La reforma del Cau Ferrat ha permès restaurar i recuperar el seu important i valuós fons patrimonial. El projecte de reforma del museu entra ara en la darrera fase. Un cop culminades les actuacions d’obra de l’edifici, en les properes setmanes es realitzaran les intervencions tècniques, destinades a dotar les instal·lacions d’una estructura de climatització, enllumenat, seguretat i transmissió de dades adaptada a les noves necessitats i, sobretot, que assegurin la protecció del patrimoni. La directora de Museus de Sitges, Vinyet Panyella, ha mostrat als mitjans de comunicació, aquest matí, l’estat de les sobres, coincidint amb el Dia Internacional dels Museus, que es commemora demà dissabte.
El Cau Ferrat tornarà a obrir a la tardor, un cop es dugui a terme un precís treball de tornar a situar les obres en el seu lloc, de la mà d’un nou discurs museogràfic que integra les arts (arquitectura, literatura, música) i que singularitza els circuits. Aquest discurs està elaborat amb el plantejament que el Cau Ferrat torni a ser el Temple del Modernisme, que va idear Santiago Rusiñol.
Els treballs de reforma de l’edifici –així com de Can Rocamora i el Museu Maricel– s’han executat sobre la base del projecte acordat per l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona l’octubre del 2011 i que tenia com a criteri fonamental respectar, protegir, restaurar i conservar el patrimoni arquitectònic i artístic; i evitar, d’aquesta manera, les agressions al patrimoni que implicava el projecte inicial. En base a aquest projecte s’ha adoptat una política precisa i estricta de restauració i recuperació dels elements patrimonials, com els vitralls, les ceràmiques, els elements de fusteria o el mobiliari. Paral·lelament, s’han aplicat les mesures de protecció òptimes per assegurar-ne la necessària conservació de cara al futur.
Vitralls
El procés de restauració dels vitralls de la façana marítima i del carrer Fonollar ha requerit precisió, detall i visió històrica. Les obres han contemplat la restauració o consolidació de la quarantena de vidreres del Cau.
Els treballs han consistit en netejar, omplir forats (quan calia), enganxar, emplomar i soldar. Els treballs s’han dut a terme als tallers de Vitralls Bonet, responsables de la creació i restauració, entre d’altres, dels vitralls de la Sagrada Família.
Com a mesura de protecció s’hi han col·locat sistemes d’aïllament per assegurar-ne la seva conservació i evitar el deteriorament com a conseqüència dels factors ambientals (mar, vent, humitat…). Aquests sistemes disposen de filtre i blindatge, que aconsegueixen un tancament més estanc de les finestres de l’edifici.
El procés ha permès la recuperació de cinc medallons –de 32 centímetres perimetrals cadascun–, originaris dels vitralls de la Sala del Brollador. Aquests vitralls havien estat durant dècades als magatzems dels museus i han estat restaurats per a tornar-los a col·locar al lloc que ocupaven a finals del segle XIX, quan es va obrir el Cau Ferrat i com queda palès en una obra pintada per Rusiñol: Maria Rusiñol al Cau Ferrat.
Ceràmica
El Cau Ferrat disposa de 7.000 peces de ceràmica d’època, que han estat recuperades i reintegrades segons criteris avançats de conservació. El procés de recuperació ha estat exhaustiu i precís i s’ha executat en diferents fases: identificació de les patologies; restauració inicial in situ al Cau; registre i localització; desmuntatge; restauració al taller i col·locació. En molts casos, s’ha hagut d’aplicar un procés de dessalinització.
La restauració de les peces d’ofici les ha dut a terme la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, mentre que les de mostra han anat a càrrec de restauradores especialitzades, coordinades per Angélica González. Per la seva part, les peces que s’han hagut de substituir –perquè no admetien recuperació possible– o bé que han hagut d’omplir forats d’altres peces desaparegudes anteriorment han estat elaborades pel ceramista Manel Diestre.
Pintura
Al llarg dels anys, les parets del Cau Ferrat han incorporat diferents capes de pintura, fruit del manteniment que s’hi ha efectuat en cada moment. Aquesta acció de pintar periòdicament les parets va generar canvis constants en els colors originaris.
Per aquest motiu, la tria de colors per a la pintura de les parets ha estat objecte d’un estudi cromàtic específic, amb l’objectiu de trobar un equilibri entre els colors originaris de l’època de Santiago Rusiñol i els que han esdevingut representatius del Cau durant dècades posteriors.
En aquest sentit, resultarà interessant contemplar les varietats entre el conegut com a blauet o blau de Sitges, que dominarà la part d’estances de la planta inferior i el blau més cel, amb el qual finalment es pintarà la sala del despatx. Aquest blau és el mateix que Rusiñol havia retratat a la seva obra del Pati blau i ha estat fruit de diferents proves i estudis cromàtics.
Fusteria, reparació del sòl, humitats
El procés de reforma del Cau Ferrat s’ha aprofitat per a realitzar altres treballs que suposaven una agressió de l’edifici com a conseqüència del pas del temps, l’acció del mar i altres intervencions. Han consistit en l’eliminació d’humitats en el soterrani; la neteja, desinfecció i restauració de marcs i altres elements de fusteria; la reparació i reintegració de rajoles del sòl, i la recuperació i millora de diferents elements de pedra de l’edifici.
Restauració de mobles
Paral·lelament a la reforma de l’edifici, durant els darrers sis mesos s’ha dut a terme la restauració d’una trentena de mobles del fons del Cau Ferrat, de diferent format i que presentaven patologies diverses. Aquest projecte, que culminarà en les properes setmanes, s’ha executat, d’una banda, a través d’un conveni amb l’Institut de la Conservació i la Restauració Aplicada al Moble (ICRAM) i, d’una altra, en encàrrecs a tallers especialitzats.
Entre les peces restaurades hi ha la calaixera ferrandina de l'alcova de Santiago Rusiñol, quatre cadires verdes, de la sala brollador que han estat presents en moltes de les pintures de Rusiñol i Casas, dues caixes de fusta noguera dels segles XV i XVI, i dos aparadors amb arcs gòtics, entre d’altres.
Condicionament de l’edifici
El projecte de reforma del Cau Ferrat contempla adaptar un espai de finals del segle XIX a les necessitats actuals, però mantenint i realçant l’esperit originari. En aquesta línia, la reforma permet dotar l’edifici de sistemes de protecció avançats:
- Implantació d’un sistema de climatització òptim per a la conservació de les obres i la comoditat dels visitants.
- Canvi en el sistema d’il·luminació, amb l’adopció d’un sistema led, que afavoreix la protecció de les obres i aconsegueix un equilibri entre qualitat i consum sostenible.
- Col·locació de mesures de protecció entre els vitralls i l’exterior, que aïllen l’interior de la temperatura i l’entrada de raigs ultraroigs i violeta, negatius per a la conservació de les obres, especialment els dibuixos.
- Supressió de barreres arquitectòniques per accedir a tots els pisos, mantenint l’estructura original i sense alterar les façanes ni les volumetries.
- Instal·lació d’un parquet al gran saló, que evita les vibracions negatives que anteriorment patia la col·lecció de vidre.
- Creació d’una senyalètica i sistemes d’informació òptims per als visitants.
- Implantació dels serveis propis d’un museu (botiga, espai d’acolliment, megafonia, sanitaris…).
Vegeu les fotos de les obres:
Enjoy Sitges
lunes, agosto 05, 2013
Enjoy Sitges
