L’empremta Stämpfli

Any 1977. Primers anys de la transició espanyola. Sitges no arriba als 12.000 habitants i té com alcalde Vicenç Ibánez “Vicentet”. En aquells temps, un artista suís que s’havia instal·lat al carrer d’en Bosc va decidir tirar endavant una iniciativa agosarada i innovadora: reivindicar i recuperar la identitat i la imatge d’una part de la muralla de la vila que es conserva dins el domicili de la parella formada per Pere i Anna Maria Stämpfli. “Em deien”, afirma Stämpfli, “que l'enderroqués per guanyar quatre metres de terreny, però jo tenia clar que s’havia de mostrar a tots els sitgetans aquella part de la seva història que el temps havia ocultat”.

I així va ser com el 23 d’agost de 1977, a les dues del migdia, al carrer d’en Bosc hi tornava a lluir l’antiga muralla de Sitges amb una bandera de la vila onejant al capdamunt. Aquesta va ser la gènesi d’una tradició: la de les Festes Culturals del carrer d’en Bosc. Aquell artista suís desconegut per la majoria dels sitgetans, que pintava empremtes de pneumàtics o formes geomètriques coloristes i que havia aportat a l’art pop una nova interpretació de les imatges jugant a descontextualitzar elements de la realitat i presentant-los de forma abstracta, es convertia en un defensor de la tradició i la història de Sitges.

“Cada any va anar venint més gent i vam continuar fent les festes per al gaudi dels habitants de Sitges”, assenyala Stämpfli sobre aquestes performances simbòliques, “i en el transcurs del temps vam col·locar un estoig dins la muralla per als sitgetans del futur (1978), la reproducció del canó de la muralla (1980) o el recordat coet que vam enlairar amb els noms dels 12.000 vilatans tancats dins una capsa hermètica a l’espera que algú, en el futur, els faci reviure una altra vegada”.

Tot recordant anècdotes d’aquells anys i mentre l’artista suïs recorda de forma precisa el nom de tota la gent que el va ajudar a fer possible aquestes festes, es detura en una història que sembla extreta d’un guió cinematogràfic. “L’any 82 se’m va acudir enviar un missatge de pau enviant un globus (sonda meteorològica) de color vermell amb el missatge “PAU Sitges 1982” escrit amb lletres blanques”, comenta Stämpfli. “Aquell globus duïa una capseta on hi havia el missatge escrit en diversos idiomes i on també es demanava que, si algú el trobava, ho comuniqués a l’Ajuntament de Sitges”.

“Doncs”, i aquí és on la història pren caires inversemblants però certs, “al cap d’un temps vam rebre una carta d’una professora d’escola de Tailàndia que havia trobat la capseta en un camp d’arròs!”, exclama Pere Stämpfli, mentre mostra la traducció de la carta enviada per la docent tailandesa. “Ens vam escriure amb aquesta persona i vam quedar que vindria a Sitges, però finalment mai va arribar a passar”.

Sigui com sigui, les Festes Culturals del carrer d’en Bosc són encara recordades per molts sitgetans que reviuen, quan passen per aquest idíl·lic carrer, uns temps on un artista suïs feia vibrar les consciències dels habitants de Sitges a través d’unes celebracions que, més o menys simbòliques, el que volien aconseguir era reivindicar la història, el patrimoni i l’esperit de Sitges.

La darrera festa es va celebrar el 1986 i va convertir-se en un final apoteòsic a deu anys de celebracions al carrer d’en Bosc. “Vam decidir”, assenyala Stämpfli al costat de la seva dona (que al llarg de l’entrevista va apuntat aspectes concrets de les festes), “regalar un clavell a tots els vilatans, però com que no podíem fer-ho personalment un a un, vam fer-ho des d’un helicòpter que va sobrevolar Sitges”. “El problema”, comenta rient l’artista suïs, “va ser que els primers clavells que vam llançar coincidint amb la Sortida d’Ofici van embussar les canonades d’alguns edificis com l’Ajuntament. Després va continuar la pluja de flors fins arribar als 17.000 clavells que van inundar tota la vila”. “Va ser una celebració emotiva i commemorativa de deu anys de festes culturals”.

Actualment, el matrimoni Stämpfl continua celebrant el dia de Sant Bartomeu, patró de Sitges, però ho fa amb els seus amics i gent vinculada al món de la cultura. I és que Stämpfli, que va ser nomenat Fill Adoptiu de Sitges l’any 2004 i que ha creat la Fundació Stämpfli – Art Contemporani cedint cinc edificis de la seva propietat al poble de Sitges, mai deixarà de treballar en el seu art ni en la seva dedicació a fer del poble, el seu poble, un lloc on la història, el present, el passat i els valors vagin agafats de la mà i siguin l’orgull de tots els sitgetans.

Edu Ripoll i Soler