El Ram de Tot l'Any. Una tradició de rècord

Tres dies a la setmana porten un ram de flors davant el quadre de Santiago Rusiñol pintat per Ramon Casas, al Cau Ferrat. Són les 380 dones que formen l’Associació del Ram de Tot l’Any, una entitat que ret un homenatge en forma d’ofrena floral a un intel·lectual que es va enamorar de Sitges només arribar-hi, fins al punt d’instal·lar-hi les seves col·leccions de ferros de forja, vidres i pintures.

L’Associació es va crear l’any 1932, un any després de la mort de Rusiñol, sota la presidència de Maria Dolors Bertran, i el primer gerro on dipositaven les flors els el va regalar ni més ni menys que la filla del president Macià. El relleu del càrrec el va agafar Rosa Muntané després de la guerra i encara el manté. Només va haver de recuperar la llista de dones que participaven en la tradició i totes van decidir reprendre-la. Ara, però, el llistat és una mica més llarg: 380 sòcies, això sí, tot dones: “Una vegada un home em va dir que hi volia entrar, però em va semblar fora de to, era millor que es busqués una altra associació o que en creés ell una”, comenta Muntané. I el que en principi es feia un cop a la setmana s’ha hagut d’ampliar a tres perquè totes hi puguin participar. La dinàmica, com en la majoria d’associacions que neixen de manera espontània, és molt senzilla: hi ha una relació de noms i cada dia li toca a una sòcia fer l’ofrena. Per a recordar-ho, els tres noms es publiquen cada setmana a L’Eco. Compren el ram que els sembla més adient i van a l’hora que els va bé. “Normalment hi ha molts clavells, però depèn molt de l’època de l’any”, explica Muntané i recorda que “un dia vaig veure que hi havia un pom de farigola i romaní i la sòcia que l’hi havia portat l’havia collit ella mateixa aquell matí”.

No hi ha res que els impedeixi complir amb la comesa, ni la pluja, ni la neu, ni els dies festius, sempre que el Cau Ferrat estigui obert. Ara que s’hi estan fent obres, el quadre s’ha traslladat a la Biblioteca Santiago Rusiñol i allà segueixen el ritual. Però no només les flors llueixen la pintura, perquè el ram que surt, que encara no ha tingut temps de pansir-se, el porten a la platja de Sant Sebastià, als peus de l’estàtua de l’il·lustre homenatjat. I és per això que l’Associació del Ram de tot l’any està inclosa al llibre dels Rècords Guiness, perquè no hi ha cap entitat al món que faci un tribut des de fa tant de temps que se li assembli. La seva presidenta, Rosa Muntané, va rebre la XIV Menció Especial 2011 de la Nit de Premis Sitges, per la seva tasca al capdavant d’aquesta entitat.

Sigue leyendo »

Aprendiendo a leer el lenguaje corporal

¿Nunca has tenido la sensación de que una persona te está engañando a pesar de que su discurso intenta contarte lo contrario? ¿Nunca has pensado que un apretón de manos no es tan sincero como te dan a entender?

Pues ahora ya tienes una forma de averiguarlo gracias a la publicación de un libro titulado 'Como leer a una persona como un libro', donde tres expertos en lenguaje corporal nos cuentan cómo observar los gestos para saber qué piensa la gente. El libro se ha convertido en todo un fenómeno en Estados Unidos, donde ha vendido más de 2 millones de ejemplares.

'Cómo leer a una persona como un libro' está diseñado para enseñarte a interpretar y responder a las señales no verbales de socios de negocios, amigos, parejas e incluso desconocidos. Los autores de este best seller, Gerhard Nierenberg, Henry Calero y Gabriel Grayson, han trabajado juntos para reunir sus conocimientos sobre el lenguaje corporal en esta práctica guía y enseñar a sus lectores a identificar, entender y utilizar la comunicación no verbal.

Sigue leyendo »

Platges de qualitat

Aquest estiu el distintiu Sicted (Sistema Integral de Qualitat Turística en Destinacions) estarà present a les 13 platges de Sitges. Es tracta d'un reconeixement que premia la qualitat dels serveis que s'ofereixen al litoral.

Enguany s'han pogut aplicar novetats importants com el sistema de megafonia per millorar la seguretat dels banyistes, la incorporació de canals nàutics o la dotació d'un espai per instal·lar una ludoteca a la Platja de la Barra, entre altres. Aquest fet ha estat possible gràcies a que l'Ajuntament de Sitges treballa en col·laboració amb el sector privat mitjançant l'Associació de Platges que engloba els 43 concessionaris de les platges sitgetanes i dóna feina a 300 persones.

El sistema de qualitat SICTED té com a idea central la conceptualització del turisme en el seu conjunt i el seu objectiu és fer arribat la cultura de la qualitat a les diferents destinacions de forma global, tenint en compte tots els àmbits que intervenen en l’activitat turística, tant els considerats en sentit estricte com són el transport, l’allotjament o la restauració, així com el comerç o equipaments públics entre d’altres.

Sigue leyendo »

Sitges viste sus calles con flores durante el Corpus

Este fin de semana llega una de las festividades con más tradición y arraigo de la cultura sitgetana: el Corpus Christi. Las alfombras de flores que cubren las calles de la localidad realizadas por los propios vecinos de Sitges son las verdaderas protagonistas de la celebración, aunque durante el fin de semana se celebran otros actos como la Exposición Nacional de Claveles, el concurso de decoración de balcones o la muestra de bonsáis.

Las alfombras florales de Sitges son una tradición muy antigua en la localidad costera, y no se puede concebir el Corpus sin ellas. La primera documentación escrita que hace referencia a ellas data del año 1877, aunque obviamente nada tenían que ver con la actualidad. Después de un agradable paseo por el campo, los vecinos tiraban en el portal de su casa de cualquier manera las flores que habían cogido. Eran alfombras individuales que con el paso de los años se fueron uniendo, por lo que se decidió hacer una alfombra conjunta para toda la calle. No fue hasta el año 1951 que el Fomento de Turismo de Sitges organizó por primera vez el concurso de alfombras de flores y quedó instaurado como hoy en día.

Las alfombras, que se empezarán a confeccionar la noche del sábado al domingo, contarán con motivos decorativos muy diferentes, como las cenefas, flores, escudos o dibujos. Estarán divididas en alfombras colectivas, individuales y de colegio, y todo aquel que se desplace a Sitges podrá disfrutar de ellas antes de que pase la procesión.

Si quieres más información sobre el Corpus de Sitges, aquí tienes el programa de actos

Sigue leyendo »

Sitges celebra el II Gin Festival

Als anys vint del segle passat, un alemany anomenat Hugo Baruch es va convertir en Jack Bilbo després de formar part de l’organització mafiosa de l’arxiconegut Al Capone. El 1933 va ser el punt d’inflexió per a aquest gàngster, l’any que va aterrar a Sitges per a refer-hi la seva vida i, de pas, inaugurar una cocteleria anomenada S.O.S. al carrer Sant Pau cantonada amb el carrer Parellades.

Han passat gairebé 80 anys des d’aquella efímera cocteleria regentada pel mafiós vingut des de Xicago, però el món dels còctels a Sitges no ha deixat d’estar present a la Vila. “En els darrers anys els còctels han entrar amb força dins la cultura de l’oci i els clients valoren molt una bona beguda, amb uns bons ingredients, un bon local i una conversa tranquil·la”. Aíxí s’expressa Albert Montserrat, propietari del Bar Blauet (carrer Sant Pere, 3) inaugurat fa gairebé un any i que és pràcticament l’únic establiment dedicat en exclusiva als còctels a Sitges. Montserrat, que durant més de 25 anys s’ha dedicat al món de l’hosteleria en diverses feines, va introduïr-se al món de la cocteleria l’any 1992 gràcies al concurs que realitzava l’Agrupació Comarcal de Treballadors d’Hosteleria (ACTH). Segons el bàrman sitgetà “un cambrer s’ha convertit en un simple transportista d’aliments, mentre que un bàrman elabora el producte i dóna un valor afegit a la beguda”.

De la mateixa opinió és Eloi Montané, cocteler del bar Pique Nique (Passeig de la Ribera). “L’important”, comenta Montané, “és tot el “paquet”, o sigui, que copa estigui ben feta amb les mesures correctes, que el local sigui agradable i que la música ajudi a crear una atmósfera on es pugui conversa i socialitzar tranquil·lament”. I és que prendre un còctel va molt més enllà de provar un Bloody Mary, un Daiquiri o un Cosmopolitan. Ha de ser una experiència agradable i relaxant que permetir abstreure’s del dia a dia i permetre gaudir d’una experiència dels sentits.

Els clients

No hi ha una tipologia concreta de clients, ja que depèn molt del tipus de local on es serveixin els còctels, però el que és innegable és que és un fet intergeneracional. “La gent està en crisi i mira més els diners que es gasta, però segueix venint a prendre còctels, ja que és ara tenim més temps lliure i més informació, i això es nota en els productes que consumeix”, comenta Montserrat, “és similar al que ha passat amb la gastronomia”.

Una altra part important (i imprescindible) del bon bàrman és l’empatia amb els clients. Molts cops hem vist a les pel·lícules la vessant de psicòleg o conseller sentimental. “El que està clar és que has de ser un bon professional i fer feliços als clients”, afirma Montserrat, “però hi ha una màxima al món dels bàrmans que diu: “fes dels teus clients amics, però facis dels teus amics clients”. Una gran veritat.”

Un altre dels aspectes comuns entre molts coctelers és la formació autodidacta. L’Eloi i l’Albert en són dos clars exemples. En el cas de l’Eloi, va treballar durant gairebé 15 anys al bar Balí del 1er de maig i va ser després de tornar d’una estada a Eivissa quan va començar a treballar al bar del Grup M.A. “De mica en mica” apunta l’Eloi, “vaig anar agafant pràctica amb els còctels i a aprendre’n. Els primers tres que fas no et queden bé, però després ja comences a controlar-ho millor”. L’Albert, per la seva part, ha après autodidactament en part i també gràcies al locals on ha treballat, entre ells, el Boadas, un dels més reconeguts de Barcelona. “Entre els bàrmans hi ha una espècie de germanor i compartim les nostres experiències, sempre quan no pensis que el que has fet pot generar negoci”, assenyala.

Sitges Gin Festival

Una mostra clara de l’interès que generen els còctels és la segona edició del Sitges Gin Festival que tindrà lloc entre el 31 de maig i el 3 de juny principalment al Sitges Centre de Disseny. Ruben Ubric, organitzador de l’event, assenyala que “a Sitges hem d’oferir aquest tipus d’esdeveniments i de serveis, que són de qualitat. És una activitat que fem per intentar professionalitzar el servei que s’ofereix als clients i que va destinada al sector professional, però també al públic en general”. 

En els dies de celebració del Festival s’organitzarà un campionat mundial (no puntuable) de Flair Bartending (cocteleria acrobàtica) (31 de maig a les 11 hores al Passeig de la Ribera). L’1 de juny hi haurà màster class al Sitges Centre de Dissseny i el 2 de juny un Gin Tour Vila de Sitges, una espècie de Tapa a Tapa però amb degustació de ginebres a 20 locals de la vila.

Sigue leyendo »

De les sabates a les safates

Durant molts anys la vida quotidiana dels sitgetans es va regir pel xiulet de les sirenes de can Benazet i can Termes, les dues gran fàbriques de sabates que existien a la nostra vila. No calien rellotges: l’estridència dels “pitos” marcava l’inici de la jornada laboral, l’hora d’anar a dinar i l’acabament de la feina. Era l’època en què set de cada deu habitants del poble vivien de la indústria del calçat i les sabates fetes a Sitges s’exportaven a tot el món.

L’origen de la fabricació del calçat a la població es remunta al 1874, quan Joan Tarrida i Ferratges muntà un taller de sabates al carrer Major. Entre aquesta data i mitjans del segle XX la indústria del calçat fou el gran motor de l’economia sitgetana. Tanmateix, a partir de la dècada de 1950 començà a instaurar-se un nou model econòmic, sustentat sobretot en el sector terciari, que s’acabaria convertint en la principal font de riquesa de la vila, en detriment de la indústria de les sabates.

Dins aquest procés de conversió econòmica, caldria distingir entre causes internes i externes. Entre les primeres, hi trobaríem la forta sotragada que va suposar la guerra civil i la immediata postguerra per la indústria del calçat sitgetana. A la manca de pell, de sola i de cautxú –materials imprescindibles per fabricar sabates–s’hi afegí el problema del subministrament d’energia, que es traduí en fortes restriccions elèctriques que afectaren la vida industrial, domèstica i pública de tots els catalans (els quals s’afartaren d’escoltar que la culpa de tot la tenia “la pertinaz sequía”). Un altre factor endogen que contribuí a la crisi fou l’envelliment de la maquinària: tant a Calzados Benazet S.L. com a Manufacturas Termes els equipaments eren dels anys trenta, factor que comportà una pèrdua de competitivitat respecte d’altres centres fabrils d’Espanya, com ara Elda, Elx i Villena (al País Valencià) o bé Arnedo (a la Rioja), que en les dècades de 1950 i 1960 experimentaren un fort desenvolupament.

El 1952 la Guía Gima Sitges. La Playa de Oro, relacionava encara 35 fàbriques i tallers de calçat, la majoria d’ells d’àmbit familiar. La mateixa guia ressenyava també que aquell any 1952 existien a la vila 4 hotels (Terramar, Miramar, Subur i Sitges), 8 pensions i 3 residències. En els anys següents, gràcies al retorn del turisme internacional, Sitges va viure un autèntic boom en el sector terciari: en el lustre que va de 1952 a 1957, el poble passà de tenir 15 establiments d’allotjament a tenir-ne 41, i l’any 1961 ja n’eren 67.

Ben aviat, molts treballadors del calçat, comprovaren amb satisfacció que es guanyaven millor la vida fent de cambrers o llogant habitacions als turistes que frisaven pel sol, la platja i la sangria. Amb una mica de sort, si la temporada era mitjanament bona, es podia treballar de març a octubre i viure tot l’any amb els ingressos aconseguits. Foren els anys que en què s’obriren –entre d’altres– els hotels Ribera, Bahia i Platjador, els restaurants Maricel, El Greco i Miami, les cafeteries California i Comodín, els bars Roy, Las Vegas i El Túnel, la bodega El Cep i la sala de ball Piccolo Mundo.

No fou aquesta l'única causa externa que explica la lenta davallada de la indústria del calçat i la reorientació laboral de bona part de la població activa sitgetana. La forta demanda de mà d'obra que experimentà el sector de la construcció a partir dels anys cinquanta reconvertí molts sabaters en paletes de la nit al dia. Quelcom semblant va succeir quan el 1953 s'inaugurà la Central Corsetera: en veure que les condicions salarials eren molt millors, força noies que estaven empleades a les fàbriques i tallers de sabates decidiren canviar de feina i entraren a treballar a la nova fàbrica.

El tancament de can Benazet (1959) i can Termes (1960) marcà l’inici del declivi de la indústria del calçat. D’altres fàbriques i tallers aguantaren fins a mitjans anys setanta, moment en què la fabricació de sabates començava a ser un record del passat. Un passat del qual avui només guarden memòria els més grans, ja que, del 1980 ençà, la idea de bastir un museu del calçat a la vila (com els que hi ha a Arnedo i Elda) no ha anat més enllà d’una declaració d’intencions per part dels nostres successius governants.


Roland Sierra i Farreras

Sigue leyendo »

La temporada castellera arrenca amb força

Sitges ja ha estrenat la temporada castellera del 2012 i ho ha fet de la millor manera possible, ja que la colla local, la Jove de Sitges, ha firmat el millor inici de campanya dels seus 19 anys d’història. Dissabte passat, els castellers de la camisa de color vi van actuar davant l’hotel Subur, com a cloenda de la festa de l’escola inclusiva, junt amb les altres dues colles de la comarca.

La Jove de Sitges va realitzar en aquesta exhibició el 5de7, el 3de7 per sota, el 4de7 amb l’agulla i un pilar de 5 flanquejat per dos pilars de 4. Es tracta d’una actuació molt brillant i més si es té en compte que la temporada tot just ha començat. Amb aquests tres castells (considerats de 7 i mig, ja que són més difícils que els habituals de 7), la Jove de Sitges ja porta aquest any cinc construccions d’aquest nivell.

Després d’aquesta actuació i la que va obrir la temporada a Sitges, amb motiu de Sant Jordi, les següent cita castellera a la vila serà el 28 de juliol al Cap de la Vila, una actuació que la colla va incorporar al calendari casteller local l’any passat –després que la Unesco declarés els castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat– i que permet que els castells puguin ser contemplats pels turistes com una activitat pròpia de Catalunya.

El 23 i 24 d’agost, tornaran els castells a Sitges durant la Festa Major. L’exhibició de Festa Mjor serà diumenge 26 d’agost. Un mes després, de nou hi haurà castells amb motiu de Santa Tecla (l’exhibició amb les colles convidades serà dissabte 29 de setembre) i la temporada finalitzarà, com és habitual, amb la Diada de la Colla, que se celebrarà el 27 d’octubre.

Cal destacar que per a aquestes quatre actuacions programades, la Jove de Sitges durà a la vila les quatre colles punteres del panorama casteller (una en cada actuació): la Colla Vella dels Xiquets de Valls (juliol), els Minyons de Terrassa (Festa Major), la Colla Joves Xiquets de Valls (Santa Tecla) i els Castellers de Vilafranca (Diada).

Sigue leyendo »

Gastronomia creativa en versió minimalista

Fins al 13 de maig 20 establiments de Sitges participen en una nova edició del Sitges Tapa a Tapa. Cadascun d'ells, dissenya i elabora una tapa per a l'ocasió i els clients poden votar les millors propostes. Al fer-ho, entraran a formar part d'un concurs en el que optaran a guanyar un àpat en un restaurant amb estrella Michelín o tres caps de setmana a Sitges a Hotels de 4 estrelles.

L'any passat, en la que era la primera edició del Tapa a Tapa, es van repartir més de 5.000 racions només en el primer cap de setmana de la seva posada en funcionament. La iniciativa està impulsada per membres associats al Gremi d'Hostaleria de Sitges i que compta amb la col·laboració d'Estrella Damm i de l'Agència de Promoció Turisme de Sitges.

Relació d'establiments i tapes del Sitges Tapa a Tapa

Sigue leyendo »

Erró expone en la Fundació Stämpfli

La obra de Erró se puede ver por primera vez en Catalunya, gracias a la exposición que convoca la Fundació Stämpfli en sus instalaciones de Sitges (Barcelona) des del pasado 28 de abril y hasta el 21 de octubre. Una treintena de obras del cosmopolita y reconocido creador islandés configuran la primera exposición que organiza la Fundació Stämpfli, al año de su obertura como museo de arte contemporáneo y que, en este caso, está dedicada a uno de los artistas que integran su colección permanente. La muestra convive, precisamente, con una selección de obras del fondo de la Fundación.

Erró. El ojo planetario es el título de la muestra, comisariada por Marie-Claire Uberquoi, con la que la Fundació Stämpfli propone acercar al público la obra del artista islandés afincado en París. Gudmundur Gudmundsson, Erró, (Olafsvik, Islandia, 1932) es un artista internacionalmente reconocido, cuyas obras forman parte de museos como el MoMA de Nueva York, el Centre Georges Pompidou de París, el Kunstmuseum de Berna, la Nationale Galerie de Berlín y el IVAM de Valencia, entre otros.

En los años sesenta, Erró estuvo vinculado a la figuración narrativa, junto a pintores como Eduardo Arroyo, Jacques Monory, Antonio Recalcati, Bernard Rancillac y Peter Stämpfli, entre otros, cuyas obras configuran ahora mismo uno de los núcleos centrales de la colección permanente de la Fundació.

La muestra ofrece una selección de pinturas y collages, que reflejan algunas de las características del trabajo de Erró, centrado en la manipulación de miles de imágenes  procedentes de los mass media, del cómic o de la historia del arte, con las que el artista ironiza sobre las contradicciones del mundo contemporáneo.

Erró inició su carrera artística a finales los años cincuenta pintando cuadros influenciados por el surrealismo y por las obras de su amigo Roberto Matta. En 1958 se instaló en París ciudad en la que reside actualmente. Participó de lleno en la efervescencia cultural de su época colaborando en happenings y performances en Milán, Venecia, París y Nueva York, y realizando películas experimentales como Grimaces  (1967).  

Erró es uno de  los representantes más destacados de la figuration narrativa, término acuñado por el crítico francés Gerald Gassiot Talabot. Esta tendencia, surgida a principios de los sesenta como reacción al pop art americano, reivindicaba la práctica de la pintura para reflejar de una manera crítica y distanciada la realidad de nuestro mundo.

Desde entonces, Erró, que continúa viajando por todo el mundo, ha ido elaborando un lenguaje muy personal, inspirándose en las miles de imágenes procedentes de las fuentes más variadas de nuestra cultura: publicidad, cómic, propaganda política, erotismo o historia del arte. A partir de esta documentación, Erró ha ido creando sus grandes series pictóricas en las que refleja con una mirada tan objetiva como irónica las incongruencias y las contradicciones de nuestra sociedad. “La pintura es un medio para intentar descubrir el significado de un mundo confuso”, señala el artista.

En este sentido, la totalidad de su creación aparece como la verdadera crónica del mundo actual, en la que no se le escapa absolutamente nada. De esta realidad surge el título de la muestra Erró. El ojo planetario, que presenta una selección de pinturas y collages pertenecientes a algunas de sus series más emblemáticas, como The Political Paintings, Le tour du monde de Mao, Les lettres d’amour y Les femmes fatales. Tanto en las telas minuciosamente pintadas al óleo como en los collages, Erró no sólo juega con la acumulación abrumadora de las imágenes, sino que a menudo recurre a asociaciones insólitas que provocan sorpresa y auténticos choques visuales.


Erró. El ojo planetario es la primera exposición del artista islandés que se celebra en  Cataluña. En 2005, Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma de Mallorca presentó una retrospectiva de su obra, y en 2006 el IVAM de Valencia organizó una antológica que se exhibió después en la Sala Alcalá 31 de Madrid.

Sigue leyendo »