El deute de la inspiració

Horacio Elena va arribar a Catalunya a l'any 1970. "En aquell moment, la meva dona i jo voltàvem per Espanya en una furgoneta. La nit del 23 d'agost vam parar a Sitges, vam aparcar al passeig i ens disposàvem a celebrar el meu aniversari amb una ampolla de cava. De sobte, els coets del castell de foc de la Festa Major van començar a tronar. Vaig pensar que un poble que celebrava el meu aniversari d'aquesta manera havia de ser el meu poble". Així va ser com aquest polifacètic il·lustrador argentí va decidir instal·lar-se a Sitges i desenvolupar des de la vila la seva prolífica carrera artística.

Nascut a la Plata el 1940, Horacio Elena va començar la carrera d'Arquitectura, on va destacar principalment en la seva vessant plàstica. Tant va ser així que, als tres anys de carrera, i animat per un dels seus professors, va decidir dedicar-se exclusivament a la pintura. Juntament amb altres alumnes de la facultat, va formar el col·lectiu artístic Grupo Sí, que va gaudir de notable èxit en el món cultural de la ciutat. El grup va arribar a tenir uns 18 pintors, que es reunien al voltant dels bars per discutir d'art i literatura. "El tipus de vida que portàvem em va obrir les portes del que avui sóc".

Durant una de les seves exposicions a Buenos Aires, el crític espanyol Raúl Chavarri li va aconseguir una beca al Museo del Prado per part de l'Instituto de Cultura Hispánica. Així, Horacio Elena es va traslladar amb la seva parella a Espanya.

Però no va ser fins que va instal·lar-se a Catalunya que se li van obrir les portes del món editorial. Fins aquell moment, Elena havia il·lustrat dos llibres infantils a Buenos Aires. Per aquest mateix motiu, les editorials del país li van començar a demanar llibres per a nens. "Cada casa tenia la seva línia. Jo sempre m'adaptava a la tècnica que volien: oli, aquarel·la, ceres, llapis… Per això vaig arribar a tenir tant treball". El seu pragmatisme, a més, li va permetre acabar il·lustrant imatges mèdiques, publicitàries i també llibres per a joves i adults.

I les altres disciplines? "Com la meva vinculació comercial sempre ha estat a la il·lustració, això m'ha deixat les mans lliures per fer el que volgués amb la pintura i la escultura". Elena ha explorat en els seus quadres temes polítics i onírics, però sens dubte són els seus "fragments", grans peces de nus a mode d'homenatge al cos femení, els que més es coneixen a Sitges, ja que van ser protagonistes d'una exposició al Mercat Vell l'any 2009. I és que l'artista considera que té un deute amb la vila: "Sitges m'ha donat un espai per crear molt preuat. Com li puc agrair, si no compartint la meva obra amb la gent d'aquí?".

D'aquesta manera, a part de les diverses exposicions que ha protagonitzat, l'artista ha regalat al poble dues escultures de ferro. La flamant Dona mirant el mar, feta en col·laboració amb el manyà Josep Vidal, està situada davant l'ermita de San Sebastià, i té la seva companya, Torso 5, a pocs metres, davant la matdixa platja i a pocs metres d’on viu. Ambdues representen el cos femení amb una abstracció esquemàtica molt representativa de l'estil de l'autor. "Crec que, poc a poc, li vaig tornant al poble el fet de permetre'm viure feliç", comenta Elena amb un somriure al rostre.

L’univers sitgetà ha atrapat l'argentí, que es considera deslligat del panorama artístic actual i de les tendències generals. "Jo em tanco aquí dins; és la meva dona la que es troba més integrada. La majoria de relacions amb el món les tinc a través d'ella". Potser gràcies a això, l'artista s'ha pogut dedicar completament a la seva creació i professió, a més de a la seva família, amb la qual ha mantingut un vincle molt estret gràcies a les seves il·lustracions infantils: Elena ha escrit diversos contes inspirats en els seus dos fills, i considera que la seva professió ha esdevingut un treball dedicat a ells.

Horacio Elena ha il·lustrat més de 250 llibres i segueix desenvolupant les seves obres sota la influència marítima de la costa sitgetana. Ha aconseguit crear un espai d'harmonia entre família i ofici admirable, que els ulls més observadors aconseguiran entreveure després de contemplar la seva extraordinària obra artística.

Lucas Ottone i Aleix