllà de provar un Bloody Mary, un Daiquiri o un Cosmopolitan. Ha de ser una experiència agradable i relaxant que permetir abstreure’s del dia a dia i permetre gaudir d’una experiència dels sentits.

Els clients
No hi ha una tipologia concreta de clients, ja que depèn molt del tipus de local on es serveixin els còctels, però el que és innegable és que és un fet intergeneracional. “La gent està en crisi i mira més els diners que es gasta, però segueix venint a prendre còctels, ja que és ara tenim més temps lliure i més informació, i això es nota en els productes que consumeix”, comenta Montserrat, “és similar al que ha passat amb la gastronomia”.

Una altra part important (i imprescindible) del bon bàrman és l’empatia amb els clients. Molts cops hem vist a les pel·lícules la vessant de psicòleg o conseller sentimental. “El que està clar és que has de ser un bon professional i fer feliços als clients”, afirma Montserrat, “però hi ha una màxima al món dels bàrmans que diu: “fes dels teus clients amics, però facis dels teus amics clients”. Una gran veritat.”

Un altre dels aspectes comuns entre molts coctelers és la formació autodidacta. L’Eloi i l’Albert en són dos clars exemples. En el cas de l’Eloi, va treballar durant gairebé 15 anys al bar Balí del 1er de maig i va ser després de tornar d’una estada a Eivissa quan va començar a treballar al bar del Grup M.A. “De mica en mica” apunta l’Eloi, “vaig anar agafant pràctica amb els còctels i a aprendre’n. Els primers tres que fas no et queden bé, però després ja comences a controlar-ho millor”. L’Albert, per la seva part, ha après autodidactament en part i també gràcies al locals on ha treballat, entre ells, el Boadas, un dels més reconeguts de Barcelona. “Entre els bàrmans hi ha una espècie de germanor i compartim les nostres experiències, sempre quan no pensis que el que has fet pot generar negoci”, assenyala.
Sitges Gin Festival
Una mostra clara de l’interès que generen els còctels és la segona edició del Sitges Gin Festival que tindrà lloc entre el 31 de maig i el 3 de juny principalment al Sitges Centre de Disseny. Ruben Ubric, organitzador de l’event, assenyala que “a Sitges hem d’oferir aquest tipus d’esdeveniments i de serveis, que són de qualitat. És una activitat que fem per intentar professionalitzar el servei que s’ofereix als clients i que va destinada al sector professional, però també al públic en general”. 

En els dies de celebració del Festival s’organitzarà un campionat mundial (no puntuable) de Flair Bartending (cocteleria acrobàtica) (31 de maig a les 11 hores al Passeig de la Ribera). L’1 de juny hi haurà màster class al Sitges Centre de Dissseny i el 2 de juny un Gin Tour Vila de Sitges, una espècie de Tapa a Tapa però amb degustació de ginebres a 20 locals de la vila.

De les sabates a les safates


Durant molts anys la vida quotidiana dels sitgetans es va regir pel xiulet de les sirenes de can Benazet i can Termes, les dues gran fàbriques de sabates que existien a la nostra vila. No calien rellotges: l’estridència dels “pitos” marcava l’inici de la jornada laboral, l’hora d’anar a dinar i l’acabament de la feina. Era l’època en què set de cada deu habitants del poble vivien de la indústria del calçat i les sabates fetes a Sitges s’exportaven a tot el món.

L’origen de la fabricació del calçat a la població es remunta al 1874, quan Joan Tarrida i Ferratges muntà un taller de sabates al carrer Major. Entre aquesta data i mitjans del segle XX la indústria del calçat fou el gran motor de l’economia sitgetana. Tanmateix, a partir de la dècada de 1950 començà a instaurar-se un nou model econòmic, sustentat sobretot en el sector terciari, que s’acabaria convertint en la principal font de riquesa de la vila, en detriment de la indústria de les sabates.

Dins aquest procés de conversió econòmica, caldria distingir entre causes internes i externes. Entre les primeres, hi trobaríem la forta sotragada que va suposar la guerra civil i la immediata postguerra per la indústria del calçat sitgetana. A la manca de pell, de sola i de cautxú –materials imprescindibles per fabricar sabates–s’hi afegí el problema del subministrament d’energia, que es traduí en fortes restriccions elèctriques que afectaren la vida industrial, domèstica i pública de tots els catalans (els quals s’afartaren d’escoltar que la culpa de tot la tenia “la pertinaz sequía”). Un altre factor endogen que contribuí a la crisi fou l’envelliment de la maquinària: tant a Calzados Benazet S.L. com a Manufacturas Termes els equipaments eren dels anys trenta, factor que comportà una pèrdua de competitivitat respecte d’altres centres fabrils d’Espanya, com ara Elda, Elx i Villena (al País Valencià) o bé Arnedo (a la Rioja), que en les dècades de 1950 i 1960 experimentaren un fort desenvolupament.

El 1952 la Guía Gima Sitges. La Playa de Oro, relacionava encara 35 fàbriques i tallers de calçat, la majoria d’ells d’àmbit familiar. La mateixa guia ressenyava també que aquell any 1952 existien a la vila 4 hotels (Terramar, Miramar, Subur i Sitges), 8 pensions i 3 residències. En els anys següents, gràcies al retorn del turisme internacional, Sitges va viure un autèntic boom en el sector terciari: en el lustre que va de 1952 a 1957, el poble passà de tenir 15 establiments d’allotjament a tenir-ne 41, i l’any 1961 ja n’eren 67.

Ben aviat, molts treballadors del calçat, comprovaren amb satisfacció que es guanyaven millor la vida fent de cambrers o llogant habitacions als turistes que frisaven pel sol, la platja i la sangria. Amb una mica de sort, si la temporada era mitjanament bona, es podia treballar de març a octubre i viure tot l’any amb els ingressos aconseguits. Foren els anys que en què s’obriren –entre d’altres– els hotels Ribera, Bahia i Platjador, els restaurants Maricel, El Greco i Miami, les cafeteries California i Comodín, els bars Roy, Las Vegas i El Túnel, la bodega El Cep i la sala de ball Piccolo Mundo.

No fou aquesta l'única causa externa que explica la lenta davallada de la indústria del calçat i la reorientació laboral de bona part de la població activa sitgetana. La forta demanda de mà d'obra que experimentà el sector de la construcció a partir dels anys cinquanta reconvertí molts sabaters en paletes de la nit al dia. Quelcom semblant va succeir quan el 1953 s'inaugurà la Central Corsetera: en veure que les condicions salarials eren molt millors, força noies que estaven empleades a les fàbriques i tallers de sabates decidiren canviar de feina i entraren a treballar a la nova fàbrica.

El tancament de can Benazet (1959) i can Termes (1960) marcà l’inici del declivi de la indústria del calçat. D’altres fàbriques i tallers aguantaren fins a mitjans anys setanta, moment en què la fabricació de sabates començava a ser un record del passat. Un passat del qual avui només guarden memòria els més grans, ja que, del 1980 ençà, la idea de bastir un museu del calçat a la vila (com els que hi ha a Arnedo i Elda) no ha anat més enllà d’una declaració d’intencions per part dels nostres successius governants.


Roland Sierra i Farreras

La temporada castellera arrenca amb força

Sitges ja ha estrenat la temporada castellera del 2012 i ho ha fet de la millor manera possible, ja que la colla local, la Jove de Sitges, ha firmat el millor inici de campanya dels seus 19 anys d’història. Dissabte passat, els castellers de la camisa de color vi van actuar davant l’hotel Subur, com a cloenda de la festa de l’escola inclusiva, junt amb les altres dues colles de la comarca.

La Jove de Sitges va realitzar en aquesta exhibició el 5de7, el 3de7 per sota, el 4de7 amb l’agulla i un pilar de 5 flanquejat per dos pilars de 4. Es tracta d’una actuació molt brillant i més si es té en compte que la temporada tot just ha començat. Amb aquests tres castells (considerats de 7 i mig, ja que són més difícils que els habituals de 7), la Jove de Sitges ja porta aquest any cinc construccions d’aquest nivell.

Després d’aquesta actuació i la que va obrir la temporada a Sitges, amb motiu de Sant Jordi, les següent cita castellera a la vila serà el 28 de juliol al Cap de la Vila, una actuació que la colla va incorporar al calendari casteller local l’any passat –després que la Unesco declarés els castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat– i que permet que els castells puguin ser contemplats pels turistes com una activitat pròpia de Catalunya.

El 23 i 24 d’agost, tornaran els castells a Sitges durant la Festa Major. L’exhibició de Festa Mjor serà diumenge 26 d’agost. Un mes després, de nou hi haurà castells amb motiu de Santa Tecla (l’exhibició amb les colles convidades serà dissabte 29 de setembre) i la temporada finalitzarà, com és habitual, amb la Diada de la Colla, que se celebrarà el 27 d’octubre.

Cal destacar que per a aquestes quatre actuacions programades, la Jove de Sitges durà a la vila les quatre colles punteres del panorama casteller (una en cada actuació): la Colla Vella dels Xiquets de Valls (juliol), els Minyons de Terrassa (Festa Major), la Colla Joves Xiquets de Valls (Santa Tecla) i els Castellers de Vilafranca (Diada).

Gastronomia creativa en versió minimalista

Fins al 13 de maig 20 establiments de Sitges participen en una nova edició del Sitges Tapa a Tapa. Cadascun d'ells, dissenya i elabora una tapa per a l'ocasió i els clients poden votar les millors propostes. Al fer-ho, entraran a formar part d'un concurs en el que optaran a guanyar un àpat en un restaurant amb estrella Michelín o tres caps de setmana a Sitges a Hotels de 4 estrelles.

L'any passat, en la que era la primera edició del Tapa a Tapa, es van repartir més de 5.000 racions només en el primer cap de setmana de la seva posada en funcionament. La iniciativa està impulsada per membres associats al Gremi d'Hostaleria de Sitges i que compta amb la col·laboració d'Estrella Damm i de l'Agència de Promoció Turisme de Sitges.

Relació d'establiments i tapes del Sitges Tapa a Tapa

Twitter Delicious Facebook Digg Favorites More

 
Share
ShareSidebar