Bienvenidos a Enjoy Sitges

En Enjoy Sitges podrás compartir tus experiencias sobre los atractivos turísticos, culturales y de ocio de Sitges con el resto de usuarios de la página, tanto ciudadanos como visitantes. Esta es una página dedicada a dar a conocer y a compartir los encantos de Sitges, una población a 36 km. de Barcelona que dispone de un gran atractivo turístico y cultural.

Sitges celebra el II Gin Festival


Als anys vint del segle passat, un alemany anomenat Hugo Baruch es va convertir en Jack Bilbo després de formar part de l’organització mafiosa de l’arxiconegut Al Capone. El 1933 va ser el punt d’inflexió per a aquest gàngster, l’any que va aterrar a Sitges per a refer-hi la seva vida i, de pas, inaugurar una cocteleria anomenada S.O.S. al carrer Sant Pau cantonada amb el carrer Parellades.

Han passat gairebé 80 anys des d’aquella efímera cocteleria regentada pel mafiós vingut des de Xicago, però el món dels còctels a Sitges no ha deixat d’estar present a la Vila. “En els darrers anys els còctels han entrar amb força dins la cultura de l’oci i els clients valoren molt una bona beguda, amb uns bons ingredients, un bon local i una conversa tranquil·la”. Aíxí s’expressa Albert Montserrat, propietari del Bar Blauet (carrer Sant Pere, 3) inaugurat fa gairebé un any i que és pràcticament l’únic establiment dedicat en exclusiva als còctels a Sitges. Montserrat, que durant més de 25 anys s’ha dedicat al món de l’hosteleria en diverses feines, va introduïr-se al món de la cocteleria l’any 1992 gràcies al concurs que realitzava l’Agrupació Comarcal de Treballadors d’Hosteleria (ACTH). Segons el bàrman sitgetà “un cambrer s’ha convertit en un simple transportista d’aliments, mentre que un bàrman elabora el producte i dóna un valor afegit a la beguda”.

De la mateixa opinió és Eloi Montané, cocteler del bar Pique Nique (Passeig de la Ribera). “L’important”, comenta Montané, “és tot el “paquet”, o sigui, que copa estigui ben feta amb les mesures correctes, que el local sigui agradable i que la música ajudi a crear una atmósfera on es pugui conversa i socialitzar tranquil·lament”. I és que prendre un còctel va molt més enllà de provar un Bloody Mary, un Daiquiri o un Cosmopolitan. Ha de ser una experiència agradable i relaxant que permetir abstreure’s del dia a dia i permetre gaudir d’una experiència dels sentits.

Els clients
No hi ha una tipologia concreta de clients, ja que depèn molt del tipus de local on es serveixin els còctels, però el que és innegable és que és un fet intergeneracional. “La gent està en crisi i mira més els diners que es gasta, però segueix venint a prendre còctels, ja que és ara tenim més temps lliure i més informació, i això es nota en els productes que consumeix”, comenta Montserrat, “és similar al que ha passat amb la gastronomia”.

Una altra part important (i imprescindible) del bon bàrman és l’empatia amb els clients. Molts cops hem vist a les pel·lícules la vessant de psicòleg o conseller sentimental. “El que està clar és que has de ser un bon professional i fer feliços als clients”, afirma Montserrat, “però hi ha una màxima al món dels bàrmans que diu: “fes dels teus clients amics, però facis dels teus amics clients”. Una gran veritat.”

Un altre dels aspectes comuns entre molts coctelers és la formació autodidacta. L’Eloi i l’Albert en són dos clars exemples. En el cas de l’Eloi, va treballar durant gairebé 15 anys al bar Balí del 1er de maig i va ser després de tornar d’una estada a Eivissa quan va començar a treballar al bar del Grup M.A. “De mica en mica” apunta l’Eloi, “vaig anar agafant pràctica amb els còctels i a aprendre’n. Els primers tres que fas no et queden bé, però després ja comences a controlar-ho millor”. L’Albert, per la seva part, ha après autodidactament en part i també gràcies al locals on ha treballat, entre ells, el Boadas, un dels més reconeguts de Barcelona. “Entre els bàrmans hi ha una espècie de germanor i compartim les nostres experiències, sempre quan no pensis que el que has fet pot generar negoci”, assenyala.
Sitges Gin Festival
Una mostra clara de l’interès que generen els còctels és la segona edició del Sitges Gin Festival que tindrà lloc entre el 31 de maig i el 3 de juny principalment al Sitges Centre de Disseny. Ruben Ubric, organitzador de l’event, assenyala que “a Sitges hem d’oferir aquest tipus d’esdeveniments i de serveis, que són de qualitat. És una activitat que fem per intentar professionalitzar el servei que s’ofereix als clients i que va destinada al sector professional, però també al públic en general”. 

En els dies de celebració del Festival s’organitzarà un campionat mundial (no puntuable) de Flair Bartending (cocteleria acrobàtica) (31 de maig a les 11 hores al Passeig de la Ribera). L’1 de juny hi haurà màster class al Sitges Centre de Dissseny i el 2 de juny un Gin Tour Vila de Sitges, una espècie de Tapa a Tapa però amb degustació de ginebres a 20 locals de la vila.

De les sabates a les safates


Durant molts anys la vida quotidiana dels sitgetans es va regir pel xiulet de les sirenes de can Benazet i can Termes, les dues gran fàbriques de sabates que existien a la nostra vila. No calien rellotges: l’estridència dels “pitos” marcava l’inici de la jornada laboral, l’hora d’anar a dinar i l’acabament de la feina. Era l’època en què set de cada deu habitants del poble vivien de la indústria del calçat i les sabates fetes a Sitges s’exportaven a tot el món.

L’origen de la fabricació del calçat a la població es remunta al 1874, quan Joan Tarrida i Ferratges muntà un taller de sabates al carrer Major. Entre aquesta data i mitjans del segle XX la indústria del calçat fou el gran motor de l’economia sitgetana. Tanmateix, a partir de la dècada de 1950 començà a instaurar-se un nou model econòmic, sustentat sobretot en el sector terciari, que s’acabaria convertint en la principal font de riquesa de la vila, en detriment de la indústria de les sabates.

Dins aquest procés de conversió econòmica, caldria distingir entre causes internes i externes. Entre les primeres, hi trobaríem la forta sotragada que va suposar la guerra civil i la immediata postguerra per la indústria del calçat sitgetana. A la manca de pell, de sola i de cautxú –materials imprescindibles per fabricar sabates–s’hi afegí el problema del subministrament d’energia, que es traduí en fortes restriccions elèctriques que afectaren la vida industrial, domèstica i pública de tots els catalans (els quals s’afartaren d’escoltar que la culpa de tot la tenia “la pertinaz sequía”). Un altre factor endogen que contribuí a la crisi fou l’envelliment de la maquinària: tant a Calzados Benazet S.L. com a Manufacturas Termes els equipaments eren dels anys trenta, factor que comportà una pèrdua de competitivitat respecte d’altres centres fabrils d’Espanya, com ara Elda, Elx i Villena (al País Valencià) o bé Arnedo (a la Rioja), que en les dècades de 1950 i 1960 experimentaren un fort desenvolupament.

El 1952 la Guía Gima Sitges. La Playa de Oro, relacionava encara 35 fàbriques i tallers de calçat, la majoria d’ells d’àmbit familiar. La mateixa guia ressenyava també que aquell any 1952 existien a la vila 4 hotels (Terramar, Miramar, Subur i Sitges), 8 pensions i 3 residències. En els anys següents, gràcies al retorn del turisme internacional, Sitges va viure un autèntic boom en el sector terciari: en el lustre que va de 1952 a 1957, el poble passà de tenir 15 establiments d’allotjament a tenir-ne 41, i l’any 1961 ja n’eren 67.

Ben aviat, molts treballadors del calçat, comprovaren amb satisfacció que es guanyaven millor la vida fent de cambrers o llogant habitacions als turistes que frisaven pel sol, la platja i la sangria. Amb una mica de sort, si la temporada era mitjanament bona, es podia treballar de març a octubre i viure tot l’any amb els ingressos aconseguits. Foren els anys que en què s’obriren –entre d’altres– els hotels Ribera, Bahia i Platjador, els restaurants Maricel, El Greco i Miami, les cafeteries California i Comodín, els bars Roy, Las Vegas i El Túnel, la bodega El Cep i la sala de ball Piccolo Mundo.

No fou aquesta l'única causa externa que explica la lenta davallada de la indústria del calçat i la reorientació laboral de bona part de la població activa sitgetana. La forta demanda de mà d'obra que experimentà el sector de la construcció a partir dels anys cinquanta reconvertí molts sabaters en paletes de la nit al dia. Quelcom semblant va succeir quan el 1953 s'inaugurà la Central Corsetera: en veure que les condicions salarials eren molt millors, força noies que estaven empleades a les fàbriques i tallers de sabates decidiren canviar de feina i entraren a treballar a la nova fàbrica.

El tancament de can Benazet (1959) i can Termes (1960) marcà l’inici del declivi de la indústria del calçat. D’altres fàbriques i tallers aguantaren fins a mitjans anys setanta, moment en què la fabricació de sabates començava a ser un record del passat. Un passat del qual avui només guarden memòria els més grans, ja que, del 1980 ençà, la idea de bastir un museu del calçat a la vila (com els que hi ha a Arnedo i Elda) no ha anat més enllà d’una declaració d’intencions per part dels nostres successius governants.


Roland Sierra i Farreras

La temporada castellera arrenca amb força

Sitges ja ha estrenat la temporada castellera del 2012 i ho ha fet de la millor manera possible, ja que la colla local, la Jove de Sitges, ha firmat el millor inici de campanya dels seus 19 anys d’història. Dissabte passat, els castellers de la camisa de color vi van actuar davant l’hotel Subur, com a cloenda de la festa de l’escola inclusiva, junt amb les altres dues colles de la comarca.

La Jove de Sitges va realitzar en aquesta exhibició el 5de7, el 3de7 per sota, el 4de7 amb l’agulla i un pilar de 5 flanquejat per dos pilars de 4. Es tracta d’una actuació molt brillant i més si es té en compte que la temporada tot just ha començat. Amb aquests tres castells (considerats de 7 i mig, ja que són més difícils que els habituals de 7), la Jove de Sitges ja porta aquest any cinc construccions d’aquest nivell.

Després d’aquesta actuació i la que va obrir la temporada a Sitges, amb motiu de Sant Jordi, les següent cita castellera a la vila serà el 28 de juliol al Cap de la Vila, una actuació que la colla va incorporar al calendari casteller local l’any passat –després que la Unesco declarés els castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat– i que permet que els castells puguin ser contemplats pels turistes com una activitat pròpia de Catalunya.

El 23 i 24 d’agost, tornaran els castells a Sitges durant la Festa Major. L’exhibició de Festa Mjor serà diumenge 26 d’agost. Un mes després, de nou hi haurà castells amb motiu de Santa Tecla (l’exhibició amb les colles convidades serà dissabte 29 de setembre) i la temporada finalitzarà, com és habitual, amb la Diada de la Colla, que se celebrarà el 27 d’octubre.

Cal destacar que per a aquestes quatre actuacions programades, la Jove de Sitges durà a la vila les quatre colles punteres del panorama casteller (una en cada actuació): la Colla Vella dels Xiquets de Valls (juliol), els Minyons de Terrassa (Festa Major), la Colla Joves Xiquets de Valls (Santa Tecla) i els Castellers de Vilafranca (Diada).

Gastronomia creativa en versió minimalista

Fins al 13 de maig 20 establiments de Sitges participen en una nova edició del Sitges Tapa a Tapa. Cadascun d'ells, dissenya i elabora una tapa per a l'ocasió i els clients poden votar les millors propostes. Al fer-ho, entraran a formar part d'un concurs en el que optaran a guanyar un àpat en un restaurant amb estrella Michelín o tres caps de setmana a Sitges a Hotels de 4 estrelles.

L'any passat, en la que era la primera edició del Tapa a Tapa, es van repartir més de 5.000 racions només en el primer cap de setmana de la seva posada en funcionament. La iniciativa està impulsada per membres associats al Gremi d'Hostaleria de Sitges i que compta amb la col·laboració d'Estrella Damm i de l'Agència de Promoció Turisme de Sitges.

Relació d'establiments i tapes del Sitges Tapa a Tapa

Twitter Delicious Facebook Digg Favorites More

 
Share
ShareSidebar