Sitges multicultural

Sitges és un feu d’intercanvi cultural, palès als històrics carrers de la vila amb l’anar i venir de vilatans i turistes, que permet entrar en contacte amb múltiples cultures. L’experiència culinària de l’argentí Pedro Bargellini, l’ensenyament de la llengua anglesa a través de Julie Ann Plank i l’apropament a la Polinèsia de la mà de la catalana Laura Benages són una bona oportunitat d’endinsar-se en la riquesa cultural d’altres països.

Els tres coincideixen a valorar que l’àmplia presència de turisme a Sitges és positiva, perquè “fa als sitgetans persones més obertes, amb més ganes de conèixer coses i, per tant, les nostres propostes els semblen més interessants”, explica Julie Ann Plank, professora d’anglès. Un aspecte que Pedro Bargellini, cuiner del Komokieras, encara viu amb més intensitat: “Sens dubte, entre setmana són aquests turistes qui ens mantenen el negoci. A més, si els tractes bé, repeteixen, perquè et prenen com un lloc segur quan no tenen ganes de patir per cada àpat. Cal destacar que tenim també els clients argentins, aquests venen de tot Catalunya, perquè quan senten referències d’un bon restaurant portat per la seva gent, el volen conèixer”. No obstant, Luara Benages, professora de dansa, alerta que “s’ha de saber mantenir l’essència de poble, evitar que es massifiqui el turisme per tal que continuï sent un lloc tan especial, petit i encantador, però amb una oferta de la mida i qualitat d’una ciutat”.

Els tres coincideixen a valorar que l’àmplia presència de turisme a Sitges és positiva, perquè “fa als sitgetans persones més obertes, amb més ganes de conèixer coses i, per tant, les nostres propostes els semblen més interessants”, explica Julie Ann Plank, professora d’anglès. Un aspecte que Pedro Bargellini, cuiner del Komokieras, encara viu amb més intensitat: “Sens dubte, entre setmana són aquests turistes qui ens mantenen el negoci. A més, si els tractes bé, repeteixen, perquè et prenen com un lloc segur quan no tenen ganes de patir per cada àpat. Cal destacar que tenim també els clients argentins, aquests venen de tot Catalunya, perquè quan senten referències d’un bon restaurant portat per la seva gent, el volen conèixer”. No obstant, Luara Benages, professora de dansa, alerta que “s’ha de saber mantenir l’essència de poble, evitar que es massifiqui el turisme per tal que continuï sent un lloc tan especial, petit i encantador, però amb una oferta de la mida i qualitat d’una ciutat”.

Explicar una cultura

Darrera una llengua, una dansa o un menjar hi ha tota una cultura a tenir en compte. En aquest cas, cadascun ho planteja a la seva manera. “Practicar una dansa gestual com la que jo ensenyo és practicar una cultura, ja que expliquem amb detalls els significats de les cançons i per tant ens introduïm a la seva manera de pensar, amb l’afegit que quan ho entens t’ho fas teu i també hi apliques el teu punt de vista. Així, mirem de mantenir les essències, però només pel fet de no ser d’origen polinesi, segur que es podrien percebre les nostres interpretacions”, explica Laura Benages. En canvi, des del Komokieras, Bargellini assegura que “el restaurant pren com a base la cultura argentina i la respecta, pel que fa a la manera de cuinar, però la fa gran amb aportacions europees, que ens permeten completar un plat argentí amb altres productes d’enorme qualitat, així com tenir una carta variada que arriba a més gustos”. Es tracta, però, d’una experiència únicament culinària, ja que l’ambientació és totalment moderna, sense fer referències argentines. “El restaurant la Pampa de Castelldefels és argentí pur i dur, amb ambientació, uniformes i música tradicionals; el Komokieras no, l’experiència argentina només és culinària i hem optat per introduir-la en un entorn més modern”. Finalment, Plank explica que, “per ensenyar una llengua usem molt material complementari que permet conèixer a fons un país i una cultura. De totes maneres, sempre hem de saber trobar el vincle amb referents d’aquí, perquè sigui atractiu per als alumnes, sobretot per als més joves, que els cal percebre la utilitat d’allò que estan aprenent”.

El futur a Sitges
La completa integració a Sitges mai és fàcil. Hi ha un nucli dur, “et crees la teva xarxa, al voltant dels fills, sobretot, però per anar més enllà, cal temps”, explica Benages, que fa tres anys que viu a Sitges i té previst ampliar la seva oferta: “Espero amb el temps poder complementar les danses amb tallers de complements, música i vestits, per exemple, però pas a pas”. Plank està contenta perquè amb els deu anys que porta a Sitges ha pogut crear una bona xarxa de coneguts, “pels meus fills, que han estat vinculats a entitats esportives, i pels alumnes, que si els agrada com dono classes a vegades la relació va més enllà, seguim en contacte més temps, però sobretot donen bones referències de mi, el que em permetrà tenir èxit ara amb el nou negoci a casa, on espero que hi vinguin tots aquells que han estat contents amb la meva manera d’ensenyar”. Pel que fa a Bargellini, tot just fa un any i mig que és al capdavant del nou Komokieras i, després d’haver engegat dos negocis, “espera que aquest es consolidi i pugui ser un referent”.