Bienvenidos a Enjoy Sitges

En Enjoy Sitges podrás compartir tus experiencias sobre los atractivos turísticos, culturales y de ocio de Sitges con el resto de usuarios de la página, tanto ciudadanos como visitantes. Esta es una página dedicada a dar a conocer y a compartir los encantos de Sitges, una población a 36 km. de Barcelona que dispone de un gran atractivo turístico y cultural.

El patrimoni arquitectònic de Sitges, una aposta de futur


El proper 1 de desembre, Vinyet Panyella començarà la seva etapa com a directora del Consorci del Patrimoni de Sitges, un ens que vetlla essencialment per la conservació i la divulgació dels museus que conformen el Consorci: El Museu Cau Ferrat, el Museu Maricel, el Palau Maricel i el Museu Romàntic “Can Llopis” i les corresponents col·leccions artístiques de cadascun d'aquests edificis. I és que Sitges, a més dels citats museus, disposa d'un patrimoni arquitectònic de gran valor i singularitat.

Els pobles que han sabut mantenir el seu patrimoni fan perviure la seva essència i, d’aquest caràcter, Sitges sempre n’ha fet bandera. L’administració local té entre les seves atribucions la vigilància de l’ordenació urbanística, que inclou, a més que obres s’adeqüin en volums i formes al que marca el Pla General, el manteniment de tots els elements del Catàleg. El document descriu diversos nivells de protecció en funció de la tipologia de l’edifici, de la seva situació en l’entramat urbà, i del que s’hi pot o no fer, i sempre a partir de memòries tant històriques com de propòsits.

Entre els edificis del Catàleg n’hi ha tant de públics –l’Ajuntament o el conjunt de Maricel- com de privats. En el segon cas, hi ha propietaris de tota la vida amb dificultats per mantenir els béns, o nous compradors amb ganes de rendibilitzar una compra per sobre del que marca la norma. Però és que ni les administracions se salven de la controvèrsia: l’actual reforma dels museus està en revisió a causa, precisament, de les acusacions que la Plataforma SOS Sitges ha fet per la presumpta manca de compliment dels tràmits legals, en tractar-se d’elements protegits pel Catàleg.

A més d’edificacions, trobem al Catàleg altres elements com el colomar de l’Hotel Terramar, les creus de Ribes i de Sant Isidre, masies aïllades, o el mateix cementiri de Sant Sebastià. Un dels panteons, el de Joan Pintó, va ser objecte de polèmica en ser reformat per un nou comprador. De vegades, com en el cas de la Quadra de Miralpeix, el pas del temps i la deixadesa han possibilitat allò que fet per mans humanes hagués obligat a una reconstrucció: l’enrunament de l’element protegit. Al davant mateix, el Molí de Miralpeix va ser salvat per passar a convertir-se en un discret element més dels jardins amb piscina de l’hotel Dolce.

Els afeccionats a l’arquitectura poden trobar a Sitges una certa sensació de museu a l’aire lliure. Ja el 1928, la vila va merèixer la visita de Le Corbusier. I malgrat que al considerat creador de l’arquitectura moderna no li va agradar gaire el que va veure, amb edificis neoclàssics, neogòtics, modernistes i noucentistes, no sabia que anys més tard el seu estil lluiria en moltes de les construccions impulsades els anys 30. Va ser l’època en què Josep Maria Martino, arquitecte municipal de Sitges, s’encarregà del disseny de diversos xalets a Terramar, la ciutat-jardí que uns anys abans havia ideat un altre pioner, Francesc Armengol. La historiadora de l’art local Beli Artigas afirma en el seu bloc Criticartt que “els sitgetans tenim la obligació de vetllar per al nostre patrimoni. No ens podem quedar de braços plegats i deixar que poc a poc anem perdent la nostra identitat com a poble”.

Diuen que l’urbanisme és una ciència interpretable. Tant, que permet exemples poc edificants a partir d’una lectura laxa de la normativa. Per exemple, la farmàcia de Josep Ferret i Robert, edifici del 1905 amb una reforma de 1916, va ser ensulsiada i reemplaçada per un poc agraciat edifici. La Casa Vilella del Passeig Marítim, més coneguda com a Residencia Helvética, es troba en un estat de degradació que posa en perill la integritat de la construcció. Com està profundament degradada l’església de la Immaculada Concepció, la capella del Patronat d’A.S.C. del carrer Parellades, amb l’agreujant que l’actual propietari és la Generalitat.

En perfecte estat de conservació, però convertit en un loft, sobreviu la casa Joan Robert i Brauet del carrer Sant Bartomeu 28, que data del 1911, restaurada en color blanc sense respectar el color ocre de la pedra original. L’Ajuntament va instar els nous propietaris a retornar el color, i el litigi ha acabat als jutjats, on s’ha donat la raó a l’Ajuntament.

Un altre cas controvertit ha estat el de la casa J. Ferret de Querol del carrer Parellades 3, que ha passat recentment per un procés de reconstrucció després de l’enrunament de la façana original. Una solució que no va valer per la façana del davant, la Casa Dasca, als propietaris de la qual es va obligar a la conservació de la façana. La destrucció o no de l’original, per procedir a la seva recuperació, és un dels debats oberts a l’hora d’actuar sobre edificacions del catàleg.

La Jove de Sitges descarrega el 4de8 en la seva millor temporada

La Jove de Sitges va tornar a descarregar el 4de8 al Cap de la Vila i el va acompanyar del 3de7 per sota i el 7de7, una actuació d'excel·lent nivell que va servir per a culminar una temporada històrica i amb un fet insòlit i gairebé inèdit: la colla ha aconseguit la millor campanya dels seus 18 anys d'història sense haver caigut ni un sol cop, és a dir, amb tots els castells descarregats. Un Cap de la Vila entregat va animar i aplaudir fortament als seus castellers subratllant un cop més la forta aliança entre la Jove i Sitges.

La convicció que els de color vi tenien amb el 4de8 era sòlida, ja que als assaigs al Palau del Rei Moro s'havia treballat aquesta estructura amb rigor. Per aquest motiu, la colla va obrir l'exhibició amb el carro gros. Amb els terços col·locats, el cap de colla va arriar el castell amunt al crit de “tranquil·litat, però amb mala llet”, que il·lustrava que la construcció era plenament a l'abast de la colla, però que calia posar-hi tot i més per a descarregar-la. I així va ser: el castell va pujar fort, però de seguida, quan entraven els dosos, dues rengles van perdre parcialment la verticalitat, allunyant-se entre elles. La canalla, decidida i valenta, va fer la seva feina amb precisió i en pocs instants el 4de8 s'erigia sobre el Cap de la Vila entre l'alegria i aplaudiments de la plaça. Quan la canalla ja baixava, la separació entre les dues rengles es va fer cada cop més gran i això va generar alguns moments d'incertesa.

Amb tot, la gran qualitat tècnica dels castellers sitgetans i “la mala llet” que requereix una construcció d'aquest nivell van assegurar que el 4de8 tornés a ser descarregat per la Jove. En el moment que els quints eren fora i que se certificava que el castell estava completat, una forta ovació es va sentir al Cap de la Vila: ela Jove havia fet el cinquè 4de8 de la seva història, quatre dels quals descarregats.

Amb l'èxit del carro gros, la Jove va voler dur els seus millors castells a plaça. En segona ronda, va atacar el 7de7, construcció nova en el món casteller per a la qual es necessita un ampli ventall de castellers en totes les posicions, també a la pinya. I és que, els sitgetans disposaven dissabte de 140 camises pròpies, a més del suport de les dues colles convidades. Era el segon 7de7 de la Jove i, com el primer, va ser resolt sense problemes. En aquest castell es va estrenar un segon nou.

En tercera ronda, els de color vi van alçar el que ha estat el castell de l'any, el 3de7 per sota, que van plantar amb una facilitat absoluta. Com en les anterior ocasions, l'aixecat es va elevar i descarregar amb coordinació i precisió. Es tracta del quart 3de7 per sota d'aquest 2011. Un vano de 5 van posar punt i final a l'actuació i a una tenporada esplèndida.

Aquest 2011, la Jove, a més del 4de8, ha fet 40 castells de 7, tots descarregats: quatre 3de7s, dos 7de7, cinc 5de7, sis 4de7 amb l'agulla, cinc 3de7 amb l'agulla, sis 3de7 i dotze 4de7, a més de dotze pilars de 5.

La Diada de la Colla també va servir per a que Sitges veiés grans castells. Els Castellers de Vilafranca van portar al Cap de la Vila una construcció de gamma extra: el 5de9 amb folre, que van carregar. Un castell immens que al Cap de la Vila encara semblava més gran. També van descarregar el 3de9 amb folre, la torre de 8 amb folre i el pilar de 7 amb folre. Els acstellers de Sants van fer el 5de8, el 3de8 i el 4de8.

Abans de l'actuació, les tres colles van alçar respectius pilars de 4 de dol (és a dir, sense gralles) en record de Jànio Martí, traspassat fa dues setmanes i que era un seguidor fidel de la Jove de Sitges, de la qual mai es perdia cap actuació a Sitges.

El sector hotelero de Sitges mejora sus índices de ocupación


En épocas de crisis parece que todas las vacas son flacas. Con la tasa de paro por las nubes y las economías familiares por el suelo, no deja de ser positivo y un dato para el optimismo que en Sitges, la ocupación hotelera de este verano haya aumentado un 6,7% respecto al mismo periodo del año pasado.

Los meses que presentan mejor balance han sido agosto y septiembre, con una ocupación superior al 95%, 6 puntos por encima del agosto de 2010, y en septiembre, se ha pasado de un 77% a un 90% de ocupación este 2011.

Del total de visitantes que han visitado Sitges este verano, el 45% han sido turistas (con pernocta en el municipio) y el 55% excursionistas de un sólo día. La procedencia de estos visitantes se mantiene respecto a años anteriores, con una presencia mayoritaria de turistas franceses, ingleses, alemanes e italianos. Cabe destacar que se ha observado otro dato de marcado carácter positivo y es que ha proliferado el turismo procedente de los países de Europa del Este por segundo año consecutivo. A pesar de todos estos datos, el visitante por excelencia de Sitges sigue siendo el turista nacional, especialmente el catalán, madrileño y vasco.

Las playas han vivido una "temporada atípica" ya que los meses de junio y julio han tenido una baja ocupación por las condiciones meteorológicas adversas, pero por el contrario, los meses de agosto y septiembre has registrado datos significativamente superiores a los de otros veranos.

Sitges es vesteix de 'Fantàstic'

Sitges comença a viure l'ambient propi del Festival de Cinema... però amb algunes diferències. Unes variacions que feia anys que no es vivien i que són agradables de tornar a sentir. I és que la vila ha recuperat aquest any iniciatives per acostar el certamen a la població. Una de les accions més vistoses és la recuperació de la tematització del carrer 1r de maig que des d’aquesta setmana ja es pot veure ambientat com si fos un cementiri vist cap per avall, gràcies a la col·laboració de Jack Daniel’s.

Una altra de les iniciatives ja visible als carrers de Sitges és la col·laboració entre les escoles de Sitges i la Federació de Comerciants i Empresaris de Sitges. Fins al 16 d’octubre es poden veure en diferents aparadors de la vila més de 600 dibuixos d’alumnes de la vila que inspirant-se en el gènere fantàstic han il·lustrat petites obres d’art per ambientar Sitges durant aquesta setmana de cinema. També s'ha endegat una iniciativa conjunta amb el Gremi d'Hostaleria de Sitges on 21 restaurants de la vila ofereixen Menús fantàstics durant la celebració del Festival.

Pel·lícules per a tots els gustos... i horaris
Des del dijous 6 i fins el dia 16 d’octubre, el marc Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya projectarà un total de 270 pel·lícules, de les quals 23 corresponen a la secció oficial fantàstic.

Una de les notes predominants en aquesta edició, és la projecció d’un gran nombre de pel·lícules catalanes.  El director del Festival, Àngel Sala, va remarcar la importància del cinema en català, que considera que actualment “és una potencia mundial”.

Programa de mà (pdf) | Totes les pel·lícules | Transports |

Spot Sitges 2011




Spot Sitges Zombie Walk 2011




Twitter Delicious Facebook Digg Favorites More

 
Share
ShareSidebar