Bienvenidos a Enjoy Sitges

En Enjoy Sitges podrás compartir tus experiencias sobre los atractivos turísticos, culturales y de ocio de Sitges con el resto de usuarios de la página, tanto ciudadanos como visitantes. Esta es una página dedicada a dar a conocer y a compartir los encantos de Sitges, una población a 36 km. de Barcelona que dispone de un gran atractivo turístico y cultural.

Sitges reivindica la dansa

Companyies de dansa nacionals i internacionals prendran els carrers de Sitges de l’1 al 6 de juliol per a mostrar el seu art als passejants. I és que la vila acull un any més el Festival Dies de Dansa, un certamen internacional de dansa en paisatges urbans que se celebra alhora en diferents poblacions i espais de Barcelona i voltants. L’objectiu: apropar aquesta disciplina artística a un públic que moltes vegades la veu allunyada d’ell. Quan les ballarines sitgetanes Sílvia Cuesta, Lolita Vilalta i Eva Hernández –molt implicades en aquest festival– expliquen què senten i què els ha aportat la dansa a les seves respectives vides, la distància comença a escurçar-se.

Totes tres van començar a ballar de ben remenudes i totes tres saben que sempre ballaran. La dansa els ha dotat d’un equilibri entre el seu cos i la seva ment i d’una coneixença extraordinària del seu interior. Transmetre tot el que aquesta disciplina artística pot aportar a qualsevol persona és ara el seu propòsit. “Jo formo persones i no només ballarins”, diu orgullosa Lolita Vilalta, que l’any 1972 va fundar a Sitges l’única escola de dansa de grau elemental que hi ha a la comarca del Garraf i que dirigeix des de llavors. Per això, tot i que a la seva escola s’han format grans professionals, Vilalata remarca moltíssim el vessant terapèutic de la dansa: “Tothom hauria de tenir una disciplina corporal, conèixer el seu cos, saber com moure’l i poder gaudir de l’enriquiment personal que el ball et dóna”. De fet, explica que molts nanos entren a l’escola per algun problema postural que la dansa els corregeix.

Aquest és el cas precisament de Sílvia Cuesta, una ballarina professional que ha passat per grans companyies europees, i a qui va formar Lolita Vilalta. “Vaig entrar a l’escola perquè tenia els genolls cap a dins i els peus plans i el pediatre li ho va recomanar a ma mare”, recorda Cuesta. Però de seguida va veure que allò era el que realment li agradava i va tenir clar que volia ser ballarina. I que la dansa enganxa i que “tothom pot ballar” n’és un exemple la iniciativa que va dur a terme l’Eva Hernández, professora de l’escola de dansa de Vilalta: “Vaig obrir un grup amb dones sense cap tipus de formació que a la seva època no van poder ballar i ara em demanen més tècnica de clàssic per a evolucionar cada dia més; és meravellós”.

Caure i aixecar-se durant el camí
La trajectòria professional d’aquestes tres ballarines deixen dues coses clares: l’esperit de superació al llarg d’un camí dur i ple d’entrebancs i que les decisions preses quan s’és massa jove poden canviar el curs de la vida. Al final, però, totes diuen que són on volen ser gràcies a que han passat tot el que han passat.

La Lolita Vilalta va començar a ballar dansa clàssica quan tenia 9 anys i es va formar amb la mestra russa Marina Noreg. Als 18 va formar part de la companyia d’Anna Maleras, pionera de la dansa contemporània a Barcelona. I va ser quan tenia aquesta mateixa edat que va fer una audició per al Ballet Nacional de Cuba: “Em van agafar, però amb la condició que m’afiliés al Partit Comunista, i no ho vaig fer, perquè en aquella època, en què s’era major d’edat als 21 anys, necessitava el permís dels pares”. D’aquella oportunitat perduda, però, li queda “una molt bona relació amb membres d’aquesta companyia” i les ganes de “no rendir-me”.

La carrera de Sílvia Cuesta és un clar exemple de no tirar mai la tovallola. Va desenvolupar-se professionalment en diferents companyies i produccions de dansa a Europa. “Vaig passar quatre anys meravellosos ballant amb la companyia de Santiago Sempere a França”, explica Cuesta. Una època “completa” que la va portar a actuar a escenaris importants com el Pompidou o el Théâtre de la Bastille. I aquí, en ple auge professional, “vaig pensar equivocadament que necessitava un canvi, una dansa més física, i vaig decidir tornar sense valorar que estava en un cercle molt important francès, tot i ser espanyola”.

Però l’abans i el després de la trajectòria vital i professional de Cuesta va arribar quan es va trencar el genoll mentre ballava. “Tothom deia que no tornaria a ballar, però jo estava segura que sí que ho faria”, recorda la Sílvia. Gràcies a l’entrenador Jaume Miró, no només va tornar a ballar en espectacles importants, sinó que “el procés de recuperació em va permetre descobrir els coneixements de biomecànica i em vaig perfeccionar com a ballarina i com a mestra”, dius satisfeta Cuesta, que l’any 1993 es va trencar l’altre genoll i va seguir el seu procés d’aprenentatge amb Miró.

Reivindicant la dansa
L’Eva Hernández porta més de 10 anys difonent la dansa contemporània a Sitges, però des dels 18 que es dedica a la formació. Malgrat que ha treballat en espectacles importants, en musicals, en obres de teatre-dansa, etc., Hernández sent una gran passió per el vessant pedagògic de la seva professió. “El ball sempre formarà part de la meva vida i em satisfà moltíssim poder transmetre als alumnes els valors de la dansa: la disciplina, el coneixement del cos, la il·lusió, la solidaritat amb els altres, el treball en equip, etc.”. Per això és una gran defensora del Festival Dies de Dansa, “una gran oportunitat de viure la dansa, de tenir-la a l’abast, a peu de carrer”, tenint en compte que “és una disciplina artística molt poc valorada”. En aquest sentit, Vilalta recorda que “quan tenia 18 anys la resta d’Espanya venia aquí, a Catalunya, a estudiar dansa, però ara ja no”, i es pregunta: “Què ha passat?”. I entre les raons, creu que en falta difusió: “La dansa clàssica també existeix, i no és aquella dansa rància que de vegades ens porten aquí a Barcelona, sinó que el ballarí ja no porta tutú i les coreografies estan actualitzades a la nostra època”. En la seva lluita per a fer créixer la dansa a Sitges, Vilalta va organitzar el I Stage Internacional de Dansa a Sitges, amb “la participació de més de 400 alumnes i d’escoles de la talla de la d’en Bejar”.

La Sílvia Cuesta també ha treballat i treballa constantment perquè la dansa estigui present a Sitges, a través de tallers a les escoles, classes de dansa contemporània, de sensibilització corporal i de pontenciació corporal “adaptada a la gent del carrer per treballar el físic, l’esperit i la ment”. Cuesta creu que la dansa “és un art molt incomprès per la societat” i que es necessita molta unió del sector per a reivindicar-ne la seva importància. Però alhora denuncia que es tracta d’un “món molt egocentrista en què tothom va a la seva i on la gelosia i l’enveja de vegades obstaculitzen que pugui avançar-ne el seu reconeixement".

¡Vamos a la playa!



El verano ha llegado y ya es momento de disfrutar de las magníficas playas y del sol de Sitges. Este año, la calidad de la costa sitgetana ha sido refrendada por los 13 EMAS (Sistema Comunitario de Ecogestión y Ecoauditoría), un sistema de gestión ambiental basado en normas de referencia ISO 14001. Además, la temporada de playas cuenta con más de 3.500 hamacas, 600 parasoles, 400 toldos y 26 "chiringuitos" con servicio de bar.

Sitges suma un total de 26 playas y de éstas, las conocidas como playas urbanas, o sea, la playa de Les Botigues, Garraf y las 11 que conforman el paisaje litoral desde Aiguadolç hasta las Anquinas, son las reconocidas con el máximo distintivo medioambiental de calidad.

Además de la calidad acreditada por estos distintivos comunitarios, el litoral de Sitges dispone, como cada año, de un servicio de salvamento a partir del 24 de junio. Las 13 playas urbanas dispondrán de servicio de socorrista y puntos de vigilancia.

Para disfrutar completamente de una jornada playera, el Ayuntamiento de Sitges y la Associació Turística de Platges ha señalizado con boyas las zonas de baño, ha realizado una limpieza de la arena y de las cabinas sanitarias y ha comprobado y arreglado (cuando ha sido necesario) las duchas y los lavapiés.

Todo a punto para empezar a tomar el sol, bañarse y disfrutar de unas buenas vacaciones en Sitges.




La Biblioteca Popular Santiago Rusiñol compleix 75 anys

La Biblioteca Popular Santiago Rusiñol està de celebració ja que aquest 2011 compleix 75 anys de vida activa, cultural i de servei. El passat dimarts, es va celebrar l’acte central del 75è aniversari, coincidint amb la data que va obrir les seves portes el 14 de juny del 1936. Durant la jornada es van celebrar diverses activitats infantils amb el dibuixant Horacio Elena i l’escriptor Florenci Salesas; la inauguració de la mostra “Joies de la Biblioteca”, i la festa amb pastís, malvasia i la música en directe de Joan Pinós i Oscar Ferret. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde Miquel Forns, en el seu primer acte oficial.

Per celebrar-ho, s’ha creat un nou bloc www.bibliotecasitges75.com dedicat a aquesta commemoració. En aquest nou espai a Internet s’hi poden trobar l’agenda de les activitats especials programades i una selecció dels fets destacats que s’han produït al llarg d’aquests 75 anys, fotografies i tota la informació de la història de la Biblioteca.

Una mica d'història
Cinc anys després de la mort de Santiago Rusiñol i coincidint també amb l’obertura de Maricel, el 14 de juny de 1936, la Biblioteca obria les seves portes en la que havia estat la casa de Miquel Utrillo i part dels edificis del Cau Ferrat, que el mateix Rusinyol havia llegat a Sitges. Aquell dia, hi va haver una comitiva que es va organitzar a la plaça de l’estació d’on es van dirigir cap a Maricel i la Torreta on s’hi van fer alguns parlaments.

La manifestació va seguir fins al peu del monument de Rusiñol, al Racó de la Calma, al voltant del qual es van col·locar totes les autoritats. La comitiva va continuar cap a la Torreta i així, a mesura que transcorria el seu pas, les banderes s’acataven mentre les entitats i els nens de les escoles dipositaven flors al peu del monument. A la Torreta, al Baluard Vidal i Quadres, hi havia una gran tribuna preparada on es van pronunciar els parlaments davant d’una multitud arribada de molts indrets per associar-se als actes inaugurals del nou servei.

Des d’aquell 14 de juny de 1936 en que es va inaugurar, els sitgetans han disposat d’un espai de lectura i de préstec de llibres que s’ha convertit en un centre cultural on s’han celebrat centenars d’actes de tot tipus.

El Kitsch dels Costus torna a Sitges

Aquest dijous, 10 de juny, s'inaugura a l'edifici Miramar (Carrer Davallada, 12), una mostra que recull 30 obres pictòriques del grup artístic Costus, impulsor del moviment creatiu de principis dels anys 80, format per Juan Carrero i Enrique Naya formen el grup Costus, reconeguts com els pintors de la “moguda madrilenya"

Juan Carrero i Enrique Naya es van conèixer a Càdiz l'octubre de 1974 de molt joves. Tots dos estudiants de Belles Arts van acabar la carrera a Madrid on s'hi van traslladar l'any 1977 on els contactes amb el món intelectual de la ciutat vàren implicar-los a crear la "movida madrileña". Allí van fer moltes exposicions i van participar en tots els àmbits culturals. Van viure a Sitges a principis dels anys 80.

Aquesta és la història de l'exposició i de Costus explicada pel crític d'art Isidre Roset.

Costus és el nom del tàndem de pintors, Juan Carrero Galofré (Palma de Mallorca 1955 - Sitges 1989) i Enrique Naya Igueravide (Cadis 1953 – Badalona 1989), que van formar part de la coneguda com Movida Madrileña, aportant amb els seus retrats i quadres una visió colorista i irònica, a voltes sorneguera, sempre heterodoxa i crítica amb la realitat del estat espanyol del any 1974 al 1989. Tots dos col·laboraren amb Pedro Almodovar, Tino Casal, Alaska i molts d’altres artistes en diversos projectes que es condensaren en la seva casa madrilenya, un pis al carrer de la Palma, que va esdevenir centre de trobada i escenari de pel·lícules paradigmàtiques com fou Pepi, Luci, Boom y otras chicas del montón.

Ricardo Carrero, germà de Juan, ha estat el comissari de l’exposició que es compon d’una trentena de quadres i que s’inaugura aquest vespre al segon pis de l’edifici Miramar a Sitges, molt a prop del carrer de Sant Joan on els Costus tingueren el últim dels estudis on varen pintar els seus quadres a quatre mans. La darrera de les sèries que realitzaren porta com títol La Andalucía de Séneca, també coneguda com la sèrie andaluza, en la que les figures pertanyen al pinzell de Juan mentre que el fondos són obra d’Enrique. El cartell de l’exposició sitgetana reprodueix un quadre d’aquesta sèrie: Chico Caño, localitzat a la paradisíaca platja de Caños de Meca, un aigua dolç a la costa de Cadis.

Les vides d’ambdós van coincidir a l’escola de belles arts de Cadis l’octubre de 1974 i durant catorze anys van treballar pintant, decorant bars com La Via Láctea de Madrid, fent portades de discs, còmics, cartells o cosint i dissenyant vestits d’on els hi ve aquest motiu de Costus (Costureros) que van adoptar com a lema i signatura de les seves creacions pictòriques. Una de les sèries més radicals és la coneguda com El Valle de los Caidos que properament serà exposada al Museu de Belles Arts de Cadis, divuit grans panels en els que els fons són obra de Juan i les figures, més detallistes, deguts a Enrique, en un intercanvi de rols versàtil on hi podem identificar l’estil i el traç de cada un d’ells de forma força evident. Un dels temes que ha fet famosos els Costus ha estat les “marines”, que són aquelles nines vestides de flamenca de la fàbrica Marín que foren el souvenir típical spanish i que ells trastocaren en icona del kistch més recalcitrant i postmodern. Juan i Enrique recrearen aquestes “manoles” amb colors i estampats inversemblants, arribant a l’abstracció colorista; augmentant-les fins a l’enormitat, alhora que en dictaven una molt subtil paròdia. Les nines de volants, aquestes flamenques típiques, són fetes a Chiclana de la Frontera, Cadis, i Enrique Naya hi tenia veritable fixació degut a un record infantil de quan una inundació va escampar-les per tot arreu i ell i el seu pare anaren a arreplegar-les entre el fang de la riuada.

Costus van crear un estil propi, deutor del pop i influït per l’expressionisme alemany. A la seva manera van ser protagonistes i executors d’una estètica cridanera, estrident i certament kistch, fruit de l’època postmoderna que avui anomenem la Transició. Ells crearen el terme Chochonismo ilustrado, un isme per divertir-se que segueix la filosofia punk del No Future. Enrique Naya morí de la SIDA a l’hospital universitari germans Trias i Pujol, can Ruti, de Badalona el 4 de maig de 1989, tenia trenta-cinc anys. Juan Carrero, de O, va suïcidar-se a Sitges al cap d’un mes. La seva es una història d’amor, formosa i tràgica, divertida i dolorosa. Els seus quadres són el testimoni d’un talent que ha retornat a Sitges.

Isidre Roset i Juan. Crític d’art.

¿Qué sabes sobre Sitges?

En Enjoy Sitges queremos saber tu grado de conocimiento sobre Sitges y, por este motivo, hemos iniciado un concurso muy sencillo. Te haremos 3 preguntas sobre la "Blanca Subur" a través de nuestra página de fans de Facebook; tendrás 2 días para responder cada una y... si eres uno de los que aciertan las 3, puedes llevarte una noche de hotel (desayuno incluído) totalmente gratis. Además, el establecimiento se encuentra en primera línea de mar, a escasos 20 metros de una de las playas más conocidas del litoral de Sitges.

Ya lo sabes, para participar sólo tienes que hacerte fan de la página de Facebook y responder a la/s preguntas que te iremos haciendo. Corre que ya hemos colgado la primera y sólo tienes 2 días para responder.

Twitter Delicious Facebook Digg Favorites More

 
Share
ShareSidebar