miércoles, septiembre 10, 2014
Enjoy Sitges
La figura del voluntari al Festival de Cinema de
Sitges apareix a l’any 1992, quan l’Hotel Mèlia es converteix en el centre
neuràlgic del certamen. Davant la falta de personal per atendre les tres sales
on s’exposaven les pel·lícules- El Retiro, Casino Prado i Auditori-,
l’organització va decidir crear un grup de voluntaris que cobrís la tasca
d’informar i acomodar a tots els assistents al festival.
Una feina poc coneguda pel gran públic, coordinada pel
sitgetà Owen John Holden, amant del cinema que des d’ara fa 18 anys exerceix de
voluntari. Inicialment el grup estava compost per 20 persones, “en una època on
encara no es reproduïen un nombre tant alt de pel·lícules”. En l’actualitat, el
festival compta amb un grup de voluntaris format per 150 membres.
Els Jocs Olímpics de Barcelona 92, tot i no tenir cap
vinculació amb el món del cinema, tenen un paper clau per donar embranzida al
moviment del voluntariat. “Aquella cita va servir perquè la gent s’enganxés i
això va permetre donar molta embranzida al projecte”. Ara bé, l’Owen no oblida
el paper jugat per entitats com l’associació Sitges Foto Film, que com a
entitat fundadora del festival a l’any 1968 és la causant que la vil·la tingui
un lloc destacat al mapamundi cinematogràfic.
El creixement del grup ha anat en consonància amb el
del festival, un fet on l’aspecte econòmic no hi té res a veure perquè malgrat
que Sitges hagi adquirit una notòria projecció internacional, els recursos
econòmics i humans de l’organització no han crescut igual que altres cites del
panorama internacional. Aquesta circumstància provoca que cada cop més-
especialment en èpoques de crisi com l’actual- les direccions d’aquesta mena de
certàmens han d’optar per fórmules imaginatives com el voluntariat, per cobrir
la demanda de personal sense necessitat que això augmenti la partida de
despeses. Un bon exemple d’aquesta situació el trobem a una cita cinèfila de
primer nivell com és Cannes, que malgrat el seu prestigi i posicionament ha de
recórrer a prop de 6.000 voluntaris per atendre totes les necessitats.
Pel que fa al calendari de treball dels voluntaris,
l’acció comença a principis d’any quan des de la coordinació s’elabora un
primer esborrany del que ha de ser el funcionament del grup. “És una eina que
és molt útil, doncs el membre de l’organització que gestiona el personal arriba
pocs dies abans del festival i a vegades no coneix amb exactitud tot el
funcionament o les problemàtiques que puguin sorgir”, afirma l’Owen. Durant els
deu dies que dura la cita la missió dels voluntaris és alliberar feina a
l’organització i a la vegada donar suport a la major part dels departaments,
sent el d’informadors i acomodadors amb 50 persones, l’àmbit que necessita més
personal.
Un cop acabada la cita sitgetana, els voluntaris són
convidats a la festa de comiat que d’alguna manera és on reben l’agraïment per
la seva col·laboració. “Potser no reben cap compensació, però tenen
l’oportunitat d’estar en contacte amb les estrelles i a més també es creen
lligams, que fora del festival es mantenen”.
El procés de selecció dels voluntaris comença als mes
d’agost quan a través de la plana web, l’organització publica una convocatòria
on es demana omplir un formulari i enviar un currículum amb una fotografia, per
tal de fer una primera preselecció i així també preveure quines necessitats es
poden tenir. “No demanem necessàriament cinèfils, però si haig de reconèixer
que la majoria de voluntaris són gent vinculada a aquest món, siguin
estudiants, professionals o aficionats”.
Entre els nombrosos visionats de pel·lícules als quals
ha assistit, l’Owen destaca el film japonès Ring. Com a millor actor, després
de fer una repassada a la seva particular hemeroteca es decanta per Sam
Rockwell. Mentre que pel millor director aposta pel català Jaume Balagueró
perquè “és un professional que ha crescut i s’ha donat a conèixer a Sitges”.
La proximitat entre el públic i les estrelles és el
tret que segons l’Owen defineix el que és el Festival de Cinema de Sitges. A
l’hora de pensar quins han estat els millors i pitjors moments de treball voluntariós, l’actual coordinador alaba
la figura de Martin Sheen, que “amb el seu tracte exquisit” és un dels
personatges que més simpatia li ha despertat durant els 18 anys que porta
treballant a l’esdeveniment. Ara bé, la situació més compromesa es va produir a
l’any 1994, durant la primera presència de l’Owen al festival, “aquell any
Antena 3 era el principal patrocinador i en una de les sessions, amb la
projecció ja iniciada, no vam deixar entrar el que després ens vam assabentar
que era el director general de la cadena, cosa que vist ara ho recordes com una
anècdota més”.
Aleix Ramírez i Morlans
