El plató de la Mediterrània

Hi ha pobles que, poc o molt, viuen de la seva imatge. No per una qüestió introspectiva, de voler mirar-se el melic més que ningú, sinó per pura i simple dependència econòmica. Aquest vincle –basat essencialment en rendibilitzar l’aparença dels espais públics– cobra especial rellevància en aquelles poblacions que s’han abocat al sector turístic. En alguns casos, resulta complicat desxifrar què va ser primer: si l’arribada massiva de visitants o la preocupació col·lectiva per l’estètica. En tot cas, i davant l’actual situació econòmica, el repte de totes aquestes viles és més clar que mai: continuar invertint en la seva marca pròpia per reafirmar-se com un pol d’atracció.

És per això que la majoria d’elles es veuen obligades a destinar grans quantitats de recursos a la preservació d’allò que alguns en diuen la façana. Però també n’hi ha d’altres, com Sitges, que tenen un punt guanyat. Potser per la seva història, pel seu encant, pel seu lligam històric amb la cultura. Potser per haver conservat la identitat (Festa Major, Corpus, Ral·li) sense renunciar a actes més massius (Carnaval) i transgressors (Gay pride). Per una mica de cada, Sitges s’ha reafirmat com una destinació de referència de la costa catalana. I a la vegada, com a conseqüència d'aquest renom internacional, també s'ha consagrat com a escenari audiovisual. El plató de la Mediterrània.

L’anunci televisiu de la campanya d’estiu de Coca-Cola, enregistrat en diferents punts de la vila durant el segon cap de setmana de juliol, és el darrer exemple d’un nombre cada vegada més important d’empreses i productores que volen ambientar els seus treballs de fotografia, cinema o televisió a la vila. La multinacional nord-americana ha organitzat un rodatge de grans dimensions, en el qual hi han intervingut al voltant d’un centenar de sitgetans. Tots ells han acompanyat, en el paper de figurants, els protagonistes de l’anunci, que han acabat ballant a la platja de la Fragata ambientats per la música del deejay Carlos Jean.

Més enllà del contingut de l’espot, filmacions com aquesta –que s’acostumen a enllestir en un màxim de tres dies– poden arribar a deixar 100.000 euros a la vila. Una part dels ingressos corresponen al pagament de taxes i a la contractació de serveis municipals, tot i que la majoria acaben en el sector privat (restaurants, comerços i hotels). En bona part, gràcies a les gestions de la Sitges Film Office, l’ens creat l’any 2007 per coordinar i assessorar totes aquelles propostes audiovisuals que es vulguin dur a terme al municipi i, alhora, atraure’n d’altres que encara no coneguin el segell estètic de Sitges.

En només cinc anys, els resultats són inapel·lables: la Sitges Film Office ha consolidat Sitges com la segona població de Catalunya que acull més rodatges, només superada per la capital Barcelona. El seu primer any de vida es va saldar amb 41 gravacions, mentre que aquest 2012 –incloent el juliol– ja se’n porten 42. El sector més asidu és la publicitat. Empreses reconegudes com Seat, Nesquick, Vodafone, Euskaltel, Toyota, Frigo, Viceroy, Coca-Cola o Adidas –amb Leo Messi inclòs– ja han ambientat algun dels seus anuncis a Sitges. Tampoc es poden pssar alt casos com el capítol de la sèrie de TV3 Kubala, Moreno i Manchón o el videoclip promocional de la selecció espanyola per la passada Eurocopa de Polònia i Ucraïna.

Tots ells són exemples que confirmen la consolidació de Sitges com a plató audiovisual. Una nova eina de promoció que no només posiciona i projecta la vila al món sinó que, a més, li permet tenir una nova via per ingressar diners i genarar ocupació. L’equació perfecta. Perquè no hi ha manera més eficaç de promocionar-se que sent el millor reclam per a tots aquells que també es volen promocionar.

Magí Fortuny i Poch