Bienvenidos a Enjoy Sitges

En Enjoy Sitges podrás compartir tus experiencias sobre los atractivos turísticos, culturales y de ocio de Sitges con el resto de usuarios de la página, tanto ciudadanos como visitantes. Esta es una página dedicada a dar a conocer y a compartir los encantos de Sitges, una población a 36 km. de Barcelona que dispone de un gran atractivo turístico y cultural.

Hotel Subur: 100 anys

Aquest desembre es compliran cent anys de la inauguració de l’Hotel Subur en el seu emplaçament actual de la cruïlla de la Bassa Rodona i el passeig Marítim. Tot un segle. Serà un dels pocs establiments  d’aquesta classe que haurà superat la centúria. L’efemèride és destacable perquè són innombrables els hotels, pensions i residències que s’han obert i tancat a Sitges durant aquestes últimes dècades. El Subur haurà sobreviscut la mil·lenària i tradicional agricultura sitgetana, encapçalada per les vinyes i la famosa malvasia de Sitges. Avui, les vinyes de la malvasia tan flagel·lades pels senglars, les tenim trasplantades a Viladellops.  De la indústria del calçat iniciada per Joan Tarrida, que durant tants anys havia exportat el nom de Sitges a través dels seus productes i els seus emblemàtics viatjants fins a l’últim racó de món, en queda ben poca cosa i cap de les fàbriques i tallers va arribar a cent anys. Trobar una sabateria amb el nom de  “La Sitgetana” en més d’una població de la nostra geografia no era gens estrany fins no fa gaire. Eren les activitats, la diligència i l’amor propi dels sitgetans del seu temps.

Podríem dir que aquest establiment de referència, a punt de ser centenari, té el seu origen en la Fonda Subur que va fundar el famós i acreditat fondista Francesc Carcolse l’any 1881, anticipant-se a la llavors pròxima arribada del primer tren de Barcelona a Vilanova, l’obra de Francesc Gumà. Carcolse va construir de nova planta, al llavors conegut com a carrer del Correu, el de Sant Gaudenci, el primer establiment d’hostaleria amb cara i ulls que tindria Sitges. El seu èxit era previsible, gairebé inevitable, tenint en compte la gran innovació que representava el tren, en facilitar de manera impensable fins aquell moment, el viatge Barcelona-Vilanova. Les Costes ja no serien cap impediment. El tren va descobrir Sitges.

La Fonda Subur va tenir un bon cuiner, Josep Urgell Vidal. Francesc Carcolse, el propietari, era un inquiet, un belluguí, es va casar amb una sitgetana i al cap d’uns anys va fixar el seu interès el balneari d’aigües ferruginoses de Cardó, per aquelles muntanyes de Tarragona. Posà la Fonda Subur a la venda i Josep Urgell, el cuiner, amb els seus trenta-set anys i de cara al canvi de segle, no s’hi va pensar ni un moment i la va comprar.

La única modificació que portà a terme Josep Urgell va ser canviar l’adjectivació de Fonda per Hotel, més al dia. A partir d’aquell moment la casa es diria Hotel Subur. La clientela no faltava: en Santiago Rusiñol,  el diputat Josep Bertran i Musitu, el futur ministre Pere Rahola, en Rubén Darío, en Miquel Utrillo, les companyies de teatre forasteres, tard o d’hora havien de recalar a l’Hotel Subur. Amb el temps, arribà Mr. Deering, i per obra i gràcia d’ell i de l’enciclopèdic Miquel Utrillo, es transformà el vell Hospital de Sant Joan construït damunt les roques, en el sumptuós Palau de Maricel i la cara de Sitges començà a mostrar un altre color.

En Josep Urgell, amb tot i la seva atenció i dedicació a la cuina, a la plaça del mercat i als seus clients, no deixaria d’observar la transformació que anava afectant la fesomia de Sitges, no badava i, per aquest motiu, en temps oportú va adquirir aquell solar de la Ribera cantonada al Torrent de la Bassa Rodona, Torrent que amb el pas del temps, també li haurien de canviar el nom fins que recentment fou recuperat. 

Així, el mes de febrer del 1916, amb els plànols que li havia traçat l’arquitecte Melcior Viñals sota el braç, Josep Urgell s’encaminà a l’Ajuntament a gestionar el permís d’obres. El nou edifici fou considerat per tothom com a monumental. Tenia planta baixa i dos pisos, un gran menjador de cara al mar, a la Ribera i al pinar, amb capacitat per a 300 coberts i 25 habitacions en cada pis, i quartos de bany i tot. I un ascensor, potser el primer amb què va comptar Sitges, i llum elèctrica, garatge, laboratori de fotografia i d’altres innovacions. L’obra es considerava un esforç colossal per part del seu propietari.

Es va construir en deu mesos i el 20 de desembre de 1916 se’n feia la inauguració oficial amb un banquet on participaren una cinquantena de comensals, amb representants dels ajuntaments de Sitges i Barcelona, de la Mancomunitat, del Centre Excursionista de Catalunya, de l’Atracció de Forasters de Barcelona i de Club Marítim, entre d’altres, així com un grup de periodistes representants dels principals diaris de Barcelona i de Madrid.

El dinar va disposar-se en una gran taula en forma d'U en el centre de la qual s’hi va col·locar la presidència, representada per General Urgell per delegació del seu germà Josep, propietari de l’establiment, acompanyat pel tinent d’alcalde de Sitges Lluís Font i el de l’Ajuntament de Barcelona amb els parlaments de rigor al·lusius a l’acte. Entre els convidats hi havia Santiago Rusiñol, antic client de la casa, amb el seu hoste el guitarrista Andrés Segovia. Josep Urgell no volgué abandonar el seu rol de Cheff al comandament de la cuina en una ocasió com aquella, i no va fer acte de presència al menjador fins que Rusiñol no va exigir-li-ho amb una gran abraçada mentre dirigia la paraula als assistents.

L’endemà començava la feina de cada dia. Entre els hostes de l’Hotel en el seu nou emplaçament es comptaren polítics com Joan Pich i Pon, empresari electricista, autor de la instal·lació de l’Hotel i que més tard havia de ser alcalde de Barcelona i Governador General de Catalunya, Francesc Cambó, Ossorio y Gallardo, Joan Estelrich, l’Arxiduc d’Àustria Franz Josef d’Augsburg, els escriptors Luigi Pirandello (Premi Nobel), G.K. Chesterton, Josep Maria Junoy, Josep M de Segarra, Gregorio Martínez Sierra, el pintor Josep Mª Sert, l’industrial Joan Vilella... Innombrables grups d’excursionistes i dos diplomes de la Societat d’Atracció de Forasters de Barcelona avalaren la qualitat i el bon nom de l’establiment, que representà una fita en el creixement i canvi d’orientació de la vida i l’economia de la Vila. Però la inacabable borrasca iniciada l’any 1936 i la mort de Josep Urgell arrossegaren l’Hotel a un pas del naufragi. 

Per sort, oportunament embarcà una nova tripulació encapçalada per l’experta i experimentada família Matas: Miquel Matas Jorba va fer-se’n càrrec de la direcció, i amplià el negoci amb la cafeteria Califòrnia, el restaurant La Masia, i el Pic Nic; el succeiria Josep M Matas Barceló –tan actiu en la vida sitgetana, en particular en la Creu Roja, primer president del Club Nàutic i que dugué a terme la transformació de l’antic Cafè Orient en el Bar Roy–, i posteriorment els seus fills, els germans Matas Arnalot, que el van ampliar amb l’extensió del Subur Marítim: tres generacions que han portat el Subur fins al port del centenari. Per molts anys! 

Twitter Delicious Facebook Digg Favorites More

 
Share
ShareSidebar