Visions de Festa Major

De totes les festes de l’any, la Festa Major de Sitges és la celebració més esperada pels habitants de la vila. D’arreu del món, molts sitgetans retornen cap a les seves cases els dies 23 i 24 d’agost per poder participar-hi i gaudir-la de ben a prop. Són dies de disbauxa i sentiments a flor de pell, però sobretot una ocasió única per a poder viure la cultura i la tradició al carrer, a través dels diferents balls que donen significat a la festa. Carles Monasterio, Xavi Jansà, Siscu Rosell i Jaume Carbonell són quatre dels protagonistes d’aquestes mostres populars que mai han deslligat de la seva vida.

JAUME CARBONELL: “Sempre érem els mateixos”

En Jaume Carbonell, més conegut per tothom com a Natu, és un sitgetà de 60 anys que ha estat en cinc balls diferents.

La seva llarga trajectòria es va iniciar amb 8 anys, quan, animat pels amics, va decidir participar al ball dels capgrossos. Més tard, va passar a formar part del ball de cercolets, de pastorets, de bastons i, finalment, a la colla de l’àliga, de la qual n’és cap de colla des de fa 27 anys.

Malgrat que sembla gairebé impossible poder entrar a un ball, en Natu aposta per la selecció acurada, per comprovar amb el pas del temps la disponibilitat i el compromís de l’interessat. Ho justifica amb la següent comparativa: “Si una empresa té bons treballadors, que es coneixen i fan bé la feina, per què canviar-los?”.

En Natu se sent molest quan es parla d’això, ja que ha experimentat de primera mà la falta de participació a la celebració popular. Amb un to anecdòtic, recorda que el drac es va haver de quedar més d’un cop al magatzem per manca de portadors, o que amb els bastons havien d’anar a buscar gent de fora. “En acabar la Sortida d’Ofici, es triaven determinats carrers de la vila per fer el que s’anomenava llevat de taula, on demanàvem als sitgetans el que bonament ens podien donar per col·laborar amb el ball, fet que ara es consideraria humiliant”.

“El que més m’agrada de la Festa Major és la vigília, l’entrada de grallers i la sortida d’ofici”, assenyala, instants que li produeixen “sensacions meravelloses”. Admet les rivalitats entre balls, però no se’n declara admirador de cap en concret: “La Festa Major m’encanta, tots els balls m’agraden”, comenta entusiasmat. Tanmateix, s’atreveix a diferenciar-ne dos grups: els que surten per lluir i els que realment senten el ball en conjunt, no només vetllant pel seu interès particular. Per això creu que els joves han de recuperar l’actitud que apuntava, “sentint la festa com Sitges es mereix”.

El veterà portador opina que “la sortida posterior als focs artificials no s’hauria de fer per falta de llum, ja que dificulta considerablement l’actuació del ball”, diu mentre ensenya les picades als dits. També considera que, com que el Passeig de la Ribera és un espai obert, “la gent creua enmig dels balls, i crea situacions perilloses”.

El portador de l’àliga troba que està molt bé el concepte, la imatge que ha creat el públic envers la festa, ja que dóna l’oportunitat als espectadors a sentir-se actius, bé sigui fent samarretes o decorant els comerços de la vila amb fotografies identificatives.

No pot imaginar-se viure la Festa Major sense participar-hi: “El meu lloc és estar als balls”.

SISCU ROSELL: “La Festa Major és tal i com la volen els sitgetans”

Siscu Rossell, president de la Comissió de Festes, es va introduir a la Festa Major l’any 1983 amb els pastorets, quan es va assabentar que buscaven gent per a ballar. Més tard, va ser el Crist del ball de la moixiganga i va sortir amb les gitanes. Fins fa poc ha estat combinant els bastons amb la Colla Jove de Castellers de Sitges, i, a més, en ocasions ha estat portador dels gegants moros. Amb tot, la condició de casteller, que li ha permès descarregar el gran 4de8, la porta tot l’any amb la camisa color vi de la Jove.

“Crec que no és difícil entrar a una colla, excepte a les de diables, que pot ser més complicat. A la resta sempre hi falta gent”. En Siscu, que parla en funció del que ha viscut, explica que “m’he mogut per l’Agrupació de Balls Populars i la política d’allà és la renovació constant, cada ball té una edat”.

De tots els records en podria fer un llibre, però en destaca els més rellevants: un viatge a Madrid amb els bastoners per a participar al programa Un, dos, tres, de TVE, o l’arribada d’un pastoret a la primera sortida amb pantalons curts, diu rient.

En Siscu és partidari que tothom celebri la festa de manera espontània, però sempre respectant els qui vulguin viure-la de manera diferent. “La Festa Major és un sentiment, una manera de viure-la i gaudir-la”. I considera que tots els balls són importants, però que “el màxim plaer no arriba fins que entens quin significat té el ball en el context de la festa i per què el balles”. Per a ell, però, “l’esclat dels 21 morterets junt amb el repic de les campanes i la posterior sortida a les 2, és inexplicable, el moment més vibrant i eufòric”.

CARLES MONASTERIO: “La meva festa és la festa de tots”

“La Festa Major és una festa que té vida gràcies a tot el poble, no només a la gent que surt en els balls”. En Carles Monasterio descriu amb aquesta frase el que representen per a ell els dies de Sant Bartomeu i Santa Tecla. I és que amb tan sols 14 anys, en Carles ja ha participat en una multitud de balls, fet que li permet explicar des de l’experència moltes de les qüestions que fan referència a la festa. En l’actualitat participa als pastorets, però anteriorment havia estat diable, cercolet, portador de l’àliga i casteller. En Carles pensa que “per molt protagonisme que tinguin els balls, sense el caliu del públic, inqüestionable en totes les sortides, la festa perdria la seva essència”.

Aquest jove sitgetà opina que no li agrada “tota la gent que avantposa l’interès particular al de tothom”. I afegeix: “Estic a favor que la gent s’ho passi bé i que gaudeixi d’aquests dies, però amb la llibertat de poder-ho fer amb tranquil·litat”.

Tot això no descarta que en Carles no hagi trencat mai cap plat; l’any passat, mentre esperava el pas de la processó, la colla d’en Carles i altres pastorets es van saltar el protocol per poder ballar dos cops la bota. “Va ser molt emotiu i vam gaudir com mai ballant les dues colles juntes”, explica il·lusionat.

Monasterio també creu que “tothom té possibilitats a participar al ball que vulgui”. Una frase que resumeix perfectament el que creu que ha de ser la Festa Major del futur, “un esdeveniment construït des de la participació de tots”.

XAVI JANSÀ: “Gaudeix i deixa gaudir”

En Xavi Jansà és una persona de 32 anys molt integrada aSitges, tot i provenir de Vilanova.

Els seus inicis es remunten a l’any 1999, quan va voler participar a la festa com a graller, però li va sorgir l’oportunitat d’endinsar-se amb el ball de Cintes de l’Agrupació, amb el qual va sortir durant deu anys.

L’any 2005 va fer la seva primera entrada de grallers amb la Colla de Grallers Maricel, i l’any 2009 va decidir canviar de ball i va entrar a la Colla Vella de Bastons, un ball que des de petit ja li agradava. “Poder ballar els bastoners que havia vist des de ben jove era un privilegi”, recorda.

Jansà creu que tots els balls són diferents i que mereixen un tracte igual i respecte, un fet que, segons apunta, molta gent oblida: “La majoria dels joves de Sitges volen ser diables i no pensen en portar el braç de les gitanes”. És obvi que hi ha balls que agraden més que d’altres, però en Xavi pensa que hi han de ser tots per a gaudir en la seva totalitat del que veritablement és la Festa Major de Sitges per als habitants de la vila. En aquest sentit, assenyala que s’ha de reconsiderar la falta de respecte a qualsevol tipus de ball que no agradi tant a la gent: “M’agrada que la gent es diverteixi però sense fer mal a tercers”.

Sens dubte, com a bon graller, subratlla que l’entrada de grallers és el moment més espectacular, ja que “el públic està entregat amb actitud positiva cap a les colles. Hi ha una forta connexió amb l’espectador”.

En Xavi considera que és difícil ser ballador de cintes perquè és un ball associat amb les dones i “de cara a fora pot semblar estrany, però un cop dins et puja la moral observant que l’home és el puntal”, una peça important en la realització del ball.

“La Festa Major és un món de contrarietats, un no parar de sentiments bons i dolents al mateix temps”, diu en Xavi. De fet, “a la matinal tothom està fos, però sempre els queden forces per ballar al màxim, volent donar més de si”, afegeix amb un somriure.

Jansà considera que l’instant més significatiu de la festa és l’arribada de Sant Bartomeu, sense oblidar-se del blanc immaculat a l’entrada de grallers, l’olor d’alfàbrega i el silenci que regna quan passa la moixiganga.